CAP
DE SETMANA A LA CATALUNYA NORD
I RIPOLLÈS
És
divendres i ja ho tenim tot a punt per marxar de cap de setmana amb la nostra
estimada autocaravana. Des de Setmana Santa que no l’agafem i la veritat és que
en tenim moltíssimes ganes. Aquest cop decidim, i aconseguim, endur-nos el
mínim de coses per tal de no anar tan carregats. De fet, a la nostra utu ja
tenim força de tot.
Sopem
a casa, i després enfilem camí cap a França. Després de conduir aproximadament
una hora i quart, parem a dormir a Amélie les Bains. Com que estem cansats de
tota la setmana, dormim com uns troncs!
El
dissabte al matí ens llevem a quarts de nou després d’haver dormit gairebé 10
hores. Que bé que estem! Fa un dia molt maco i, després d’esmorzar (en David ha
sucumbit a uns deliciosos croissants francesos), anem a carregar de làctics al
supermercat més proper que trobem: iogurts, llet i formatge.
Després
ens dirigim al nostre primer destí, i la raó principal per la qual hem vingut a
aquesta zona: les Gorgues de la Fou. Es
tracta de l’encanyonat més estret d’Europa i que discorre a través del riu Fou.
Es pot fer el trajecte d’uns 1,5 km a través d’una passarel·la que permet
entrar al fons de l’engorjat i contemplar les magnífiques construccions que el
riu, al llarg de milers d’anys, ha anat excavant. La part final és força
espectacular amb algunes rampes i salts d’allò més sorprenents. També hi ha una
part de l’itinerari que conté cartells explicatius sobre la diversitat botànica
present en aquest indret. Per cert, els cartells estan en francès i en català.
Fem
tot el trajecte d’anada i tornada més les parades pertinents en unes dues
horetes. Ha anat bé perquè com hem arribat d’hora no hem trobat massa gent. I
és que tornant, a la part final, ja començava a haver-hi força marabunta i es feia
difícil poder caminar i observar els diferents paisatges.
Decidim
conduir un tros més fins arribar a Prats de Molló i allà ens hi parem a dinar.
Com tots els pobles francesos és molt tranquil. Sembla ben bé que no hi hagi
ningú... Després de dinar, caiem en l’efecte utu i tots tres fem una migdiada
de dues hores! Que bé que va de tant en tant parar del ritme trepidant del dia
a dia, i d’alguna manera fer que el temps, senzillament, flueixi a poc a poc.
Quan
ens despertem, berenem una mica i anem a visitar Prats de Molló. Pugem fins a
la part més antiga i recorrem part de les muralles. No pugem fins al castell
perquè ja hi vam estar fa un temps i també perquè l’Arnau va amb la bicicleta i
el que vol és pedalar.
Al
cap d’una estona tornem a l’autocaravana i ens dirigim cap a Camprodon. El camí
fins a Camprodon és d’aquells que a mi tan m’agraden. Un coll de muntanya (el
coll d’Ares) amb vistes magnífiques de tota la zona del Rosselló i també del
Ripollès, poc concorregut, i amb una verdor intensa fruit de les pluges dels
darrers dies. Tot i així, la primavera, en algunes espècies d’arbres, encara és
molt primerenca.
Arribem
a Camprodon vora les set de la tarda. Aprofitem per anar a donar un volt pel
centre que, com sempre, està molt ple de gent.
Cap
a quarts de nou tornem a l’autocaravana que hem deixat aparcada al pàrquing de
l’altre costat del riu on també hi ha força més autocaravanes. Mentre preparem
el sopar escoltem la històrica remuntada del Girona contra l’Alcorcón (3-2).
Després
de sopar ens estirem i gaudim com nens mirant, amb l’Arnau, la Partida de TV3!
El
diumenge ens llevem vora les 9. Ben bé que estem carregant les piles perdudes
durant la setmana! El dia és molt assolellat i aprofitem per anar fins a Llanàs
a passar el matí. Anem al parc, l’Arnau va en bicicleta, veiem la cavalcada de
Sant Antoni, etc. i sobretot gaudim d’aquest esplèndid dia a l’aire lliure.
A
l’hora de dinar tornem al pàrquing de Camprodon i ens mengem, com ja és
habitual en les nostres sortides, el típic plat de macarrons del diumenge. Que
bons!
I
després, doncs poca cosa més... Comencem a recollir les coses perquè hem de
tornar a Girona aviat ja que en David va a veure el Barça al Camp Nou.
Ha
estat un cap de setmana de relax en el qual hem aprofitat també per veure coses
i paisatges molt interessants i bonics. I sobretot hem aprofitat per gaudir del
temps, aquest ésser eteri que normalment se’ns escapa de les mans...
1 comentari:
Hola, m'agrada el que conteu i com ho conteu per la qual cosa EL RAcÖ VIATGER de MARIlÓ us atorga un premi, Si l'accepteu i en voleu saber més entreu en:http://racoviatgermarilo.blogspot.com.es/2013/07/premi-versatile-blogger-2013-al-raco.html
Publica un comentari a l'entrada