18 de maig 2013

Sortides


CAP DE SETMANA A LA CATALUNYA NORD I RIPOLLÈS

És divendres i ja ho tenim tot a punt per marxar de cap de setmana amb la nostra estimada autocaravana. Des de Setmana Santa que no l’agafem i la veritat és que en tenim moltíssimes ganes. Aquest cop decidim, i aconseguim, endur-nos el mínim de coses per tal de no anar tan carregats. De fet, a la nostra utu ja tenim força de tot.
Sopem a casa, i després enfilem camí cap a França. Després de conduir aproximadament una hora i quart, parem a dormir a Amélie les Bains. Com que estem cansats de tota la setmana, dormim com uns troncs!

El dissabte al matí ens llevem a quarts de nou després d’haver dormit gairebé 10 hores. Que bé que estem! Fa un dia molt maco i, després d’esmorzar (en David ha sucumbit a uns deliciosos croissants francesos), anem a carregar de làctics al supermercat més proper que trobem: iogurts, llet i formatge.

Després ens dirigim al nostre primer destí, i la raó principal per la qual hem vingut a aquesta zona: les Gorgues de la Fou. Es tracta de l’encanyonat més estret d’Europa i que discorre a través del riu Fou. Es pot fer el trajecte d’uns 1,5 km a través d’una passarel·la que permet entrar al fons de l’engorjat i contemplar les magnífiques construccions que el riu, al llarg de milers d’anys, ha anat excavant. La part final és força espectacular amb algunes rampes i salts d’allò més sorprenents. També hi ha una part de l’itinerari que conté cartells explicatius sobre la diversitat botànica present en aquest indret. Per cert, els cartells estan en francès i en català.

Fem tot el trajecte d’anada i tornada més les parades pertinents en unes dues horetes. Ha anat bé perquè com hem arribat d’hora no hem trobat massa gent. I és que tornant, a la part final, ja començava a haver-hi força marabunta i es feia difícil poder caminar i observar els diferents paisatges.

Decidim conduir un tros més fins arribar a Prats de Molló i allà ens hi parem a dinar. Com tots els pobles francesos és molt tranquil. Sembla ben bé que no hi hagi ningú... Després de dinar, caiem en l’efecte utu i tots tres fem una migdiada de dues hores! Que bé que va de tant en tant parar del ritme trepidant del dia a dia, i d’alguna manera fer que el temps, senzillament, flueixi a poc a poc.
Quan ens despertem, berenem una mica i anem a visitar Prats de Molló. Pugem fins a la part més antiga i recorrem part de les muralles. No pugem fins al castell perquè ja hi vam estar fa un temps i també perquè l’Arnau va amb la bicicleta i el que vol és pedalar.

Al cap d’una estona tornem a l’autocaravana i ens dirigim cap a Camprodon. El camí fins a Camprodon és d’aquells que a mi tan m’agraden. Un coll de muntanya (el coll d’Ares) amb vistes magnífiques de tota la zona del Rosselló i també del Ripollès, poc concorregut, i amb una verdor intensa fruit de les pluges dels darrers dies. Tot i així, la primavera, en algunes espècies d’arbres, encara és molt primerenca.

Arribem a Camprodon vora les set de la tarda. Aprofitem per anar a donar un volt pel centre que, com sempre, està molt ple de gent.
Cap a quarts de nou tornem a l’autocaravana que hem deixat aparcada al pàrquing de l’altre costat del riu on també hi ha força més autocaravanes. Mentre preparem el sopar escoltem la històrica remuntada del Girona contra l’Alcorcón (3-2).
Després de sopar ens estirem i gaudim com nens mirant, amb l’Arnau, la Partida de TV3!


El diumenge ens llevem vora les 9. Ben bé que estem carregant les piles perdudes durant la setmana! El dia és molt assolellat i aprofitem per anar fins a Llanàs a passar el matí. Anem al parc, l’Arnau va en bicicleta, veiem la cavalcada de Sant Antoni, etc. i sobretot gaudim d’aquest esplèndid dia a l’aire lliure.
A l’hora de dinar tornem al pàrquing de Camprodon i ens mengem, com ja és habitual en les nostres sortides, el típic plat de macarrons del diumenge. Que bons!
I després, doncs poca cosa més... Comencem a recollir les coses perquè hem de tornar a Girona aviat ja que en David va a veure el Barça al Camp Nou.

Ha estat un cap de setmana de relax en el qual hem aprofitat també per veure coses i paisatges molt interessants i bonics. I sobretot hem aprofitat per gaudir del temps, aquest ésser eteri que normalment se’ns escapa de les mans...