Sortides

Escapada a Carcassonne i mini ruta dels Càtars

Aprofitem per sortir el vespre del 5 de desembre i així guanyar uns quants quilòmetres per l’endemà. Dormim a Port la Nouvelle amb un vent formidable, l’autocaravana sembla un bressol. Al matí següent després de comprar una mica en un súper francès, ens dirigim cap a Narbone i tot seguit a Carcassonne. Durant el matí visitem la ciutat nova i després, a la tarda, visitem la Cité medieval. És un indret classificat com a patrimoni de la humanitat per l’estat de conservació excepcional i la magnitud de les seves construccions medievals. Abadies, castells, esglésies i d’altres edificis envoltats de dues línies de colossals muralles. Tot es pot visitar de forma gratuïta llevat del castell i algun museu.

Aprofitem el dia següent, que és força plujós per visitar la cova de Cabrespine, on hi ha una sala amb una cúpula immensa. La visita la trobem massa curta tot i que ofereixen recorreguts de quatre o cinc hores en “plan espeleo” per només 139 euros!!!. En marxar aprofitem per visitar el castell de Lastours o el poc que queda d’ell. Es tracta de quatre torres mig derruides que es trobaven enllaçades per senders i muralles. Aquell vespre comença a ploure.

Al matí seguent enfilem cap a Limoux i visitem el castell de Puivert, encara que no podem accedir-hi. També veiem el castell de Puilaurens accedint furtivament dins d’ell, és xulíssim! El proper és el castell de Queribus on hi ha unes vistes espectaculars. Al vespre ens dirigim cap a Canet Plage on dormim. L’endemà passegem una mica per les platges i visitem Collliure. A la frontera ens paren, busquen un etarra, deuriem fer molt mala fila!!!.

Viatges

Viatge a Islàndia agost 2007

El Febrer de 2007 vam decidir fer un dels viatges que més il·lusió ens ha fet sempre, visitar l’illa d’Islàndia. Els bitllets d’avió comprats amb mesos d’antel·lació poden sortir a un preu molt raonable. La filosofia era comprar els bitllets d’avió i llogar el vehicle des d’aquí, i la resta improvisar una mica.

Si es vol visitar l’illa allunyant-se una mica dels tòpics, és imprescindible llogar un vehicle 4x4, perquè si no quedes molt limitat a les carreteres perifèriques que rodegen l’illa (la Ring Road).

11/08/07. Sortim a les 18:00 en direcció el Prat de Llobregat, l’avió de British Airways ens espera. A l’aeroport de Barcelona trobem Lionel Messi, tota una sorpresa, aprofitem per fer-nos unes fotografies amb ell. Tot i que el vol surt a l’hora, l’espera es fa eterna perquè hi ha una humitat altíssima i l’aire condicionat de la terminal es troba parat. Ja tenim ganes de trobar-nos en terres més fredes.

A l’arribar a Gatwick (Londres) dormim 4 horetes al Yotel, una espècie de hotel futurista encabit dins la terminal. Bé, això de dormir és molt relatiu, també hi fa molta calor.

12/08/07. Esmorzem a la terminal nord de Gatwick, agafem el vol i arribem a Keflavic a les 10:00 hora local (-2 hores respecte Catalunya). Ara cal localitzar el vehicle i comencem a pensar que la companyia de lloguers Geysir és una enganyifa, no hi ha ni rastre d’ells... Però al final després de trucar a un mòbil apareix un senyor que ens indica que tenim el Susuky Jimmy aparcat a la terminal.

Fa bon dia, i pensem que això no és el normal aquí, o sigui que aprofitem per anar-nos a banyar al Blue Lagoon. Es tracta d’uns banys d’aigües termals a l’aire lliure, on enormes piscines no gaire profundes acullen a centenars de banyistes. A part hi ha jacuzzis, saunes, etc... Prop de les piscines hi ha uns bidons que contenen silicats, que sembla que van bé per la pell. Les aigües del Blue Laggon provenen d’una central geotèrmica propera.

Conduïm seguint la costa en direcció oest, passem per Selfoss i arribem a Hella on parem a dormir en un càmping.

13/08/07. Sortim de Hella i agafem unes pistes que rodegen el volcà Hekla (té erupcions força recents). Ens dirigim a Landmannalaugar. El camí per arribar-hi és impressionant, els paisatges tenen uns colors totalment desconeguts per nosaltres, el negre volcànic abunda per tot arreu amb pinzellades aquí i allà amb òxids de tots colors, vermells, grocs, verds. I per sobre de tot, una capa d’una mena de molsa verda que ho vol tapar tot. Condueixes captivat per tot el que t’envolta.

La conducció és molt distreta perquè les pistes solen ser molt pedregoses, amb marques de roderes de vegades força fondes i molts rius i rierols per travessar. Per conduir a Islàndia calen unes quantes nocions bàsiques, que es podrien resumir en aquests punts:

1.Les carreteres només es troben asfaltades prop de les ciutats principals i en la majoria de trams de la ring road. 2.La resta són pistes amb major o menor qualitat. 3.Les benzineres són molt escasses i cal emplenar sempre que en vegis una. 4.Les pistes es troben senyalitzades per a tres tipus de vehicles: tot tipus de vehicles, vehicles 4x4 i vehicles especials (són com aquells americans que es dediquen a xafar altres cotxes). Cal tenir molt de compte al travessar els rius, valorar-ne la profunditat i la força del corrent, travessar-los a poc a poc i no aturar-se al mig.

Landmannalaugar és un lloc espectacular per la confluència de colors que es troben en els turons que rodegen aquest indret. A més d’aquestes muntanyes en neix un riu on hi ha emanacions de gasos i d’aigües subterrànies. Aparquem al pàrquing i ens dirigim cap a unes fumeroles properes.

Continuem cap a Eidgjá on veiem un salt d’aigua. Arribem de nou a la Ring Road i reculem fins a Skógar, allà hi ha un càmping amb unes vistes privilegiades de l’Skogarfoss (salt d’aigua de 60 metres d’alçada). El càmping no és res més que un prat verd amb uns banys força ronyosos.

14/08/07. Visitem el museu de les cases tradicionals islandeses. Continuem per la Ring Road en direcció oest cap a les platges de Dyrholaey i Vik. Caminem per les platges de sorra negra i prop dels penya-segats de basalt. Aquí veiem per primer cop els famosos Puffins. Seguim fins a Skaftafell travessant una immensa plana al·luvial on el vent bufa de valent. És un aire molt sec i fred que prové de la immensa glacera de Vatnajokull (conté més gel aquesta glacera que totes les glaceres europees juntes). La carretera que travessa aquesta plana al·luvial, ha estat reconstruïda diverses vegades degut a que les erupcions del Grimsvotn (que es troba dins la glacera) fan fondre una quantitat enorme de glaç.

Al parc nacional de Skaftafell, que porta el nom d’una de les llengües de la glacera, hi anem a visitar unes cascades anomenades Svartifoss, és un salt d’aigua sobre unes columnes basàltiques. Continuem per la carretera en direcció als llacs de fusió que es troben ja molt a prop del mar, són el Jokulsarlon i el Breidarlon. En el primer es fan passejades amb uns autocars amfibis molt ben adaptats i també s’hi poden trobar foques i enormes icebergs.

15/08/07. Arribem fins a Hofn i visitem el cap Stokksnes. Al cap de pocs quilometres agafem una pista que ens porta cap a l’interior. Al cap de poc travessem un riu, un cop a l’altre banda ens adonem de la nostra inconsciència, massa profunditat i cabal per un vehicle tant petit. I el pitjor és que hi hem de tornar a passar al tornar, glups... La pista s’enfila de forma vertiginosa fins arribar a Lonsoraefi. Impossible baixar del cotxe, fa moltíssim vent.

De tornada fem camí en direcció Egilsstadir, el temps no acompanya gens per veure els fiords.

16/08/07. Conduïm al nord cap a Bakkgerdi per veure quin paisatge ens ofereix la costa est, som conscients que hem deixat enrere els millors fiords, però encara queden molts llocs per visitar i no podem perdre temps. Visitem un petit nucli de pescadors anomenat Hofn. De tornada punxem la roda, la clau d’afluixar els cargols és massa grossa i no serveix. No hi ha ningú en 15 quilòmetres a la rodona. Per sort passa un islandès, com sempre servicial al màxim, que vist el panoramacondueix fins a casa d’un amic i torna mig hora després amb la clau correcta. Aquella nit dormim en una guesthouse a Modrudalur.

17/08/07. Des de Modruladur, agafem una pista fins a Hvannalindir i després fins al peu del volcà Askja. De camí cap al volcà parem una infinitat de vegades, sembla que ens trobem en un paisatge lunar, i per això mateix aquest lloc va ser triat per la NASA per fer diverses proves. Aparquem i caminant visitem el Viti i lOskjuvatn (llac format a la depressió d’un volcà d’origen freatomagmàtic). Impressionant. Dins el Viti hi ha gent banyant-se gràcies a l’emanació d’aigües calentes. L’Oskjuvatn té un diàmetre de cinc quilòmetres. Desfem el camí en direcció a la Ring Road, ara ens dirigim a Dettifoss, la cascada més gran de tot Europa, no hi ha paraules per descriure-la. Després de perdre la noció del temps contemplant tota aquella aigua, fem camí cap a Husavik on busquem el càmping. Acabem rendits, hem conduit (botat per camins) més de 8 hores.

18/08/07. Sortim de Husavik després d’haver-hi fet una volteta, quan t’acostumes a les construccions i hàbits dels islandesos, res d’interessant. S'hi poden fer excursions en barca en busca de balenes, però això només si hi ha sort. Conduïm en direcció a Myvatn (el llac més gran de tot Islàndia). Primer visitem el volcà Krafla (va tenir una erupció fa cosa de 25 anys). Per tot arreu hi ha emanacions de gasos sulfurosos i alguna bassa en “ebullició”. També s’hi pot veure una de les nombroses centrals geotèrmiques del país. Resseguim la vora del cràter durant un quilòmetre.

El Myvatn (llac de mosquits en islandès) fa honor al seu nom. Baixem a fer algunes fotos i tornem a pujar ràpidament al cotxe, tot i que el dia és molt maco. Tot i així el paisatge és espectacular, dins de l’extensió del llac, petits turonets treuen el cap aquí i allà. Fem camí de nou cap Akureyri, però abans passem per Godafoss (tot el que acaba amb foss és una cascada). Després de les Dettifoss, aquestes no semblen res, però també cal visitar-les. A Akureyri aprofitem per fer unes compres. El material tècnic sembla molt bó, de fet ha de ser-ho pel fred i el vent que fa allà. A més a l’aeroport et tornen les taxes, un equivalent a l’IVA, que crec que era d’un 26%. Busquem un super per comprar quatre coses i fem nit en un càmping urbà.

19/08/07. Sortim d’Akureyri i ens dirigim cap a la F35, que creua el país de nord a sud, però tot i així continua essent una pista polsegosa i plena de forats. Cal mirar d’emplenar el dipòsit, són molts quilometres sense benzineres. Passem per Kjolur, un indret entre les glaceres Langjokull i Hofsjokull (el que acaba en jokull vol dir glacera). Hi trobem una casa típica islandesa, amb el sostre d’herba i diverses fumeroles. També hi ha una mena de piscina d’aigua calenta on la gent s’hi banya. Després de dinar continuem fins a Kerlingarfjoll i després fins a Gullfoss. Durant el viatge ens tornem per conduir i així poder admirar el paisatge, ja que cada racó és digne de ser admirat. També fem nombroses parades per tal de fer fotografies, al final prop de 600!

Visitem Gullfoss i ens dirigim a Stori Geysir. Trobem un càmping i mentre muntem la tenda anem sentint les ruixades que provoquen un parell de geysers. El Geysir originari que li donava nom, però, va deixar de "funcionar" degut a que tothom hi llençava de tot a dins, fins i tot sabó.

20/08/07. Després de fer una breu visita passem a fer les darreres compres. Ara ens dirigim a Pingvellir, és l’indret on es va crear el parlament del país. A més coincideix on la falla Almanngja (que separa la placa americana i l’eurasiàtica) es fa més evident en forma d’escletxa en un massís de roca.

Més tard ens dirigim al nord per veure Barnafoss i Hraunfossar. Després visitem la península de Akranes i travessem un tunel sota el mar, el toll. Fem nit a Reykjavik, en un càmping urbà.

21/08/07. Al matí visitem Reykjavik i la veritat és que ens decep una mica. Per amanir-ho, a mig matí comença a ploure i no para en tot el dia. A la ciutat ens trobem perduts, entre el mal temps i la nostra inadaptació als medis humans (jejeje). El nostre darrer dia a l’illa se’ns comença a fer llarg. Ho hem d’arreglar, no podem permetre que un dia gris enfosqueixi aquest apassionant viatge carregat d’esperit d’aventura... cap al Blue Lagoon!!! Plou a bots i barrals però a la piscina exterior s'hi està de co.... Un bon final per al nostre viatge.
22/08/07. Aquella nit dormim a Keflavik, en un hotel prop de l’aeroport. De bon matí tornem el cotxe a l’estil islandès (deixant-lo aparcat amb les claus posades al pàrking de l’aeroport). El viatge de tornada una mica mogut sobretot fins a Londres.

Viatges

VIATGE A L’AUVERGNE (SETMANA SANTA DE 2007)

Després de llegir la Tesi Doctoral, i d’un període força estressant, decidim agafar-nos uns dies de vacances i marxar amb l’autocaravana cap a la regió francesa de l’Auvergne.

Sortim de Girona el dia 1 d’abril a les 11:30h. Fem una bona tirada i dinem passat Béziers. Arribem a Murant cap a les 17:30h. No tenim massa temps més que anar a donar un volt per la ciutat més que tot per estirar les cames.

L’endemà al matí anem a l’oficina d’informació de Murat per veure les possibilitats que ofereix l’entorn. De fet, és una pràctica que normalment fem quan arribem als llocs.

Durant el matí fem una ruta en BTT pels voltants de Murat. A la tarda volem pujar al Puy Mary però el port està tancat. Així doncs, ens hem de conformar en mirar-lo de lluny. Fem una ruta amb l’autocaravana pels Monts du Cantal i ens parem a Apchon a veure les ruïnes del castell medieval. Arribem fins al Lac du Pavin. Fem la volta al cràter/llac caminant (la travessa és curta, aproximadament 1 hora). Finalment, ens dirigim a Puy de Dôme i passem la nit al pàrquing (plou a bots i barrals i trona molt!).

Al matí, després d’esmorzem, pugem amb l’autocaravana fins al Puy de Dôme. Fem una volta pel cim, visitem el temple de Mercuri, les ruïnes, el centre d’investigació del clima… i gaudim de les espectaculars vistes que es tenen des del cim.

Baixant ens dirigim a Lachamps i allà comencem una ruta BTT de 23 Km que ens porta fins a Clermont-Ferrand (en total uns 600 m de desnivell). Dinem, i a la tarda visitem Pontgibaud i aprofitem per comprar una guia, formatges francesos, berenar i melmelada típica. Ens quedem a dormir en un pàrquing ple d’autocaravanes, prop de Vulcania.

El matí següent ens llevem i…. sorpresa! Està nevant!!! I déu n’hi do quant neva! Passem el matí a l’autocaravana. Al migdia anem a Pontgibaud. A la tarda continua nevant fins cap a quarts de sis, que para. Llavors, decidim sortir de l’autocaravana i pujar caminant el Puy des Goules, el volcà que tenim més proper. Quin canvi de paisatge, tot ple de neu! Com que el temps està com està, decidim passar la nit al mateix pàrquing que el dia abans.

L’endemà al matí volem anar en bici i fer el Puy de Come, però els camins estan molt enfangats per la nevada d’ahir i desistim. Dinem, i a la tarda visitem el Volcan de Lemptégy, una visita guiada d’aproximadament 2 hores en la qual es visita el volcà, les zones d’extracció i també es pot veure un vídeo 3D. Sortint d’aquí, pugem caminant el Puy Pariou, un altre volcà de la zona en el qual hi ha 528 escalons que et duen fins al cim. Un cop allà baixem fins al cràter (en un camí enfangadísim). Des del cim les vistes són precioses !

Ja som a dia 6 d’abril, i això vol dir que portem 5 dies a l’Auvergne. Com passa el temps! Avui fa molt bon dia. Al matí pugem caminant el Puy de Côme. Després agafem l’autocaravana i ens desplacem fins a Aydat. A la tarda fem un circuit : Gorges de la Monne. Olloix, Saint Nectaire (que té una església molt maca), Murol (hi visitem un catell que en realitat és una fortificació medieval), i tornem a Aydat. Acampem en un càmping municipal, al costat del llac d’Aydat, que, tot i no estar en actiu (suposo que consideren que estem en temporada baixa), té punt de llum i està ple d’autocaravanes.

L’endemà torna a fer molt bon dia. Esmorzem i a mig matí agafem les bicis I fem la ruta al voltant del llac d’Aydat. Un cop acabada aquesta volta, agafem un altre camí i anem pedalant bé fins que perdem les marques del camí! De fet, veiem el Lac de Cassière 2 vegades (estem perduts???). Després de 3 hores de pedalar i 34 Km fets (amb uns 500 m de desnivell), arribem a Aydat.

Dinem a fora l’autocaravana perquè el dia s’ho val (fa un sol esplèndid!). A mitja tarda tirem cap a Besse on aprofito per comprar-me les meves primeres bambes Salomon. Després ens dirigim a l’estació d’esquí de Super Besse. Passem la nit en un pàrquing ple d’autocaravanes prop del llac i de les pists d’esquí.

Per tercer dia consecutiu el temps és magnífic! A les 9h comencem l’ascensió amb esquís de muntanya fins al Puy du Sancy (1886 m). En total fem uns 850 m de desnivell en aproximadament 4 hores (cal tenir en compte que entremig fem un altre cim que inicialment crèiem que era el Sancy!). Un cop a dalt la vista és magnífica. El Sancy és el pic més alt del massís central francès. En David, com a “crazy horse” que se l’anomena, baixa esquiant sense cap por les crestes del Sancy (jo tanco els ulls per no veure-ho…).La neu de baixada és molt “sopa” i costa bastant.

Dinem, descansem una estona i cap a mitja tarda comencem el viatge de tornada cap a casa. A les 9 del vespre arribem a Narbonne Plage i hi fem nit.

L’endemà, abans de tornar ja definitivament cap a casa, anem a passejar vora el mar. A Narbonne Plage fan una fira d’antiguitats que més que això sembla una fira de trastos vells (potser és que no hi entenem…). Arribem a casa a l’hora de dinar.

Que bé que han anat aquests dies per desconnectar de tot! I quina zona més maca que hem descobert. Molt recomanable per anar-hi a passar uns dies de vacances. I suposo que encara deu tenir més encant a la primavera avançada o a l’estiu, ja que el paisatge ha de ser molt més verd del que nosaltres hem vist.