VIATGE A
CERDENYA (JUNY-JULIOL 2013)
DISSABTE 22 DE JUNY
Tot
avui hem estat preparant les coses per tal de poder marxar. Ha estat un dia
intens. Bé, de fet fa uns dies que són intensos, i que més que mai tenim ganes
d’agafar les coses i marxar uns dies de vacances.
Sortim
de casa a les 6 de la tarda en direcció a Barcelona per agafar el ferry
Grimaldi que ens ha de dur fins a Porto Torres. El ferry surt amb retard (de
fet, ja ens han avisat via correu electrònic) i entre pitos i flautes acabem
embarcant vora mitjanit. Estem molt cansats i ens dirigim a la cabina tan bon
punt entrem al vaixell. Al cap de poc d’haver agafat al son notem com es posa
en marxa.
DIUMENGE 23 DE JUNY
Ens
llevem vora quarts de nou del matí. Hem pogut descansar bastant. Ens dutxem i
agafem les coses per anar a esmorzar. Aquesta vegada, i havent vist
l’experiència anterior a Livorno, hem decidit portar-nos el menjar.
Després
d’esmorzar comencem a divagar una mica pel vaixell. La veritat és que no hi ha
massa res a fer i el matí se’ns fa força llarg.
Arribem
a Porto Torres vora la 1 de la tarda, amb moltes ganes de baixar i començar a
fer la nostra via. Per sort, com que vam ser els últims d’entrar, ara som
gairebé els primers a sortir.
Porto
Torres no té cap mena d’atractiu. Té un port força gran però dóna molt la
sensació de centre industrial i portuari. Ens dirigim, per tant, cap al
nord-oest, al Capo del Falcone. Abans d’arribar-hi, ens parem en un racó de la
carretera, prop de Stintino, i dinem. Després de dinar, anem caminant fins a
una platja molt solitària que hi ha a prop d’aquí i on finalment tant en David
com jo ens hi acabem banyant. No hi ha gaire ningú, i hi ha una passarel·la
d’accés que, tot i que diu que és de zona privada, ningú no ens diu res per
utilitzar-la. L’Arnau decideix que l’aigua és massa freda i que vol jugar però
no banyar-se.
A
mitja tarda ens dirigim cap al Capo del Falcone, una mica més al nord, i ens
anem a banyar a
Hi
ha força gent, però aconseguim trobar un racó per passar-hi una molt bona
estona.
Com
que ja hem arribat fins a la part més al nord de la costa oest, decidim baixar
i ens dirigim fins a Argentiera. Ens parem, però, abans, en una caleta on
decidim aparcar-hi l’autocaravana i passar-hi la nit. Estem vora un xiringuito,
a prop d’una cala en la qual hi bufa fort el vent i on hi fa força onatge. Hi
passem una nit molt tranquil·la, només amb el so del vent i del mar de fons.
DILLUNS 24 DE JUNY
Durant
la nit ha fet força vent i ara al matí continua fent-ne. Un cop llevats i
esmorzats ens dirigim cap a Argentiera, un antic nucli miner que avui en dia
sembla més un poble desert. Hi ha vàries edificacions que recorden l’activitat
extractiva de plata que va estar activa fins més o menys els anys 60. Tot i que
no hi ha cap edificació que es pugui visitar per dins (dubtem si mai la
restauraran perquè així sigui), fem un volt per entre els carrers que hi ha
entre els edificis fantasmagòrics. Visitem també la platja enmig d’un fort vent
i onatge que fa que quedem una mica molls i tot!
Continuem
avançant i ens dirigim cap al Lago Baratz, l’únic llac natural de Cerdenya, i
finalment fins a Porto Ferro. Aparquem l’autocaravana al final de la zona
d’accés per vehicles (bé, de fet hi ha cotxes que decideixen tirar més enllà),
i agafem un camí que porta fins a la platja de Porto Ferro. Aquesta platja és
una de les més llargues de l’illa. Fa força vent i es fa difícil pensar en
quedar-nos-hi gaire estona. Així doncs, i com que no volem pas marxar, decidim
caminar un tros més per la platja fins a unes roques que ens resguarden una
mica. Hi ha altra gent que ha decidit fer el mateix (2 o 3 famílies més, no
massa gent). Allí l’Arnau s’ho passa bomba pensant que les restes de coses que
hi ha a la platja són part de tresors pirates, i també fent lluita de troncs
amb el seu pare! Acaba baldat!!!
I
és que el temps passa volant perquè no ens n’adonem i ja són gairebé les dues
quan arribem a l’autocaravana. Ha estat un matí intens. Dinem amb moltes ganes
i després fem una bona migdiada!
A
mitja tarda ens dirigim cap a Porto Conte primer i després cap a Cappo Caccia.
Volem aprofitar per visitar la
Grotta di Nettuno però per sorpresa nostra ens la trobem
tancada per la mala mar que hi ha. Ens diuen que decideixen si obrir-la o no
depenent del temps que fa i que de cares a demà no sembla que el vent hagi de
minvar. Això fa que decidim canviar de plans i anar cap en direcció l’Algher.
Entrem a la ciutat però com que veiem que no hi ha massa opcions per aparcar,
ens n’anem cap a una àrea d’autocaravanes que hi ha prop de l’aeroport (I
platani). És una àrea que està prou bé però que també considerem un pèl cara
(16 euros la nit però tenint en compte que el transport a la ciutat va a
part...).
DIMARTS 25 DE JUNY
Ens
llevem vora quarts de nou. Ben bé que quan estem de vacances ens fem un fart de
dormir que realment és reconfortant!
Esmorzem,
aprofitem per netejar l’autocaravana i per fer canvi d’aigües, i després ens
n’anem cap a l’Algher (decidim passar del transport que ofereix, pagant, l’àrea
ja que ho considerem car i poc pràctic a nivell d’horaris d’anada i tornada).
Aparquem en una zona prop del port (no al mateix port perquè no ens volem
arriscar a col·leccionar multes) i anem caminant fins al centre de la ciutat.
Passem el matí visitant el centre històric i tota la zona de fora muralla, prop
del mar. És una ciutat interessant i pintoresca, però potser no tan
espectacular com la pinten algunes guies de viatge. Aprofitem també per comprar
alguns regals típics (imants, adhesiu, tassa) i finalment sucumbim als plaers
d’una bona pizza.
Després
de dinar, tornem a l’autocaravana i ens dirigim altre cop cap a Capo Caccia,
esperant trobar la Grotta
di Nettuno oberta. I sí, està oberta! El vent ha minvat i avui es pot visitar. A
la cova s’hi accedeix per l’Escala del Cabirol, una vertiginosa escala de 656
escalons que descendeix 110 m per un escarpat penya-segat fins a la
De
tornada a l’autocaravana decidim buscar un lloc per aparcar i passar la nit. I
ho fem no gaire lluny d’allí, en una platgeta del mateix Capo Caccia des d’on
surten alguns vaixells per anar a
DIMECRES 26 DE JUNY
Al
matí ens llevem enmig de la pau de la cala on hem passat la nit. Després
d’esmorzar anem a caminar una estona per un camí que voreja la costa i que duu
fins a una de les múltiples torres de vigia que hi ha per tot el tram que
portem fins ara visitat.
Després,
a mig matí, comencem a tirar i ens dirigim altre cop cap a l’Algher però aquest
cop només per parar a comprar algunes provisions en un supermercat.
Cap
al migdia comencem a conduir pel tram de carretera que va de l’Algher fins a
Bosa i que voreja la costa. És un tram força espectacular en alguns punts pel
fet de passar vora penya-segats i també per poder gaudir de vistes del litoral
que són magnífiques. A més a més, és una carretera poc transitada i que invita
a conduir amb calma i tranquil·litat gaudint de cada tram. Tot i que tenim la
intenció de parar-nos en alguna platgeta que hi hagi pel camí, no trobem cap
lloc que sigui accessible.
És
per això que pels volts de l’hora de dinar arribem a Bosa. Ens dirigim cap a
Bosa Marina on aparquem l’autocaravana al costat de l’enorme platja i hi dinem.
Després de dinar, decidim anar a la platja. I la veritat és que, tot i que la
guia parla meravelles de Bosa i els seus entorns, a nosaltres no ens convenç
gens ni mica: la platja és molt vulgar (no té cap encant especial) i l’aigua
del mar no és del tot neta; i pel que fa el poble no té gaire res destacable
(potser només el Ponte Vecchio i les cases de colors, però ni molt menys res
que sigui de gran bellesa ni encant). Per tant, tot i que inicialment volíem
quedar-nos-hi a passar la nit, decidim tirar una mica més i buscar un lloc que
ens agradi més.
Anem
baixant en direcció sud i arribem a la península de Sinsis. Allí, i després de
buscar una mica, trobem un lloc força maco on passar la nit, prop de Su
Pallosu, en un indret on hi ha una platja d’aquelles que té molt d’encant. La
nit és tranquil·la i agradable. Dormim en un pàrquing, al costat d’un
xiringuito, on teòricament s’hauria de pagar però on no hi ha res ni ningú que
et convidin a fer-ho!
DIJOUS 27 DE JUNY
El dia es lleva radiant. Després d’esmorzar decidim
anar a fer un volt per la platja de Su Pallosu i, després de caminar una estona
i adonar-nos que això sí que és una platja d’ensomni i no la de Bosa, ens
decidim a fer una banyota. L’aigua és freda però és cristal·lina i hi ha zones
que semblen ben bé unes piscines naturals. La sorra, a més a més, és
lleugerament granelluda i per tant no tendeix a enganxar-se tant al cos. En
resum, un lloc idíl·lic que estem molt contents d’haver trobat. Ben bé que
encara queden llocs per descobrir i que et sorprenen de forma inesperada.
A mig matí, agafem l’autocaravana i ens n’anem en
direcció el següent destí: la platja de Punta is Arutas. Trobem lloc per
aparcar en una zona on no cal pagar els preus prohibitius de 100 m més enllà, i
ens equipem. La platja és de sorra blanquíssima. De fet, llegim que fa uns anys
s’agafava sorra d’aquesta zona per posar en platges de la costa Esmeralda. Hi
ha gent però no massa i s’hi està realment molt bé. L’aigua és molt neta i un
pèl freda. Tot i així, ens hi banyem tots tres. Sí, sí, l’Arnau a la seva
manera també s’hi banya... El temps passa molt depressa i quan ens n’adonem ja
són quarts de tres. Tornem a
l’autocaravana per dinar i, després, fer una merescudíssima migdiada.
Jo em llevo al cap de poc menys d’una hora de
migdiada. S’està molt bé. Fa molt de sol però fa una brisa encantadora que fa
que no tinguem ni mica de calor. Mentre estic fent algunes coses a l’ordinador,
de sobte sento com una moto derrapa al costat nostre i cau enmig del camí. Són
una parella d’italians que han tingut un accident. En David es desperta i
sortim a demanar si els cal ajuda. El noi té una ferida profunda al turmell
però sembla que no s’ha trencat res. Jo em quedo glaçada quan diuen que han
caigut per evitar una serp que hi havia enmig del camí (és a dir, al costat de
la nostra autocaravana). Ens quedem amb ells mentre esperem que arribin la
policia i l’ambulància.
Després de l’incident, i com que ja són gairebé les
sis, decidim tirar un tros més en direcció a Tharros. Aparquem el cotxe a San
Giovanni di Sinis i anem caminant fins a una de les torres de vigia del Capo
San Marco, des d’on es tenen vistes espectaculars de la posta de sol sobre les
ruïnes de Tharros i de tot el Golfo di
Oristano. Senzillament genial... D’aquells entorns en els quals el temps
s’atura.
Tornem caminant tranquil·lament a l’autocaravana i
conduïm fins a un nucli residencial proper on podem aparcar molt aprop de la
costa i des d’on podem admirar el mar. Encara no hi ha massa gent per enlloc
(no ha començat la temporada alta) i això s’agraeix, i molt.
DIVENDRES
28 DE JUNY
El matí ben d’hora, i després d’esmorzar, anem fins
a l’aparcament de les ruïnes de Tharros.
De fet, evitem el pàrquing “estàndar” ja que com sempre aparcar a 100 m implica
no haver de pagar els preus força alts. Caminem fins a l’entrada tornant a
contemplar les vistes que el vespre abans ja ens havien meravellat.
Tharros són unes ruïnes corresponents a un port
fundat pels fenicis el segle VIII a.C. Estan encarades al mar i per tant
gaudeixen de vistes espectaculars. S’hi poden admirar construccions de diverses
civilitzacions que durant els segles han anat fent petja en aquesta zona.
Potser hi trobem a faltar una mica més d’informació, en el cas que s’opti per
la visita sense guia.
A mig matí, tornem a l’autocaravana i conduïm fins
a Marina di Torre Grande, un poble-urbanització al costat d’Oristano. Passem el
que queda de matí a la platja la qual, tot i que no té res especial, sí que és
molt tranquil·la. Dinem, i després anem direcció Oristano on parem en un centre
comercial a fer algunes compres. Quan en sortim, i com que ja és un pèl més
tard del que prevèiem, decidim buscar l’àrea d’autocaravanes per tal de fer
canvi d’aigües. La trobem sense massa dificultat. És una zona molt cutre,
moltíssim, només apta per parar i fer recanvi, però en cap cas per quedar-s’hi
a dormir.
Tot i que inicialment volíem visitar Oristano,
veiem que ja és una mica tard i per tant decidim avançar una mica més en el
camí. És per això que conduïm fins a Ottana, prop de Nuoro, al centre de
l’illa.
DISSABTE
29 DE JUNY
Tot i que inicialment volíem fer parada en algun
lloc del centre de l’illa, el que hem anat llegint a la guia i el que també hem
comprovat és que no hi ha massa res que sigui imprescindible. I com que a més a
més, el que ens atrau més és tota la part de cosa, decidim passar-ho de llarg.
Això sí, la única visita que volem fer, perquè considerem que pot valer la
pena, és Tiscali. És per això que de bon matí ens dirigim en direcció Dorgali i
d’aquí cap al Parc del Gennargentu on, tot i no haver-hi massa indicacions,
aconseguim arribar al lloc de sortida de la caminada de Tiscali (lloc compartit
també amb la caminada cap a la
Gola su Gorruppu).
La guia diu que amb 1-1,5 hores es pot arribar a
Tiscali però tal i com ja he comentat, les indicacions són molt pobres en
informació. Nosaltres amb l’Arnau tardem unes dues hores. El camí discorre
primer per una pista força assolellada, després per una mena de camí de cabres
que s’enfila de forma important, després per un camí molt agradable enmig d’un
bosc mediterrani i amb certa baixada, i finalment per un altre camí feréstec
enmig de les roques i pedres fins arribar a Tiscali.
Tiscali es troba amagat en una cova i representa
una de les meravelles arqueològiques de Sardenya. El poble fou descobert a
finals del segle XIX i havia estat habitat fins l’època romana. Queden vestigis
dels antics habitacles i tot l’entorn té cert aspecte fantasmagòric. Ens sorprèn que a l’entrada de la cova hi ha
un senyor ben assentat esperant que paguem l’entrada. Durant tot el camí havíem
estat pensant on es devia pagar el tiquet i ja pensàvem que no existia tal
lloc. Però sí, un senyor que vivia dia sí dia no al mig del poblat, ens
esperava per explicar-nos característiques de l’indret i per cobrar-nos el preu
simbòlic de l’entrada (per cert, a mi em fa una reducció pel fet d’estar
embarassada). En certa manera em recorda el guardià del Sant Greal de la
pel·lícula de l’Indiana Jones!
Després de la visita fem una mica de parada per
menjar. Estem força cansats bàsicament per la calor que fa. L’Arnau com un
campió ha pujat fins a dalt! I ara toca la baixada, que anem fent mica en mica
i, a trams, amb l’Arnau a l’esquena perquè pobret està força exhaust!
Quan arribem a la part final del trajecte, no ens
resistim a les aigües cristal·lines del riu que passa per allí a la vora. I
d’aquesta manera acabem tots tres fent una bona banyota! Això sí que és un
d’aquests petits grans plaers que té la vida!!!
De tornada a l’autocaravana, i ara ja més refets,
ens hidratem bé a base de líquids, fruita i iogurt i ens dirigim cap a Cala
Gonone, el nostre proper destí.
Passem la tarda passejant pel poble i informant-nos
sobre els creuers que es poden fer pel Golf d’Orosei. Anem a prendre alguna
cosa i després, amb molta emoció, anem a buscar l’ansiat tresor dels pirates a
la platja. L’Arnau està emocionadíssim i més quan troba enterrat el seu tresor:
un puzzle!
Estem força cansats ja que el dia ha estat intens.
Tornem a l’autocaravana, fem el puzzle i sopem un bon plat de macarrons! Per
acabar el dia, escoltem, des de la llunyania, el concert per la llibertat que
fan a Catalunya. Quina emoció veure que som ciutadans d’aquest meravellós petit
però gran país!
DIUMENGE
30 DE JUNY
Després d’esmorzar ens n’anem cap al port per agafar
el vaixell que ens ha de portar a fer el mini creuer pel Golf D’Orsei. Sortim a
les 10h i la primera parada és la
Grotta del Bue Marino. Es tracta d’una cova que rep el seu
nom de l’antic habitant d’aquest indret: la foca monge. Es pot fer un recorregut
a peu d’aproximadament un quilòmetre al llarg del qual es poden observar
formacions típiques però no menys espectaculars. La cova només està oberta
d’abril a octubre ja que la resta de l’any es troba, en part, inundada. Tot i
que les formacions potser no són tan espectaculars com a la Grotta de Nettuno, el
trajecte, pel fet d’endinsar-nos més a la cova, és una mica més interessant.
Després de la visita a la cova, que dura una hora
aproximadament, ens recull el vaixell per dur-nos a fer un recorregut pel golf.
Passem per cales d’ensomni com cala Luna que es diu així per la forma de mitja
lluna que té, i la qual està envoltada per penya-segats força alts. Tot aquest
primer tram està ple de coves més o menys grans i d’espectaculars penya-segats.
La propera parada és cala Biriola on el vaixell ens
deixa 2 hores i, on després de gaudir d’un bany en una cala espectacular
d’aigües turqueses, aprofitem per dinar. A les 2 el vaixell ens torna a
recollir i iniciem el tram fins a la part més sud del golf, la cala Goloritzé
que de fet és espai natural protegit. Ja de tornada, ens parem durant un parell
d’hores més a la cala Mariolu. Es tracta d’una cala igualment bonica i d’aigües
igualment transparents i turqueses. Ens resguardem entre unes roques i l’Arnau
s’ho passa pipa empaitant les onades. Uns russos que tenim al costat són
protagonistes de l’anècdota (negativa) del dia. Un d’ells, aficionat a l’snorkel,
agafa una morena amb les mans i la porta fins a la platja. Enlloc de deixar-la
a l’aigua immediatament, la passa a tots els seus col·legues perquè s’hi puguin
fer fotos. Ens sembla una acció despreciable i que denota molt poc respecte pel
món animal. El pobre peix, finalment, torna a l’aigua però tenim seriosos
dubtes de si serà capaç de sobreviure. Ben bé que alguns “humans” són més
animals que els propis animals.
Ja de tornada, estem força cansats. Ha estat un dia
intens, de molt de sol i molta platja. El trajecte de tornada fins a Cala
Gonone el fem a l’ombra del vaixell, i el remor del motor ens fa venir una son
d’aquelles tan bones.
Quan arribem al poble, tornem cap a l’autocaravana
i decidim conduir una mica per anar avançant camí. Trobem un lloc per
quedar-nos a la Caletta ,
prop de Budoni, en un pàrquing vora la platja amb altres autocaravanes.
DILLUNS 1
DE JULIOL
El dia es lleva radiant, com passa gairebé sempre
en aquesta illa. Ben bé que és un gaudi llevar-se i veure el cel radiant i el
sol que ja de bon matí enlluerna.
Després d’esmorzar enfilem camí en direcció a la
costa Esmeralda. La nostra intenció és anar-nos a banyar a cala Brandinchi però
és impossible. I és que no hi ha lloc per aparcar i l’únic que s’ha habilitat
fan pagar 4 vegades més de taxa a les autocaravanes, cosa que ens sembla una
injustícia en majúscules. És per això, que decidim anar a un altre lloc. En
concret, ens anem a banyar a la Spiaggia La
Després d’una estona a la platja (la justa per
gaudir del bany ja que fa força vent i això fa que la finíssima sorra s’enganxi
al cos com un autèntic rebossat), continuem el camí. Ens parem a dinar a Porto Istanta,
un indret coster molt tranquil i amb magnífiques vistes de la Isola Tavolara
Després de la migdiada de rigor, ens dirigim cap a
Olbia on parem a comprar al supermercat i on intentem, sense èxit, trobar una
àrea d’autocaravanes. Continuem en direcció nord, ja en plena costa Esmeralda,
i ens parem al mític Porto Cervo. La guia descriu aquest poble com un indret
totalment artificial construït a mercè de la gent rica que estiueja en aquesta
zona. I és ben bé això. El poble està farcit de galeries comercials de les
marques més selectes. El petit port està ple de iots espectaculars. I pels
carrers s’hi passegen gent amb més o menys fortuna, però amb les mateixes ganes
d’aparentar. Total, un lloc que val la pena veure però que queda molt lluny del
que considerem un lloc idíl·lic.
Acabem de fer el recorregut per la costa Esmeralda.
No hem volgut dedicar-hi massa temps perquè com ja prevèiem és força
inaccessible i amb uns encants que, tot i que hi són, no són massa més
espectaculars que d’altres que hem vist al llarg del viatge.
Així doncs, acabem el dia a Palau, ja més al nord.
Busquem un càmping per passar la nit ja que hem de fer canvi d’aigües i no hem
trobat cap àrea de servei. Al càmping, anem a buscar un parell de pizzes per
sopar i ens les mengem d’allò més contents a l’autocaravana. Un altre dia
genial!
DIMARTS 2
DE JULIOL
Després d’esmorzar i fer canvi d’aigües, ens
dirigim cap al port. Allí, agafem un ferry que ens duu, en menys de 20 minuts,
fins a La Maddalena. Lala Maddalena i Caprera que
estan unides per un pont no massa llarg.
En arribar, decidim passar a la Illa Caprera
Ens quedem a dinar aquí i fem una mica de migdiada.
Quan ens llevem de la migdiada, tot i que volem
anar a visitar el punt més alt de l’illa, pel camí sucumbim als encants d’una
petitíssima cala amb una aigua encalmadíssima. Ens parem i només agafem les
tovalloles per anar-hi a fer una capbussada. Quina pau, quina tranquil·litat! I
que bé que estem tots tres gaudint d’aquests paratges idíl·lics!
Tornem a l’autocaravana i com que ja són quarts de
set decidim anar cap a la
Maddalena per tal d’informar-nos sobre com fer la ruta en
barca per l’arxipèlag. Anem a fer un volt pel port i pel centre i després, ja
cap al tard, tornem a l’autocaravana per preparar el sopar, fer una mica de
sobretaula, i anar-nos a dormir. Per cert, hem trobat un lloc per aparcar prop
del port on hi ha 4 autocaravanes més. Decidim que demà la deixarem aquí tot el
dia i anirem caminant fins el centre.
DIMECRES
3 DE JULIOL
Avui ens llevem una mica abans del normal perquè
volem anar aviat al port per sortir amb la barca. Finalment hem decidit llogar
una barca tipus “zodiac” que ens permeti fer més la nostra. Sortim vora quarts
de deu. Fa molt bon dia i el mar està força encalmat. L’Arnau de seguida
reclama que ell també vol conduir la barca, i en David el va guiant en el seu
maneig.
La nostra primera parada és a l’Isola Spargi,
concretament en una cala que ens meravella de seguida, la cala Granara. Les
aigües són d’un color turquesa impressionant. Cap de nosaltres s’ho pensa dues
vegades i de seguida estem tots tres a l’aigua. Nedem amunt i avall i fins i
tot arribem fins a una platgeta que hi ha, on l’Arnau, que té unes ganes boges
de jugar, queda arrebossat de sorra com si fos una vertadera croqueta!
Després d’una estona a l’aigua, tornem a la barca,
ens eixuguem una mica, i continuem el trajecte. Ens dirigim cap al nord, a Isola
Budelli, tot vorejant altres cales igualment boniques. Ens volem aturar a la
zona que queda entre les tres illes (Budelli, Razzoli i Santa Maria) ja que és
una de les àrees més impressionants i concorregudes ja que és com una piscina
d’aigües poc profundes i turqueses. I és ben bé així. Tot i que hi ha força
barques, trobem un lloc per clavar l’àncora i capbussar-nos a l’aigua. Ens ho
passem d’allò més bé i gaudim d’allò més d’aquesta zona paradisíaca. És
impressionant com l’Arnau no dubta ni dos segons a posar-se els “manguitos” i
saltar de la barca per nedar en aquesta mena de piscina natural. Ens estem
força estona aquí, però quan ja se’ns obre la gana, decidim anar a una zona amb
menys bullici i per això ens dirigim a l’oest de l’Isola Razzoli, més concretament
a cala Lunga. Allí, i després d’alguns intents en va, ancorem la barca i ens
mengem el merescudíssim plat de pasta que portem preparat.
Després de descansar una estona, continuem el camí
i anem calejant fins a cala Santa Maria que, tot i que és molt típica, a
nosaltres ens sembla que té poc encant.
Després travessem un tros de més mar obert fins
arribar al nord de l’Isola Maddalena, i ens aturem a la zona d’Stagno Torto on
en David fa una altra capbussada i l’Arnau una bona migdiada. Ens quedem una
bona estona estirats a la barca gaudint de l’airet i del sol.
Ja és mitja tarda i el mar comença a estar més
remogut. És per això que decidim començar a tornar. Anem vorejant el cantó oest
de l’Isola Maddalena que no té massa llocs aptes pel bany ja que és una zona
molt rocosa. Hi ha trams un pèl difícils de fer perquè el marejol cada cop és
més intens.
Finalment, a dos quarts de sis, arribem al port de
Tornem a l’autocaravana, ens dutxem (ho necessitem
i molt ja que avui més que mai semblem unes anxoves en conserva!) i ens relaxem
una estona. Ha estat un dia genial!
DIJOUS 4
DE JULIOL
Aquesta nit ha passat un mini front pel nord de
Sardenya i ens ha semblat que fins i tot han caigut quatre gotes (tot un rècord
en aquesta època de l’any!). El matí es lleva amb alguns núvols, però res massa
important. Després d’esmorzar, decidim començar la volta a l’illa Maddalena.
Ens dirigim cap al nord i parem a cala Lunga, a la costa est. És una cala
petita i que queda molt arrecerada del
vent. L’aigua és molt encalmada i permet fer un bon bany i una bona nedada. Ah,
i la petita platgeta també ens permet trobar moltes petxines i cargolines.
Passem el matí tranquil·lament aquí.
Cap a l’hora d’anar a dinar, tornem a
l’autocaravana i enfilem cap al nord i oest de l’illa. Ens aturem a dinar en
una zona de mirador des d’on es tenen esplèndides vistes de la ciutat de la Maddalena , el port, i
les illes Spargi, Budelli, Razzoli i Santa Maria.
Després de dinar, acabem de completar la volta i a
les tres en punt estem a punt per agafar el ferry que ens ha de tornar cap a
l’illa de Sardenya, a Palau. Han estat dos dies i mig immillorables.
L’arxipèlag de la Maddalena
ens ha agradat molt i ens ha permès gaudir d’indrets inoblidables, de platges
d’ensomni!
Ja de tornada a Palau, avancem camí i ens dirigim
cap a Santa Teresa Gallura. Volem anar a veure el Capo Testa però al final ens
conformem només amb un volt pel centre del poble ja que el sol pica fort i a més
a més, hem de deixar l’autocaravana un pèl lluny del centre i de la zona
d’accés al cap. Això sí, ens deleitem amb un bon cappuccino en una terrassa. I
és que els italians en saben molt de fer cafè!
Continuem avançant cap a l’oest tot resseguint la
costa. Finalment, decidim acabar el dia a La Marineda , al costat de
Isola Rosa, a la Costa Paradiso.
DIVENDRES
5 DE JULIOL
Aquesta nit hem dormit més que mai. Això de la bona
vida s’agafa molt aviat!
Després d’esmorzar, fem una mica el ronso per
l’autocaravana, i vora quarts d’onze ens equipem per anar a la platja. Es
tracta d’una platja força oberta i on hi ha una mica d’onatge. Aquest tret és
ideal per l’Arnau a qui aviat haurem d’anomenar “el caçador d’onades”! Tot i
que quan arribem l’aigua no és massa neta (hi ha molt material flotant), a mig
matí canvia el vent i com per art de màgia l’aigua esdevé immaculada. El bany
és molt agradable ja que la temperatura de l’aigua també ho és.
El temps passa volant, i quan decidim plegar veles
per tornar cap a l’autocaravana, ens adonem que ja són les dues! Avui per dinar
mengem els típics gnoccis sards això sí, amb salsa bolonyesa catalana! Ben
assolellats i ben tips, la tarda la dediquem en part a fer una mica de
migdiada. Fa un ventet molt agradable que fa que estar a l’autocaravana sigui
un petit gran plaer.
Cap a mitja tarda decidim començar a fer el tram de
costa que ens ha de dur fins a Porto Torres. Tot i que inicialment teníem
previst parar en algun punt intermig, el fet que sigui complicat i que també ja
sigui tard, ens en fa desdir. Això sí, ens és molt agradable trobar un senyor
que,que mentre estem parats, ens ve a oferir la seva ajuda i ens diu que si som
catalans. Sí, i tant que ho som! Per fi algú que no ens pregunta si som
espanyols. És més, em tira el millor “piropo” que m’han tirat mai: fas cara de
catalana! Es veu que està casat amb una catalana i fa molts anys que viuen a
Sardenya.
En arribar a Porto Torres, una ciutat sense cap
mena d’encant, anem a comprar les darreres provisions en un supermercat i ens
dirigim cap al port per passar la nit el més propers al lloc on demà al matí a
les 6 hem d’embarcar.
Últimes hores a l’autocaravana...
DISSABTE 6 DE JULIOL
El dia d’avui comença molt aviat, concretament a
quarts de cinc quan ens llevem per començar els tràmits d’embarcament. Tot i
així, hem d’esperar força perquè com sempre el Grimaldi va tard.
Embarquem vora les 7. El dia el passem descansant
al camarot, donant voltes dins la ratonera que és el ferry Grimaldi, i menjant
quan toca.
Com a punt negatiu, la mort d’un passatge que va
caure a l’aigua per raons desconegudes. Això a més a més fa que arribem a
Barcelona més tard de l’hora prevista.
Arribem cap al tard al port de Barcelona. Fi d’un
viatge que ens ha agradat molt i que ens ha sorprès molt positivament. Sardenya
és un petit paradís enmig del Mediterrani, en el qual hem descobert racons
meravellosos i plens d’encant. Hem passat uns dies junts i hem gaudit moltíssim
de totes les estones de platja, de descans i de descoberta de nous indrets. En
resum, un destí molt i molt recomanable.
Ah, i hem viscut una aventura pirata... què més es
pot demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada