Sortides

PAÍS BASC – OCTUBRE 2017

Aquest pont llarg decidim tornar a un dels nostres destins preferits: el País Basc. Però aquest cop no ho volem fer en autocaravana sinó que anem en cotxe. Un canvi d’estratègia que obeeix al fet que fa poc ens hem comprat un cotxe nou i tenim ganes d’estrenar-lo fent una tirada una mica maca.

El dia 11 marxem just després de dinar i arribem a Donostia cap al vespre. El viatge dura unes 6-7 hores però es fa força portable entre xerrades, jocs, becaines i música. Ens allotgem al càmping Igeldo en un bungalow petitó però amb tot allò necessari. Aquest vespre sopem i ens anem a dormir perquè estem molt cansats!

Dijous 12 d’octubre

Ens llevem d’hora i tot i que hi ha una mica de boira el dia sembla que serà prou bo. Després d’esmorzar ens posem en marxa. Avui volem visitar la costa est de Donostia.

Agafem el cotxe i conduïm fins a Deba un petit poblet pesquer vora el mar. Passegem pel port i ens sorprèn el so que sentim de les onades. En realitat es tracta d’una central per fer energia a partir de les onades, tot un enginy molt útil en aquest tram de costa on l’onatge és sovint molt important. El dia s’està aixecant molt i el sol comença a lluir amb força. Després de fer una bona caminada, anem a fer un cafetó i continuem el camí. Aquest és el punt més a l’oest al qual volem arribar avui i a partir d’aquí anem retornant en direcció est. La propera parada és Zumaia on hi arribem tot costejant. Zumaia és un altre poblet amb molt d’encant. Tot i que també té port pesquer, és un poble més turístic i amb més urbanita. Un dels atractius que ens ha dut fins aquí és el geoparc altrament anomenat Flysch, un tros de costa amb formacions geològiques impressionants i que és patrimoni de la Unesco. Aquestes roques mostren 60 milions d’història de la terra al llarg de quilòmetres de penya-segats i platges. Caminem un tros per uns paisatges espectaculars i quedem meravellats!

Després, ja amb una mica de gana, decidim anar a buscar lloc per dinar. Com que és un dia festiu ens costa molt... finalment, després de molt voltar, trobem un lloc en el qual dinem prou bé tot i que dedicant-hi força temps! Després de dinar, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Getaria un dels pobles amb més renom d’aquest tram de costa. És un centre pesquer força important i alhora un poble amb un encant molt personal. Aparquem a la zona del port i com que encara no estem prou cansats decidim pujar a la Isla de San Anton  des del qual les vistes són espectaculars. Una passejada molt i molt agradable! Després anem caminant fins al poble i aprofitem per fer una parada en un bar per prendre un cafè. Ja cap al tard aprofitem per visitar el centre del poble, molt ple de gent, i el castell. Ah, i també per jugar una estona a la platja!

Amb la sensació d’haver aprofitat molt el dia, tornem cap al bungalow a sopar, mirar una peli i a dormir.

Divendres 13 d’octubre

Avui com que és dia lectiu decidim visitar Donostia i així aprofitar que tot és obert. Al matí, com que realment fa molt i molt bon dia, decidim anar a la platja d’Ondarreta. Sí, sí, a la platja! L’aigua evidentment és freda però s’està molt bé a la sorra amb el solet que fa. I bé, de fet els nens i en David acaben posant-se gairebé del tot a l’aigua. Uns valents!

Donostia és una de les ciutats més maques del món. Almenys per mi. Em podria passar hores passejant pel passeig i contemplant les vistes de la Concha, de l’Urgull, del Monte Igeldo, del mar... els seus carrers, les seves places, les seves tapes...

Dinem al bungalow i a la tarda tornem a baixar a Donostia i anem a visitar l’Aquari. Sempre hi havíem volgut venir però encara no ho havíem fet mai. I realment val a dir que val molt i molt la pena. Primer de tot hi ha una part de museu marítim molt interessant i molt ben recreada. I finalment hi ha la part d’aquari amb uns aquaris gegantins i amb espècies impressionants. Com a punt més forts l’aquari de l’auditori (senzillament espectacular... et deixa bocabadat!), i el túnel en el qual tant l’Elna com sobre tot l’Arnau van al·lucinar amb la quantitat de peixos diferents i també ratlles i taurons que nedaven sobre d’ells. Una experiència que val molt la pena viure si es va a Donostia!

Sortint de l’Aquari anem a fer un volt pel passeig marítim i pel centre, i finalment acabem sopant en un bar de pintxos i tapes on ens posem molt i molt les botes!!! I és que els pintxos són un dels principals atractius de Donostia i venir i no provar-los no té perdó!

Dissabte 14 d’octubre

Avui decidim explorar la costa a l’est de Donostia, que voreja ja més amb França. De fet, la primera parada que fem és al mític poble d’Hondarribia, just a la frontera amb França (la frontera, de fet, la marca el mar. Passegem pel passeig i després anem al centre del poble on hi ha les típiques cases i balcons bascs amb aquells colors blancs, vermells i verds tan intensos. Parem també a fer un cafè i admirar el bell paisatge.

A partir d’Hondarribia, agafem la carretera que passa per la costa i que puja al Monte Jaizkibel dels del qual es tenen unes vistes impressionants d’aquest tram de costa tan feréstec. Ens parem en una zona on hi deixem el cotxe i decidim anar a caminar una mica. I camina que caminaràs, sempre de baixada, arribem fins a un port petit que ens adonem que és el final del poble de Pasai Donibane. Com que fer el camí de tornada implica molta pujada i ja és hora de dinar, i els nens estan cansats, decideixo fer jo el camí, anar a buscar el cotxe, i els nens i en David quedem que m’esperen al poble de Pasai Donibane. Jo faig la pujada de tornada i m’adono de la duresa d’algunes rampes que tan alegrement hem fet de baixada!

Un copo a Pasai Donibane, aparco el cotxe on puc i em retrobo amb ells. El poble està de festa i hi ha molta gent. És un poble amb molt i molt d’encant, amb uns carrers estrets i unes cases i places molt típiques. Està al costat de Pasai San Pedro, només separat per un petit canal que es pot travessar amb un vaixell. Al final, i després de molt esperar, aconseguim dinar en un dels restaurant del centre del poble. Això sí, dinem molt i molt bé unes tapes i peix!

A la tarda tornem a Donostia a fer un volt abans de tornar al bungalow. Ha estat un dia molt intens però al vespre encara ens queda temps per escoltar com el Barça s’enfronta, i empata, amb l’Atlético de Madrid.

Diumenge 15 d’octubre

Avui és el darrer dia de les vacances. Al matí, decidim baixar a fer un volt per Donostia però ens és impossible aparcar pel centre ja que fan una cursa urbana. Decidim, per tant, aparcar a la platja d’Ondarreta i caminar un tros pel passeig. Ens parem a fer un cafetó en un lloc des del qual podem veure la cursa. L’Arnau fins i tot ajuda els voluntaris que van collint els centenars d’ampolles d’aigua que hi ha per terra.

Cap a migdia, comencem a tornar i a l’hora de dinar ens parem vora Pamplona. Dinem en un lloc molt recomanable i com que som els primers anem ben servits i ràpid. I com que hi ha uns jardins molt grans els nens poden esbargir-se abans de la tirada amb cotxe fins a casa.

I després de dinar, carretera i manta i de tornada cap a casa on hi arribem cap al vespre.

Han estat unes vacances genials, recomfortants, amb una climatologia excel·lent. I sobretot hem estat junts, que això és el més important.

Donostia és una ciutat on sempre tornaria. Podria anar-hi mil cops, però sempre tindria ganes de tornar-hi. Agur i fins una altra!