Dissabte 23 de juny de 2018
Finalment ha acabat l’escola i comencen les primeres vacances de l’estiu. Aquest any ens hem decanstat per agafar l’avió i visitar les illes Canàries. Fa molts anys que vam
estar a Tenerife i Lanzarote i aquest cop hem optat per una illa més desconeguda, La Palma, tot esperant trobar vulcanisme, boscos verds i també platja.
Tot i que l’avió havia de sortir a les 13:00h, per raons de tràfic aeri dens acabem sortint una hora més tard. Arribem a la Palma a quarts de cinc hora local.
Ja en aterrar podem comprovar que la costa és força feréstega i sobretot que la pista d’aterratge és molt curta!
Quan tenim el cotxe de lloguer anem a l’apartament (Aparthotel el Cerrito). I tenim molta sort perquè ens donen l’apartament que ells consideren especial i al qual anomenen la Via Làctea.
És un apartament cantoner, molt gran, amb una terrassa immensa i amb unes vistes privilegiades de la piscina i també del mar.
Després anem a comprar provisions per aquests dies al supermercat més gran i més proper que trobem.
Gaudim d’un primer capvespre amb una posta de sol preciosa sobre l’Atlàntic.
Diumenge 24 de juny
Decidim passar el primer dia a la illa visitant el nord. Així, ja de bon matí agafem el cotxe i ens dirigim fins a San Andrés y Sauces per fer una caminada pel Bosque de los Tilos. El
recorregut és d’uns 6-7 Km en total i passa per un bosc frondós d’espècies vegetals algunes desconegudes per nosaltres. Després dels 3 Km inicials de pujada arribem fins a un mirador
vertiginós des del qual es tenen unes molt bones vistes de tota aquesta selva frondosa. I és que és espectacular pensar que estem en una illa volcànica i que en aquests moments estem caminant per
un lloc tan verd. Això és el que té la Palma, una diversitat d’ecosistemes espectacular!
Després de la caminada ens dirigim més cap al nord i ens anem a banyar a unes piscines naturals a la Fajana. El nostre primer contacte amb l’aigua de l’oceà és xocant
perquè l’aigua està força freda. Dinem el que hem portat i també un pollastre a l’ast que trobem pel camí. A la tarda anem a fer un cafè a San Andrés i després
ens dirigim a unes altres piscines naturals, el Charco Azul.
Ja de tornada, i per acabar la jornada, anem a banyar-nos a la piscina de l’apartament que està realment molt bé.
Dilluns 25 de juny
Avui ens n’anem cap al sud i després d’esmorzar ens dirigim cap a Fuencaliente. Allí, aparquem el cotxe a la zona del volcà San Antonio on hi ha un centre de visitants i on
també comencen algunes rutes. Tot i que inicialment no teníem previst fer cap ruta perquè implicava baixar molt d’inici i després, en ple sol de migdia, haver de tornar a pujar, al centre
de visitants ens diuen que hi ha l’opció de fer la ruta de baixada i agafar un bus de línia de tornada. Animats per això, decidim fer la travessa des del volcà San Antonio fins a Las Salinas.
Són uns 8 Km aproximadament de baixada amb un desnivell negatiu de 1600 m. El paisatge és senzillament espectacular ja que discorre entre una cadena de volcans encapçalats pel mateix San Antonio (punt
de partida) i el volcà Teneguía. Caminar entre gredes és complicat i en alguns punts ferregós, però la immensitat de colors i paisatge ho compensa tot.
Finalment arribem a Playa del Faro on hi ha dos fars espectaculars, el vell i el nou. Des d’aquí agafem el bus de tornada al centre de visitants, tot passant pel costat de la costa sud oest on,
enlloc de platges, hi ha extenses plantacions de plataners. Un cop allà, fem la visita al volcà San Antonio amb un cràter enorme i molt escarpat, i posteriorment al museu dedicat al vulcanisme.
Posteriorment, i com que ja és vora migdia, ens anem a la platja concretament a la Playa de la Zamora una cala pedregosa, encaixada entre penya-segats. L’aigua és molt clara i neta i s’hi
poden observar diferents espècies de peixos. Una meravella! I és que aquesta zona està considerada reserva de la biosfera (amb especial èmfasi perquè de fet reserva de la biosfera crec que
hi està considerada tota l’illa). Hi estem tan bé que no en volem marxar!
Quan arribem a l’hotel ja és tard però encara tenim temps de fer una remullada a la piscina.
Dimarts 26 de juny
El dia d’avui el volem dedicar al centre de l’illa, i començar-nos a endinsar a la zona volcànica més primària. Des de los Cancajos, on estem allotjats, agafem una
carretera secundària que va pujant més i més amunt i s’endisa per una zona de bosc de pi combinat amb terra volcànica. La carretera discorre per entorns molt bonics, molt boscosos fins arribar
a Llanos del Jable, una esplanada volcànica des de la qual es tenen unes vistes panoràmiques molt boniques. A partir d’aquí, pels que volen fer grans rutes a peu, comença el «sendero
de los volcanes» el qual discorre, a través d’uns 15 Km per una línia de volcans, fins arribar a Fuencaliente.
Nosaltres fem una petita caminada per aquesta zona, i anem fins al mirador. Continuem avançant en cotxe per la crretera i ens dirigim cap a la ona oest perquè volem anar a la platja del Charcho
Verde.
És una platja més oberta que la de la Zamora i amb una sorra d’un negre intens que fa que tinguis la sensació de, malgrat estar sobre la tovallola, estar sobre unes brases! Ens
hi banyem, dinem, i després a la tarda ens dirigim fins a Tazacorte, el poble més important segurament de la part oest per informar-no sobre les rutes en vaixell. Aprofitem per fer un gelat i ens adonem que el
poble no té gens d’encant i la platja encara menys. Els preus de les excursions són... prohibitives! I tenint en compte que de dofins i balenes ja en vam veure en plena natura a Costa Rica i que l’experiència
que havíem tingut a Tenerife amb una excursió semblant no ens va agradar gens, decidim no planificar cap excursió d’aquest tipus pels propers dies.
Tornem a l’apartament i ens anem a banyar a la piscina. Els nens estan encantats amb aquesta piscina que, entre d’altres coses sembla pròpia ja que rarament hi trobem ningú.
Dimecres 27 de juny
Com que avui sembla que el sol no llueix del tot, decidim que és un bon dia per anar a fer la ruta per la Caldera de Taburiente, el Parc Nacional de l’illa. De fet, quan arribem allà fa
un sol radiant. Per arribar fins al punt de sortida, el camí és força llarg i cal travessar l’illa d’est a oest i, un cop a Los Llanos de Aridane, fer encara una carretereta vertiginosa i estreta
fins a la zona del Barranco de las Angustias. Aquest lloc és, de fet, un riu sec pel qual comença una ruta que, a través d’uns 5 Km discorre per zones amb aigua i zones sense on caminar-hi a vegades
és cansat ja que el terra és de còdols petits. Els nens es diverteixen perquè en el trossos d’aigua passen pel riu i es mullen, esquitxen i xipotegen! Finalment, arribem fins a la Cascada
de los Colores. Tot i que és un lloc molt famós no té massa res d’especial, més enllà que és una paret amb diferents tonalitats de marrons i ocres i per on cau una mica d’aigua.
De fet, més que el destí, l’interessant és la ruta per arribar-hi.
Tot i que estem cansats enfilem el camí de tornada i arribem al cotxe vora les 3. Dinem vora una ombra contents d’haver fet aquesta excursió força exigent. Els nens, com uns campions,
mengen sense gairebé ni respirar!
A la tarda, i aprofitant que ja estem a la part oest i que tornar-hi ens implicarà haver de tornar a conduir molt un altre dia, decidim enfilar la costa oest fins a Puntagorda i las Tricias, on ens
hi parem a fer un gelat, per després tornar per la carretera que torna a empalmar amb l’est i que ens permet arribar fins al Roque de los Muchachos, un indret.... màgic! La carretera per arribar-hi puja
fins a gairebé 3000 metres, per tant imagineu-vos les pujadetes i paelles que fa la carretera. Hi arribem que són ja gairebé quarts de set de la tarda per tant no hi queda gaire ningú (un luxe ja
que és un indret molt concorregut a l’illa). Un cop allà és per parar-se, sentir, observar i meravellar-se. El cim està considerat un dels llocs del món on es pot fer millor visualització
del cosmos i és per això que diferents països del món hi han ubicat els seus grans telescopis. Així, hi ha tot un seguit d’observatoris dispersos que et fan sentir més aprop del
cel que mai. El mirador, per altra banda, és espectacular i les vistes que s’hi tenen fan contenir l’alè! Des del cim es pot arribar a veure tota la illa, les illes circumdants de la Gomera, Tenerife
(que també veiem cada dia des de la nostra terrassa) amb el Teide majestuós, i fins i tot el Hierro. Cal agafar-se be perquè les timbes que hi ha són d’aquelles que no veus ni el final, i
que et fan sentir petit, petit, petit. I tot accentuat pel relleu vulcànic que ho fa tot encara més aspre. Una experiència imprescindible si es visita l’illa de la Palma.
Arribem ja tard a l’apartament i avui no tenim ni temps d’anar a la piscina. Ha estat un dia molt intens i només tenim temps i ganes de sopar, veure el cel estrellat i anar cap a dormir.
Dijous 28 de juny: playa de la Zamora, dinar al xiringuito, las Salinas
Com que els darrers dies han estat intensos a nivell de caminades i visites, decidim que els dos propers dies que ens queden de vacances siguin més tranquils. Com que la platja de la Zamora ens va
agradar tant avui decidim tornar-hi.
El dia està una mica ennuvolat i quan hi arribem no es presta massa posar-se a l’aigua però malgrat això s’hi està molt bé. Cap a migdia surt el sol i aprofitem
per banyar-nos i passar una bona estona.
A l’hora de dinar, anem al xiringuito que hi ha al capdamunt del penya-segat. I realment fem un molt bon dinar a base de pica pica de calamars, pops, «papas arrugadas con mojo picón»,
i peix fresc a la brasa.
A la tarda, i de tornada pel sud, ens parem a Las Salinas ja que el dia que hi vam anar per primer cop no vam tenir massa temps de visitar-les ja que ens va quedar poc temps perquè havíem d’agafar
el bus de tornada. Avui les visitem amb més calma i poden llegir i entendre el procés d’obtenció de la sal. Els colors de les salines són també espectaculars i difícils de descriure.
Tornem tranquil·lament cap a l’apartament i avui sí que tenim temps de fer una bona banyada a la piscina.
Divendres 29 de juny: platja, dinar apartament, tirolines i Santa Cruz de la Palma
Segon dia de relax i tranquilitat. Avui, de fet, la previsió metereològica de l’illa preveu pluja. Tot i així, el matí és assolellat i ens permet gaudir de la platja
de los Cancajos, la que tenim aprop de l’apartament, i on també s’hi poden veure molts peixos d’espècies, formes i colors diferents.
Per primer cop dinem a l’apartament i també fem una estona de piscina.
A la tarda es comença a ennuvolar i a caure pluja del tipus «xiri-miri». Teníem planejat enfilar la carretera que duu fins a Llanos del Jable, i que ja havíem fet anteriorment,
i parar-nos abans del Refugio del Pilar perquè hi ha una zona d’aventures i tirolines entre el bosc. Com que no tenim clar el temps, truquem per veure si allí també hi plou i ens diuen que no, que
pugem tranquils. I efectivament, a 1500 metres hi fa un sol espectacular. Passem la tarda entre arbres, ponts i tirolines. L’Elna fa el circuit dels petits, i l’Arnau fa el de petits i el junior sol, i el de grans
amb en David. Tot uns campions! I jo mirant-m’ho des de baix i fent fotos!
Ja de tornada, aprofitem per visitar Santa Cruz de la Palma, la capital de l’illa. No té massa res de destacable més enllà d’un carrer on cohabiten cases antigues amb una
arquitectura pròpia de l’illa amb comerços tradicionals i més nous.
Dissabte 30 de juny
Avui és el darrer dia a l’illa. De fet, tenim només el matí i decidim fer una estona de platja i una mica de piscina.
I com que és el darrer dia i hem de marxar amb un bon gust de boca (així de literal) anem a dinar a Casa Goyo un restaurant dels més típics de l’illa i que precisament està
situat just al costat de l’aeroport. És un lloc molt pintoresc on dines en una caseta pròpia (tipus barraca de pescadors). El menjar és a base de peix i és boníssim!!!! Una molt bona
manera d’acabar el nostre viatge.
Ha estat una setmana que ha combinat natura, relax, descoberta i família. Ens ha permès descobrir una illa moltes vegades oblidada com és la Palma. Un indret ple de contrastos i molta
tranquilitat.
I sobretot ens ha permès estar tots quatre i descobrir junts indrets magnífics d’aquest planeta. Tots junts, sense descans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada