NADAL I CAP D’ANY (2015-2016)

Després de l’empatx dels dies de Nadal i Sant Esteve, i com sempre solem fer, carreguem la nostra autocaravana i marxem uns dies tots quatre. Ens cal estar tranquils, fer una vida pausada, i gaudir dels moments en família.

Dilluns 28 de desembre

Marxem a mig matí. Ens dirigim cap a Ripoll, Campdevànol i finalment Montgrony, un santuari encantador que personalment no coneixia. Hi ha situat el Santuari, un restaurant i l’església a la qual s’hi accedeix després de pujar 140 esglaons. Fa un dia magnífic i les vistes des de dalt l’església són espectaculars. No hi ha massa gent i la tranquil·litat és recomfortant. Com que ens agrada tant aquest indret, decidim quedar-nos-hi a dinar. La gent que ho porta són els mateixos que regenten Coll de Condreu i la Salut. Dinem molt bé, com és habitual en aquests llocs de muntanya.

Després de dinar, continuem per la carretera que ens duu fins a Castellar de n’Hug. Ja coneixíem aquest bonic poble amb unes vistes privilegiades de part de la serra del Cadí i de l’imponent Pedraforca. Anem a fer un volt pel poble i fem un cafè al local de la Penya Barcelonista del poble. Un cafè boníssim i dues partides molt emocionants al futbolín.

Tornem a l’autocaravana, sopem, mirem una mica la tele i ens n’anem a dormir. Hi dormim tan bé a la utu!!!

Dimarts 29 de desembre

Avui és el sant d’en David. Felicitats carinyu!!! Fa un dia radiant. Després d’esmorzar decidim anar a veure les Fonts del Llobregat. És un recorregut d’un o dos quilòmetres que discorre per les fonts on neix aquest riu, i que nosaltres primer fem de baixada i després de pujada. Val la pena anar-hi.

Cap a mig matí, tornem a la utu i ens dirigim cap a la Pobla de Lillet i d’aquí fins al trencant que duu a la carretera que va cap a Berga o als túnels del Cadí. Nosaltres ens dirigim una mica al sud i immediatament cap a l’oest en direcció Saldes.

Abans, però, girem cap a Fumanyà perquè volem anar a veure el jaciment en el qual fa uns 30 anys es van trobar petjades de dinosaure. De fet, la zona era una antiga mina d’extracció de carbó que evidentment es va parar fruit d’aquesta troballa. No hi ha gairebé ningú, i el centre construït al costat sembla que mai hagi estat inaugurat. La zona està parcialment vallada, però s’hi pot accedir caminant des d’un accés lateral. Després de dinar ens hi endinsem. L’Arnau està al·lucinant! Petjades, roques, fòssils... el nostre petit explorador s’ho passa pipa! Fem una caminada i també fem algunes troballes fòssils molt interessants. L’Elna s’acontenta amb unes pinyes que també s’enduu cap a la utu.

Ja és mitja tarda i ens dirigim cap a Gòsol. Anem a fer un volt pel poble i, com és habitual, un cafetó. Hi passem la nit enmig d’una pau reconfortant!

Dimecres 30 de desembre

Altre cop, i fruit del canvi climàtic que estem vivint, ens llevem en un dia immillorable i amb unes temperatures insòlites per l’època de l’any. Avui decidim anar a fer una caminadeta una mica més important. Sortim de la utu i caminem de pujada contínua fins a l’enforcadura del Pedraforca. El camí és de pujada constant i a la zona de bosc el pendent és molt fort i a vegades força impracticable. El nostre petit excursionista aguanta molt bé fins a dalt. Des de l’enforcadura es té una vista magnífica del Pedraforca. És la muntanya màgica, la que segons la nostra opinió és la més maca de tot Catalunya. Una muntanya que enamora! No continuem perquè és tard i no anem preparats (i la pujada, cal recordar, és dura i fins i tot arriscada anant amb nens petits).

Baixem poc a poc per no prendre mal en els trams de més baixada, i arribem a la utu ja a l’hora de dinar. Els nens s’ho passen d’allò més bé jugant a fora, a ple sol de mes de desembre que més aviat sembla sol de mes d’abril. Dinem, descansem, i ja cap a mitja tarda enfilem una mica més per la carretera que duu fins a la Seu d’Urgell. Passem per pobles que recordem de quan vam fer la ruta BTT de “Pedals del Pedraforca”: Jossa de Cadí, Tuixent, Fòrnols, Ges... quins records! Arribem a la Seu ja de fosc i aparquem al pàrquing d’autocaravanes on hi passem la nit.

Dijous 31 de desembre

Últim dia de l’any. La Seu, com sempre, és gèlida en temperatura!

Passem el matí voltant per la ciutat i fent les compres de l’amic invisible i pel sopar de cap d’any. També aprofitem per fer un esmorzar d’aquests que vénen tant de gust en un dia festiu. Dinem a la utu i després carreguem aigua i enfilem cap a Andorra. Arribem fins a l’estació d’esquí d’Arcalís ja de fosc. Aparquem al costat d’una furgoneta.

Fem l’amic invisible, intercanviem els regals, juguem una estona, i després decorem l’autocaravana. Quina patxoca que fa! I després preparem el súper sopar! Junts, passem una revetlla d’allò més animada. Estant tots quatre, no ens cal res més! Bona entrada d’any 2016!

Divendres 1 de gener

Al matí l’Arnau comença les seves classes d’esquí. Finalment ens hem decidit per les classes particulars, després de no convèncer-nos massa el curs que va fer l’any passat a la Molina. I ben bé que hem encertat perquè la seva evolució és molt positiva i a més a ell se’l veu molt motivat i content.

En David va a fer esquí de muntanya i amb l’Elna ens quedem a l’autocaravana i després anem a veure com esquia l’Arnau.

Dinem tots plegats a l’autocaravana i després jo vaig a fer la ruta d’esquí de muntanya que ha fet el matí en David (pujar fins a les Portelles, a 2650 m, a dalt de tot de l’estació). Les vistes són molt maques, molt alpines. És una estació d’esquí petita però molt muntanyosa i molt integrada a l’entorn. La neu no és cap meravella però a mesura que vas pujant millora. Tot i així, fa fred i una mica de boira.

Arribo amb molt de fred i em cal una dutxa i un cafè per entrar en calor. Després, acabem de passar la tarda de la millor manera: jugant, llegit i mirant una peli de Disney amb els nens. Que bé que estem dins la utu!

Dissabte 2 de gener

Segon dia de curset de l’Arnau. Aquesta nit ha nevat i per tant la neu de pistes està molt millor per esquiar. En David també va a fer esquí de muntanya, avui fins sobre l’Estany Negre d’Arcalís. Amb l’Elna ens quedem jugant a la utu i després agafem el trineu per anar a esperar l’Arnau. A l’Elna no li convenç massa la neu... L’Arnau torna eufòric del curset i amb moltes ganes d’esquiar! Fem unes baixades en trineu i després anem cap a dinar. Accelerem una mica la marxa perquè comença a nevar i no ens volem quedar sitiats a l’estació...

Finalment arribem fins a Andorra, fem una parada al Viladomat, i anem tirant en direcció Puigcerdà. Hi ha molta cua d’entrada a Andorra, quina mandra...

Arribem a Puigcerdà cap a les 4 i aparquem al pàrquing de l’ascensor que veiem que han ampliat bastant. Fa molt bon dia i les vistes de la plana de la Cerdanya són espectaculars des d’aquí. L’Elna comença a tenir febre... Després de donar-li Dalsy i de fer una recuperació espectacular, anem al poble a fer un volt pel centre, a donar pa als ànecs de l’estany (que per cert no està glaçat), al parc, i  a veure com arriben els Patges Reials amb tren. Tornem cap a la utu. Fa molt de fred, molt més del que feia a més alçada.

Durant la nit, l’Elna té una febrada forta.

Diumenge 3 de gener

Avui decidim tornar cap a casa perquè l’Elna no està fina. Tot i així, com que al matí no té febre, decidim que l’Arnau i en David vagin a esquiar, i per tant marxar després de dinar. I de fet, és un encert ja que l’Elna no torna a tenir febre.

Els homes de la casa van a esquiar a l’estació d’Eyne, un petit poblet (i també estació d’esquí) a la part de la Cerdanya francesa, que ens agrada molt perquè és molt arbrada i no gaire concorreguda. L’esquiada serveix perquè l’Arnau posi en pràctica el que ha après al curset i perquè vagi agafant rodatge. De fet, s’ho passa d’allò més bé!

Cap a migdia, tornen a la utu i dinem tots plegats. Després, endrecem les coses i tornem cap a casa on hi arribem cap a mitja tarda. Pel camí, som testimonis de la història del nostre país, i d’un dia molt trist: el no de la CUP a la investidura del President Mas. Tot el que havíem somniat s’esvaeix. Tot i així, tot i avui ser un dia gris, demà com a bons catalans ens aixecarem i tornarem a lluitar, i tornarem a vèncer (aquest cop sí!).