PONT DE DESEMBRE PER OSONA

Avui és divendres i estem a les portes d’un pont de 4 dies. Aquesta vegada decidim quedar-nos a prop de casa i descobrir indrets que encara no coneixem de la comarca d’Osona. Sortim de casa cap a les 6 i ens dirigim a l’àrea d’autocaravanes de Vic on hi passem la nit. Hi ha un munt d’autocaravanes!

Dissabte 5 de desembre

Al matí decidim anar a visitar la Fira Medieval que cada any per aquestes dates es celebra a Vic. Està bé perquè encara no hi ha massa gent i el dia acompanya bastant. Anem a fer un volt pel centre que està ple de paradetes i de demostracions d’oficis medievals. A més a més, aprofitem per anar a fer un cafetó i un entrepà (per cert, amb preu prohibitiu!). A l’hora de dinar tornem cap a l’autocaravana i descansem una estona.

A la tarda, aprofitem per anar a comprar provisions per aquests dies. Els nens es passen una bona estona jugant en un parc infantil que hi ha a l’Esclat. Passem la nit a Vic, però no a l’àrea que està pleníssima, sinó en un pàrquing molt proper en el qual també hi ha una bona colla d’autocaravanes.

Diumenge 6 de desembre

El matí es lleva amb molta boira (típica de Vic!). Decidim que ja en tenim prou de ciutat i que la muntanya ens crida. És per això que ens dirigim cap a Tavèrnoles per fer una excursió. En concret, sortim d’aquest poble i caminant uns 3 km aproximadament arribem fins a St. Feliu de Savassona, una bonica ermita des de la qual es tenen bones vistes de la plana de Vic (si la boira ho permet, és clar). Abans d’arribar, hi ha unes roques “encantades” molt interessants, que es creu que eren un lloc on les bruixes feien els seus encanteris. També hi ha algun tipi construït. Tot plegat molt màgic, i molt adient per anar-hi amb nens.

De tornada, dinem a Tavèrnoles i a la tarda ens dirigim cap a St. Pere de Casserres. Conduïm fins al final de la pista i caminant uns 10 minuts arribem fins al monestir des del qual es té una vista privilegiada de l’embassament de Sau i dels entorns. El monestir és immens i està molt ben restaurant. A més a més, els voltants són molt agradables per asseure’s una estona. Aprofitem que els nens busquen bitxos i glans per fer un cafetó asseguts fora el restaurant. Un d’aquests petits moments de plaer que té la vida!

El sol ja es comença a pondre, i per tant comencem a recular (a més a més, la pista que va fins al monestir tanca a les 18:00h). Ens dirigim cap a Viladrau. Passem per Espinelves i les poques ganes que teníem de parar-nos-hi a la Fira de l’Avet, se’ns acaben de passar veient la gentada que hi ha i el poc aparcament que hi ha disponible.

Arribem a Viladrau ja de fosc i aparquem a l’àrea d’autocaravanes on ja n’hi ha forces.

Dilluns 7 de desembre

El matí es lleva tapat i amb una mica de boira. Després d’esmorzar i estar una mica a l’autocaravana, decidim sortir a fer una excursió. Seguim un camí que duu fins al Mas de la Sala, el mas en el qual va viure en Serrallonga. El camí és molt agradable, enmig de boscos frondosos de roures i faigs. El mas és majestuós i imponent, i té unes vistes privilegiades del Montseny. Els nens caminen molt (l’Arnau com sempre fa, i l’Elna començant-se a iniciar en les caminades de muntanya).

Arribem a l’autocaravana a l’hora de dinar. Dinem tranquil·lament, fem una mica de migdiada, i després a la tarda sortim a fer un volt per Viladrau. El poble és petit però amb molt d’encant. Ens arribem fins a l’Espai Montseny on ens expliquen totes les activitats que fan. De ben segur que un altre cap de setmana vindrem i anirem a veure les exposicions sobre en Serrallonga i també sobre les bruixes. Sembla molt interessant i recomanable.

Tornem a l’autocaravana ja de fosc i fem un bon sopar! Realment la vida d’autocaravana és d’allò més agradable i plena de petits grans moments!

Dimarts 8 de desembre

Últim dia del pont. Avui, per rematar les mini vacances, decidim anar a fer una excursió de més entitat. Després d’esmorzar ens dirigim amb l’autocaravana fins al coll de Bordoriol. Des d’aquí anem caminant en direcció al cim del Matagalls. Malhauradament, i per culpa de la boira, vent i fred, no arribem fins al cim i decidim quedar-nos al coll Pregon . Tot i així, el desnivell ha estat important i ens sentim contents d’haver-hi arribat i sobretot que l’Arnau, el nostre petit muntanyer, també hi hagi arribat!

De tornada, i a menys alçada, el dia és molt millor i fins i tot veiem el sol. Tornem a l’àrea de Viladrau per dinar i netejar l’autocaravana.

Cap a mitja tarda tornem a casa. Estem contents de com han anat aquests dies. I fem la reflexió que no cal anar tan lluny per passar-ho bé o per veure coses boniques i interessants. Això ho hem anat aprenent al llarg del temps i creiem que és un gran consell per tot aquell que sigui autocaravanista.