Viatges

VIATGE A CÒRCEGA – ESTIU DE 2015

Divendres 21 d’agost

Per fi ha arribat el dia. Comencen les vacances d’estiu. Tot i que tots nosaltres (els nens i jo) ja estàvem de vacances, avui en David les ha començat i per tant ja estem a punt per marxar. Aquest any hem decidit anar a Còrsega. Decidim que, tot i que tard, marxem el divendres per començar a fer un tall de camí ja que dissabte al migdia hem de ser a Niça. Conduïm aproximadament fins passat Montpellier.

Dissabte 22 d’agost

Durant el matí acabem de fer el tall de camí que ens queda fins a Niça. En algun punt proper a Marsella trobem embussos importants que en algun moment ens fan patir per si arribarem a temps. I això ens fa pensar que sort que ahir ja vam avançar un tros de camí!

Dinem en un pàrquing a Niça i després anem cap al port a embarcar al ferry de Corsica Ferries. El trajecte no és massa llarg i el passem descansant i passejant pel vaixell. El camarot està molt bé perquè és exterior.

Arribem a Bastia a les 10 de la nit. Conduïm una mica per la carretera que duu al Cap Cors en direcció nord i trobem un pàrquing per dormir a Erbalunga. Estem molt cansats i dormim com troncs!

Diumenge 23 d’agost

Avui volem fer la ruta pel Cap Cors, l’extrem més al nord de Còrsega. En aquest indret les carreteres són força estretes, però amb calma i paciència (i amb en David de conductor), tot és possible. Val a dir que hi ha trams més bons i d’altres que no tant.

El matí, abans de començar a conduir, visitem el poble d’Erbalunga. La sensació, que després es confirma al llarg de tot el cap, és que hi ha poc turisme i que són pobles molt “bàsics”, sense massa floritures, però amb vertaders encants especials. Passejar pels seus carrers és fer una immersió en el passat.

Anem conduint vorejant la costa, fins a Macinaggio on ens hi parem a fer un bany a la platja del poble i a dinar. Tot i que volíem anar a una altra platja de la qual es deia que era més espectacular, havíem de caminar una hora per arribar-hi i finalment desistim. I de fet la platja del poble és molt maca, poc concorreguda, i amb algunes atraccions per nens que fan que ens ho passem d’allò més bé.

Després de dinar, reculem una mica per la mateixa carretera i a Marina de Luri travessem el cap fins a Pino. A partir d’allà baixem en direcció sud vorejant la costa oest del cap. Aquí hi ha algun tram on les carreteres són molt estretes i les timbes importants! Tot i la perillositat, el paisatge és preciós i val la pena fer-ho amb molta calma. Abans d’arribar a Nonza, ja a mitja tarda, trobem una platja paradisíaca, de pedres negres i poc concorreguda, i ens hi parem per fer un bany. Quina passada! Sembla ben bé que el mar sigui nostre i que estiguem a primera fila veient com el sol va ponent-se!

Conduïm una mica més fins arribar a Saint-Florent on passem la nit a la Ciutadella.

Dilluns 24 d’agost

Al matí sucumbim a la primera boulangerie del viatge. Els francesos en saben i molt de fer pa i croissants!

Tot i que avui teníem previst agafar el vaixell per anar fins la platja de Lotu, ens diuen que la previsió meteorològica a partir de migdia no pinta massa bé i que per tant només podríem estar-hi una horeta. Tot i que el dia és bo i ens sembla impossible que hagi de canviar tant, decidim no arriscar-nos. Així doncs, passem el matí a la platja de Saint Florent.

A partir de migdia el temps va canviant i comença a ploure. Passem la tarda descansant a la utu ja que plou amb ganes.

Cap al tard aconseguim sortir a fer un volt pel poble. Saint Florent és un port turístic força important, amb vaixells amarrats a port d’aquells que agrada veure i que fan que et quedis impressionat. Les botigues del poble són també molt cares, en concordança amb els passatgers que arriben en vaixell!

Per segona nit consecutiva, dormim a la Ciutadella.

Dimarts 25 d’agost

Avui sí! El temps pinta bé i podem agafar el vaixell que ens duu fins la platja de Lotu. De fet, hi ha dues platges que són molt recomanables: Lotu i Saleccia. Però els viatges són independents. A Saleccia és força més car i per la previsió de vent d’avui és pitjor ja que la platja es troba més exposada. Per tant, decidim anar a Lotu.

El trajecte dura uns 20 minuts i passa per alguna zona remarcable com la torre genovesa que està mig derrocada i que és maca de veure.

En arribar a la platja de Lotu quedem meravellats. És un entorn idíl·lic. Una platja força llarga de sorra blanca i d’aigües blau turquesa i transparents. Sembla ben bé una piscina! Hi passem tot el matí banyant-nos, fent snorkel, jugant a la sorra, etc. Cap al migdia comença a fer més vent i per tal de poder dinar en condicions busquem una zona més arrecerada, al costat d’unes roques. Aquí els nens encara s’ho passen més bé perquè hi ha com petites piscinetes molt aptes per ells.

A les 3 agafem el vaixell de tornada (el darrer que ens deixen agafar per la previsió de vent), havent gaudit moltíssim d’aquest indret!

Arribem a Saint Florent, ens dutxem, berenem i decidim tirar una mica amb la utu. Pel camí ens parem al supermercat a comprar provisions, en previsió, ja que en els petits poblets tot és força car.

Conduïm en direcció oest fins a l’Île Rouse. Per internet trobem una crònica que aconsellen dormir la pàrquing del supermercat LeClerc i així ho fem. I de fet, som unes quantes autocaravanes que decidim fer el mateix!

Dimecres 26 d’agost

Al matí, després de conversar una estona amb un matrimoni francès que també ha passat la nit al mateix lloc que nosaltres, decidim baixar fins a la ciutat d’Île Rouse per fer-hi un volt i també un cafetó. L’encant principal és el passeig que condueix fins a la illa annexada a la ciutat. També cal destacar que té un port important d’on surten i on arriben vaixells de diferents punts de França i Itàlia.

A mig matí, i ja vista la ciutat, avancem cap al centre de l’illa per tal de fer uns dies de muntanya. Reculem una mica i conduïm en direcció sud per la nacional. Ens dirigim cap al Valle de l’Asco per una carretera estreta, sinuosa i poc transitada. La zona, muntanyosa, sembla deixada de la ma de déu però com tot a l’illa té un encant força especial. L’únic poble de tota la vall, Asco, es troba a meitat del camí i és força petit. Arribem fins al fons de la vall (Haut Asco) on antigament hi havia una estació d’esquí i on ara estan fent esforços per tornar a obrir-hi una estació només pensada per nens. D’aquí surten uns quants camins GR, però força empinats i abruptes, ja que les muntanyes són força escarpades i verticals. Vist això, decidim recular una mica i quedar-nos al càmping (està prohibit pernoctar fora del càmping). Sorprenentment ens trobem un càmping molt semblant al que l’any passat havíem trobat a EE.UU.: enmig del bosc, sense parcel·les definides i amb molta tenda de campanya. Ens agrada molt!

A la tarda, baixem fins a la Maison de Moutard on a partir d’aquí, i seguint el riu, es pot fer un tram a peu. No arribem fins al final del camí perquè aquest es torna força complicat. Ens banyem en una gorga (bé, només els dos valents de casa s’hi banyen) en la qual hi ha un tobogan natural inclòs i tot.

De tornada al càmping, ja vora quarts de set, aprofitem per descansar, els nens per jugar per fora, i per impregnar-nos de la tranquil·litat d’aquest indret. El vespre és fred i bé molt de gust posar-se un forro o dormir tapat!

Dijous 27 d’agost

Després de passar una nit plàcida al càmping (silenci i fresca), al matí, després d’esmorzar, deixem el Valle d’Asco. Tornem a fer la carretera sinuosa i estreta que vam fer ahir. Ben bé que a l’estiu deu ser una mica caòtic conduir per aquí amb la quantitat de cotxes que hi deuen circular. Ara, però, la temporada tot i ser catalogada com a alta, ens dóna la sensació que és més aviat baixa.

Cap al migdia, arribem a Corte, una ciutat important dins l’illa i que està envoltada de força àrea forestal protegida. El tipus de muntanya, però, és força àrida amb bàsicament pins. Dinem i passem la tarda visitant la Ciutadella de la ciutat que realment ens sorprèn molt perquè és molt maca plena de carrers estrets que s’entrellacen al voltant d’una muralla molt ben conservada.

Estem dubtant sobre què fer i decidim que, ja que hem vingut fins aquí, volem passar-hi algun dia més visitant la zona més boscosa. És per això que ens endinsem a la Restorica, una zona plena de gorgues que ressegueix el curs del riu que porta el mateix nom. En aquesta zona és obligatori pernoctar en un càmping. Bé, obligatori i necessari perquè difícilment et pots quedar en un altre lloc. El càmping és molt semblant a l’anterior, enmig d’un bosc i sense parcel·les definides. Molt autèntic, vaja! Està força ple. Passem una bona estona a la zona de jocs per nens i després baixem al riu. L’aigua està molt freda, però els valents (i valenteta) de casa no semblen trobar-la-hi massa ja que s’hi capbussen sense cap mena de problema!

Tot i que la idea inicial era que demà poguéssim anar a caminar fins als llacs de Panorama i Capitello, es veu que l’autobús que et permet arribar al punt de sortida (a uns 7 km del càmping) ja no funciona (això ens reitera el fet que estem ja en temporada baixa més que en alta), i per tant ens hem de resignar a no poder fer l’excursió.

Al vespre, sopem unes pizzes que comprem al restaurant del càmping. Boníssimes!!!!!!!!!!!!!

Divendres 28 d’agost

Al matí en David decideix agafar la bicicleta de carretera i arribar fins al final de la carretera (punt de sortida de la ruta als llacs). Tot i que s’esperava un tram fàcil, acaba remuntant gairebé 1000 m en menys de 7 km. Arriba fos però content d’haver-ho fet.

Amb els nens passem una estona al parc jugant.

Després, ens n’anem tots quatre al riu i hi passem una molt bona estona. Tot i que l’aigua és molt freda, els nens gaudeixen molt jugant amb les pedres!

Deixem el càmping el migdia i fem la carretera de tornada fins a Corte. A partir d’aquí, agafem la carretera nacional i avancem en direcció sud. A mesura que avancem el paisatge es va tornant molt més verd i frondós. Ja no hi ha pins sinó arbres com faigs i alzines. Ens parem a dinar al coll de Vizzavona, un paratge que podria semblar perfectament pirinenc.

Després de dinar, anem al Parc d’Aventura que hi ha al coll i hi passem una molt bona estona. L’Arnau fa 3 circuits unes quantes vegades, demostrant que és tot un valent! I l’Elna, en el seu afany de voler fer allò que fa el seu germà, acaba fent dos dels circuits ajudada per en David! Després anem a fer una cerveseta i un cafè i tornem cap a l’autocaravana.

Conduïm en direcció Ajaccio, sense entrar-hi, i ens parem passat Porticcio, a la platja de Ruppione. Anem a la platja a veure la magnífica posta de sol sobre el Mediterrani. Un espectacle d’aquells que val la pena viure!

Dormim a primera línia de mar gaudint d’unes vistes meravelloses. Ah, també gaudim de la música dels 80’s d’una festa que estan fent els socorristes de la platja!

Dissabte 29 d’agost

Ens llevem gaudint d’una magnífica vista de la platja i del mar encalmat. Esmorzem, i al cap d’una estona anem a la platja. La sorra és granelluda i blanca i això fa que les aigües siguin totalment transparents i cristal·lines. Hi ha poca gent i això s’agraeix moltíssim. Passem el matí banyant-nos, fent snorkel, nedant, jugant a la sorra...

A l’hora de dinar, decidim conduir una mica per tal de trobar una bona ombra i acabem fent uns 20-30 km per una sinuosa carretera de muntanya,  fins a la platja de Tavaro. A la tarda ens hi acostem per fer-hi un bany. S’hi està prou bé! Coneixem uns catalans que viatgen en furgoneta i parlem una estona de les experiències viscudes.

Avancem una mica més fins a Propriano i passem la nit en un pàrquing vora el port i la platja. Tot i que inicialment hi ha algunes altres autocaravanes i furgonetes, al matí només en queda una, suposem que perquè moltes van agafar el ferry de tornada, a la nit.

Diumenge 30 d’agost

El matí fem una passejada per Propriano. Un poble que no té massa res més especial que un carrer força turístic i comercial, al costat del port. Aprofitem per fer un cafetó en una terrassa.

Després, continuem avançant fins a Sartène. Tot i que el plànol ens el marca com un centre important, no ens dóna la sensació que sigui així. És un poble, empinat com tots, i amb un centre històric discret. Hi fem un volt buscant un supermercat però pel fet de ser diumenge i perquè ens assabentem que no n’hi ha cap de gran, hem d’acabar comprant quatre cosetes en petits comerços del poble, a preu d’or, i amb propietaris que més que comerciants semblen macarres!

Com que la idea és passar la tarda a la platja, ens dirigim fins a la platja de Tonnaro, tot resseguint la costa sud-oest. I realment val molt la pena. La platja de Tonnaro és una petita piscina d’aigua transparent i calmada, amb un petit illot no massa lluny, i amb un fons marí d’allò més interessant. Passem la tarda contemplant peixos, musclos gegants, algues, etc. De fet, cada cop tinc més clar que en David i l’Arnau tenen més proximitat als peixos que als humans!!! Per agafar forces ens mengem uns súper Magnum!

Contents d’haver-nos aturat aquí, cap a les set de la tarda tornem a la utu, ens dutxem i avancem una mica més fins al proper destí: Bonifacio. Tot i que la idea inicial era trobar lloc en algun pàrquing del poble, ens adonem que això és missió impossible ja que tots ells són pagant i accessibles només per clients dels creuers o per cotxes. I el càmping més proper està ple. Per sort, trobem una parella d’italians que també van en autocaravana que ens aconsellen passar la nit a Santa Manza, a uns 8 km de Bonifacio. Com que no hi ha cap altra cosa que pinti millor, decidim fer-los cas. El més bonic de tot això és que, com que ja s’ha fet tard, en sortir de Bonifacio cap a Santa Manza, gaudim d’unes magnífiques vistes de la ciutat al penya-segat, il·luminada i sota l’atenta mirada d’una lluna plena de tons vermellosos. Un espectacle únic i meravellós! Arribem a Santa Manza ja de fosc i aparquem en una zona al costat del mar on hi ha una autocaravana i on, poc a poc, en van arribant moltes d’altres. La  nit és molt clara gràcies a la lluna plena. La única cosa que ho entorpeix és un atontat que a les cinc del matí ve a pitar amb el cotxe, suposem que per rancor o per ressaca de festa.

Dilluns 31 d’agost

Avui anem a passar el dia a les Lavezzi, un arxipèlag d’illes que estan classificades com a reserva natural. Al matí, per tant, tornem a Bonifacio i aparquem al pàrquing de la companyia de creuers (deixen aparcar-hi gratuïtament tot el dia, si fas el creuer).

El vaixell surt vora les 10 del matí i en mitja hora ens duu fins a l’embarcador de la illa. A partir d’aquí, hem de caminar uns 5-10 min fins a trobar la caleta que més ens convenç. I ens convenç moltíssim. El paratge de les Lavezzi és majoritàriament granític i amb unes roques de formes arrodonides. La platja és de sorra granelluda (típicament granítica) i un fons marí transparent i molt ric en peixos. Tant que en David gairebé no surt de l’aigua. El sol és intens, gairebé com cada dia però avui no fa gens de vent, per tant la sensació de calor és molt alta. Això fa que pràcticament tothom estigui dins l’aigua. I és que és una mena de piscina, poc fonda a l’inici, que fa que pels nens això sigui el paradís, i pels adults també. Les hores passen volant i gaudim moltíssim de l’estada. Tot i així, cap a quarts de tres decidim marxar perquè la calor i sobretot la insolació ja són insuportables.

El trajecte de tornada és una mica més llarg (1 hora aproximadament) ja que passa per l’illa de Cavallo (una mena de resort de multimilionaris), i per tota la costa propera a Bonifacio (golf de Sperone, Point de St. Antoine (l’extrem més al sud de l’illa), Pertusato, i algunes coves. Finalment arribem a Bonifacio a quarts de quatre.

Anem a la utu a deixar els trastos, i agafem el trenet que ens duu fins a dalt del poble (necessari perquè ens veiem amb poques forces de pujar a peu). El centre del poble és molt turístic i comercial però sense gaires encants destacables. De fet, Bonifacio és més maco des del mar o des de lluny, que dins mateix. El que sí que són espectaculars són les vistes a l’extrem del penya-segat. Aprofitem per fer un cafetó (molt bo) i gelat, i comprar els imants.

Tornem a la utu cap a quarts de set, i ens dirigim més al nord, on hem llegit que hi ha platges molt maques com les de Rondinara, Santa Giulia i Palombaggia, totes abans de Porto-Vecchio. Ens parem a Palombaggia en una mena de pàrquing-càmping per autocaravanes que està prou bé: té serveis de càrrega i buidatge d’aigües, dutxes (exteriors d’aigua freda) i tot això ubicat en una zona de pineda ombrívola i propera a la platja. Ah, i els propietaris són amables (un fet fins ara insòlit a Còrcega!).

Dimarts 1 de setembre

Al matí, després d’esmorzar, anem cap a la platja de Palombaggia que, com ja he comentat, està a 5 min del pàrquing. Aquí vull fer un incís. Palombaggia és una platja que, tal i com diu la guia, és maca, d’aigües clares i transparents, i sorra blanca. D’acord. Però no és de les millors platges que considerem que te la illa. És una platja que creiem que és típica de zona turística i suposo que massificada en plena temporada alta. Ara bé, hi ha moltes altres platges molt millors (segons la nostra humil opinió) i que no s’esmenten tant a les guies i tampoc tan conegudes.

Dit això, dir que hi passem un matí molt agradable. Sobretot gaudeixen molt els nens. A nivell de fons marí és molt pobre.

Tornem al càmping, ens dutxem, dinem i descansem una estona. A la tarda ens apropem fins a Porto Vecchio. La intenció és anar al supermercat i després a fer un volt per la ciutat, però només fem la primera cosa ja que veiem que és una ciutat sense massa encant i l’aparcament va molt preuat!

Dimecres 2 de setembre

Al matí repetim a la platja de Palombaggia. Avui, però, anem a un altre racó més interessant que el d’ahir ja que queda més arrecerat i està més proper a les roques, per tant amb més visió de peixos. A més a més, avui fa una mica de vent i s’està genial. L’Arnau gaudeix moltíssim amb les onades! De fet, tal i com va passar ahir, només surt de l’aigua uns cinc minuts en tot el matí!

Tornem al càmping, fem una dutxa reconfortant i dinem. A mitja tarda, deixem aquesta zona i ens dirigim cap a la muntanya, en direcció Zonza. Pel camí, parem a la presa d’Ospedale on finalment trobem el tresor que hem estat buscant fa mesos a través de les pistes que ens ha anat deixant el follet (un joc que fem amb els nens i que, combinat amb el viatge, fa que tot plegat sigui d’allò més especial i màgic!).

Quan arribem a Zonza, anem a fer un volt pel petit poble que està força ple de gent amb motxilles i botes de muntanya. El poble en sí és molt petitó i no té massa res destacable, només la meravellosa vista que des d’allí es té de les Aiguilles  de Bavella, unes muntanyes espectaculars. Per cert, en una petita botiga de productes típics corses, preguntem pel famós formatge Brocci, i ens diuen que com que és de cabra, només es fabrica de desembre a abril, i que per tant, l’autèntic, ara mateix no està disponible. Això ens fa pensar de què deuen ser tots els plats que diuen que es fan amb aquest formatge...

Passem la nit en un càmping de muntanya molt agradable, tranquil i molt poc concorregut.

Dijous 3 de setembre

Al matí conduïm fins al Coll de Bavella, des d’on comencen moltes rutes a la zona de les Aiguilles de Bavella. Hi ha molta gent i, tot i que la majoria opten per aparcar en un pàrquing pagant, nosaltres decidim aparcar una mica abans, en una entrada de la carretera, i fer un tros a peu.

A partir del coll, fem una ruta a peu fins a veure una roca foradada molt espectacular. El trajecte es fa en aproximadament 2 hores (anada i tornada) i té uns 200 m de desnivell. Una passejadeta per un bosc de pins que ve molt de gust.

De tornada, anem a veure l’estàtua de Notre Dame des Neiges, plena de ofrenes que fan els devots. Dinem al mateix coll, i després fem la carretera de muntanya que duu fins a Solenzara. Tot i que la guia diu que és una carretera excepcional, creiem que ho és més la zona de just abans i després del coll.

Tot i que la idea és quedar-nos un parell de dies per la zona compresa entre Solenzara i Alèria, no ens convenç gens ni mica ja que no té res d’especial i les platges són molt vulgars. És per això que després d’una reunió familiar d’urgència, decidim anar cap al nord i tornar a Saint Florent, que ens va agradar molt, i passar-hi els dos dies que ens queden a l’illa.

Arribem a Saint Florent vora les vuit del vespre, i aparquem a la zona de la Ciutadella on hi passem la nit.

Divendres 4 de setembre

Avui decidim repetir el que ja vam fer al principi del viatge i que tant ens va agradar: anar a la platja de Lotu. És per això que preparem el dinar i agafem el vaixell que ens hi duu. Com que ara ja és setembre, hi ha molta menys gent i els preus són més econòmics.

La platja ens torna a agradar moltíssim. Avui no fa tant de sol ni calor com el primer dia i per tant a nivell de sensació s’hi està millor. Això sí, només es gaudeix del color turquesa de les aigües en el moment en què el sol llueix. Passem un matí genial!

Cap a les 3 tornem a Saint Florent i anem a fer un cafetó i uns gelats en una terrassa. Bufa una brisa que fa que la sensació sigui molt reconfortant!

Tornem a l’autocaravana, i hi acabem de passar la tarda. Cap al tard, baixem al poble a comprar unes pizzes delicioses, que ens mengem molt de gust a la nostra utu!

Dissabte 5 de setembre

Últim dia a Còrsega. Tot i que la idea inicial era anar en kaiak el matí, fa molt de vent i ho descartem. Per tant, tranquil·lament ens dirigim cap a Bàstia. Passem per un coll amb magnífiques vistes tant del golf de Saint Florent per un cantó, i de la costa de Bastia per l’altre. Ens parem en alguns punts per fer fotos.

Arribem a Bastia vora migdia. Anem a carregar de productes làctics al supermercat (iogurts, llet i formatge, que, com sempre que anem a França, comprem tant com podem). Intentem aparcar en algun lloc per dinar i, tot i que és complicadíssim, finalment ho aconseguim.

A la tarda, baixem a la ciutat per fer una visita de la Ciutadella. No és massa res espectacular, la veritat. Passegem una estona pel port i fem un cafè i un gelat. Acabem passejant per un carrer ple de botigues, i tornem cap a la utu. Passem el que queda de tarda i després anem cap al port a embarcar.