Aquest any hem decidit fer part
de les vacances durant el mes de Juny. És un moment de l’any molt agradable
perquè ja fa bon temps, caloreta, i encara no és una època massa massificada a
nivell turístic. El destí que ens hem proposat és la Vall d’Aran i l’Alta
Ribagorça. Fa molts anys que no hi anem i ens ve molt de gust tornar-hi per fer
caminades per indrets del Pirineu d’allò més bonics. I sobretot, passar uns
dies tots quatre, en família, que és el més important que tenim!
Dissabte 20 de juny
Després de carregar la utu,
comencem el nostre viatge que a finals de la tarda ens duu fins a Barruera, a
la vall de Boí. Allí, tal i com ens havien comentat, trobem una zona on hi ha
algunes furgos i autocaravanes i que està d’allò més bé. És una zona gratuïta,
al costat d’un parc i d’un camp de futbol. Com era d’esperar, passem mitja
tarda fent xuts! Per cert, estan preparant una prova del circuit nacional de
BTT per l’endemà, per tant hi ha més gent de la que en principi seria normal
per l’època.
Diumenge 21 de juny
El dia es lleva radiant i tenim
moltes ganes de caminar. Per tant, després d’estar una estona jugant amb els
nens, a mig matí decidim començar una excursió. Suposo que pel fet que estem
una mica desacostumats a tot això, no preveiem massa (erròniament) i fluixegem
en algunes coses. Comencem a caminar tard. Hem decidit anar fins al balneari de
Caldes de Boí i allí agafar la pista fins a la presa de Cavallers. Però com que
anem amb autocaravana ens la fan deixar al balneari. Per tant, hem de fer el camí
de vora 1.5 hores fins a la presa. Un cop allà ja és migdia, però no hem portat
menjar. Dubtem sobre què fer, però finalment decidim arriscar-nos i arribar
fins al refugi de Joan Ventosa i Calvell (2 hores de pujada aproximadament). El
camí és maco però alhora dur perquè hi ha molta pedra. Finalment, al cap de 2
hores (això vol dir que anem a un bon ritme, marcat bàsicament per l’Arnau)
arribem al refugi. És espectacular, penjat sobre una muntanya al costat de
l’estany Negre que es veu allà al fons.
Tenim molta gana, i ens mengem el
plat de pasta amb tomata i verdures que ens serveixen al refugi, sense gairebé
ni parlar. Que bo que és tot a muntanya!
Ens hidratem fort, fem algunes fotografies i en David fins i tot s’arriba a
veure l’estany de Travessani que està una mica més amunt del refugi.
Iniciem la tornada perquè és
llarga i cal preveure-ho per si hi ha algun contratemps.
Arribem a la utu després d’haver
caminat gairebé 8 hores. Estem cansats però molt contents de l’excursió que hem
fet.
Tornem a Barruera i hi passem la
nit.
Dilluns 22 de juny
Després de l’excursió d’ahir,
estem una mica cansats i decidim passar el dia tranquil·lament. Al parc del
costat on estem aparcats veiem que hi ha unes barbacoes, i ens agafa la
nostàlgia del viatge a Estats Units, i decidim recopil·lar tot els que ens cap
per avui fer-ne una.
Després de jugar una mica a
futbol, i quan el sol i la calor ja comencen a apretar, decidim anar a fer un
volt pel poble. Primer de tot anem a fer un cafè i en David sucumbeix a un tall
de coca de les de tota la vida (pa eixut i sucre). Després anem a la ferreteria
del poble a comprar unes graelles i llenya. Ja només falta la carn. Finalment,
anem a la carnisseria a comprar unes botifarres a preu d’or!
Tornem a la utu i aparquem a l’ombra, estenem el toldo,
traiem taules i cadires, i comencem a fer la barbacoa. L’Arnau està com peix a
l’aigua! Quins records d’Estats Units i els capvespres fent carn vora el foc...
Dinem com reis, fem migdiada i després, a la tarda, ja amb el cel una mica més
tapat, ens n’anem fins a Boí i Taull a veure les esglésies que són Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO. Una meravella.
Cap a les 7 comença a ploure a
bots i barrals. Aparquem a Boí, i hi passem la nit sota una pluja incessant. És
una sensació molt agradable!!!
Dimarts 23 de juny
El matí es lleva ja sense pluja
però amb un ambient fresc. La previsió metereològica dóna bon temps fins a
migdia, per tant decidim començar aviat l’excursió d’avui. Agafem un taxi a la
plaça del poble de Boí que ens duu fins a tocar de l’esplanada d’Aigüestortes (concretament fins
al planell de St. Esperit). A partir d’aquí, i a través d’un camí planer que
discorre per l’esplanada d’Aigüestortes i on constantment hem d’anar travessant
els rierols, arribem fins al peu del camí que porta fins al refugi d’estany
Llong. A partir d’aquí, i durant uns 20 minuts, el camí s’enfila fins arribar
al refugi i posteriorment a l’estany Llong, una meravella d’indret a gairebé
2000 m.
El temps va aguantant i de fet
sembla que fins i tot s’aclareix. Portem roba d’abric i menjar, per tant decidim
aventurar-nos i continuar el camí fins a l’estany Redó. El camí de pujada és
curt però intens. L’estany Redó és una altra meravella encaixada entre
muntanyes. Un paisatge deliciós. Baixem altre cop fins a l’estany Llong i allí
hi dinem. Que bo que és l’entrepà asseguts en una pedra i mirant les vaques i
l’aigua. Els nens s’ho passen d’allò més bé vora el riu, anant a veure les
vaques...
Ja és migdia, i sembla que el
temps ha millorat. Per tant, tranquil·lament anem tornant. Però a la baixada
del refugi comencen a caure gotes i mica en mica la pluja va pujant
d’intensitat. Acabem fent la darrera part de l’esplanada sota una pluja intensa
i per tant, tot i portar impermeables i gores, arribem força molls al lloc on
hem d’agafar el taxi. Quina aventura!
Tornem a la utu, berenem,
descansem i ens recuperem de cares a la revetlla. El temps mica en mica va
millorant i cap a finals de la tarda ja fins i tot surt el sol. Boí s’està
preparant per la seva festa, per les Falles. Nosaltres sopem a la utu i després
anem a viure aquesta tradició que ens sembla maquíssima: gent de totes les
edats baixant amb torxes des de la muntanya, com cuques de llum, i arribant
corrent al poble per encendre, finalment, una foguera. Tot acompanyat de música
tradicional i molt bon ambient. Un gaudi de tradició de la qual ens impregnem!
Dormim a Barruera. Els nens estan
fosos! S’ho han passat d’allò més bé, i nosaltres també.
Dimecres 24 de juny
Avui toca descansar. Passem el
matí per Barruera i després ens n’anem cap a Vielha. Anem a fer un volt per
Vielha, a buscar algun tresor, i a la tarda ens n’anem a Banhs de Tredós on hi
passem la nit.
Dijous 25 de juny
La raó per la qual hem vingut a
Banhs de Tredós és perquè volem fer una de les excursions més mítiques de la
zona del Parc Nacional d’Aigüestortes, la del circ de Colomers.
Sortim de la utu aviat, i agafem
un taxi que ens duu per una pista forestal fins al punt a partir del qual es
pot iniciar l’ascens al refugi. El camí és curtet i en menys d’una hora de
pujada arribem a l’antic refugi de Colomers i a la presa, i a partir d’aquí, en
uns 15 minuts més ens plantem al nou refugi de Colomers. Fem una parada
tècnica, i a partir d’aquí comença la veritable excursió, la ruta dels llacs
pel circ de Colomers. El camí és alhora dur però impressionant. Sembla que
aflorin llacs a cada pas que fem. Quina meravella! Tots diferents i amb el seu
encant. El tram final fins al coll del Tuc de Pòdo es fa dur, i fins i trot hem
de travessar congestes de neu (això a l’Arnau li encanta!). Dinem al punt més
alt de la ruta, sota un paisatge impressionant envoltats de muntanyes escapadíssimes.
Amb moltes ganes, iniciem la
tornada, fent volta circular. Però la baixada es complica. Suposem que a causa
de la neu algunes marques han quedat tapades i per tant les perdem. La baixada
la fem a l’estil cabreta, per llocs força impracticables. Després
d’aproximadament una hora acabem retrobant el camí i ho agraïm moltíssim. Ha
estat dur però sobretot l’Arnau ha demostrat que és tot un muntanyer i
escalador!
La part final de la ruta discorre
per llacs impressionants. Vénen ganes de banyar-s’hi, però quan hi posem el peu
aquest desig s’esvaeix ràpidament! A l’Elna li agrada molt tirar pedretes al
llac, com més lluny millor.
Després de gairebé 8 hores tornem
al punt on hem d’agafar el taxi. Ha estat una excursió esgotadora però que ha
valgut molt la pena!
De tornada a la utu, ens dutxem i
després anem cap a Vielha perquè hem de comprar provisions al supermercat. Com
que no ens emociona massa quedar-nos a Vielha, decidim anar a dormir a Salardú.
Avui toca descans. Fa un dia
radiant i decidim anar a fer el cafetó a Salardú i després a la piscina. La
piscina municipal de Salardú és magnífica i amb unes vistes a la glacera de les
Maladetes impressionant. L’aigua no és excessivament freda i per tant el bany
és agradable. Passem una bona estona tots plegats!
A l’hora de dinar, i com que
trobem una barbacoa, decidim tornar-hi. Fem una petita bacanal de carn i ens
posem les botes!!! Quin gaudi!
I després de dinar, una bona
migdiada.
A la tarda, decidim arribar fins
a la Torre de Cabdella passant pel Port de la Bonaigua i baixant cap al sud per
finalment tornar a pujar per dins la vall. Teòricament comptàvem una hora i
mitja, però sigui perquè determinades carreteres eren durilles o perquè fem
bona part de la vall Fosca acompanyats de cavalls, el trajecte acaba durant
unes 3 hores. Cap a les 9 del vespre arribem al telefèric, al costat de
l’embassament de Sallente, i hi passem la nit.
Dissabte 27 de juny
Avui ja és el darrer dia sencer
de vacances, i la darrera excursió. A primera hora, a les 9, agafem el
telefèric que ens duu fins a l’estany Gento, al costat del refugi. A partir d’aquí,
iniciem l’ascensió fins al refugi de Colomines a través d’un camí sinuós,
pedregós i amb força timba. Avui tenim un doble objectiu: l’excursió en sí, i
trobar la peça del puzle que ens ha amagat el follet. Tot un repte que porta de
bòlit a l’Arnau!
Arribem al refugi de Colomines
després de més o menys 1 hora de trajecte. La noia del refugi ens diu que el
follet li ha dit que la peça està amagada sota una pedra al costat de l’estany
de Saburó. Per tant, ens toca pujar!!!
Passem per tres estanys: primer
el de la Colomina, després el de Mar i finalment el Saburó. El camí que puja
fins al Saburó és molt empinat i un pèl complicat. Finalment arribem al Saburó
i després de buscar una mica trobem la peça amagada sota una pedra. Quina
emoció! Dinem en aquest indret tan bonic i seguidament comencem la baixada. La
primera part un pèl complicada però després, mica en mica, es va tornant molt
agradable. Un cop a l’estany de Mar en David decideix banyar-se. Estem a 2500
metres i l’aigua està un pèl freda... res, només una miqueta! L’Arnau també
vol, però finalment se’n desdiu.
Anem baixant mica en mica fins
arribar altre cop a l’estany Gento. Decidim no baixar amb el telefèric de les 3
sinó que esperem fins a quarts de cinc. No tenim pressa i és el darrer dia, per
tant cal gaudir dels últims instants. L’Arnau i en David van a fer un tros de
l’antiga via del tren que passa per unes zones d’antics túnels. Amb l’Elna anem
a caminar vora el Gento, a veure les vaques, i a esperar els nois al primer
túnel.
Baixem amb el telefèric (una
experiència que pels nens és molt emocionant), arribem a la utu, ens dutxem, i
decidim ja avui fer un tros de tornada.
Ara ja tot va de baixada (mai tan
ben dit). Dormim a Tremp, a l’àrea d’autocaravanes. A la nostàlgia de la
muntanya s’hi uneix el fet de la calor. Quin ambient més càlid!!! Com trobem a
faltar les muntanyes!!!
Diumenge 28 de juny
Decidim llevar-nos d’hora i
iniciar la tornada a casa aviat. Tenim ganes d’arribar-hi!
Dinem ja a casa nostra, i així
podem tenir la tarda per descansar i endreçar coses (i també per una mica de
piscina!).
Han estat unes vacances genials.
Hem tornat a la muntanya, el nostre hàbitat natural, i hem tornat a fer
caminades com fa molt temps que no podíem fer perquè els nens no ho podien
seguir. Ara ja sabem que tot torna i que la muntanya sempre ens espera! Ens hem
impregnat d’ella i ens ho hem passat d’allò més bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada