Setmana Santa a Navarra
Dissabte 12 d’abril
El matí preparem les coses per marxar i
equipem l’autocaravana. Dinem a Olot, i després d’un bon dinar i unes
magnífiques postres, enfilem camí. Comencen per fi les vacances de Setmana
Santa! Aquest any són tard i ha costat arribar-hi.
Marxem d’Olot vora les 5 de la tarda i
travessem Catalunya per l’Eix Transversal. Trobem varis nuclis de tempesta
forts i fins i tot alguna calamarsada.
Arribem a Monzón cap a quarts de nou i
com que ja estem cansats de conduir decidim fer-hi nit. No té cap mena
d’atractiu. I a més hi fa força caloreta.
Diumenge 13 d’abril
Al matí ens llevem, esmorzem i tornem a
enfilar camí per ja avui arribar a la zona on volem anar. Anem direcció Osca,
Puente de la Reina
de Jaca (passem per una zona molt maca que s’anomena Los Mallos, amb unes
construccions geològiques impressionants), i a partir d’aquí enfilem cap al
Valle del Echo. Ens parem a Eco a fer un volt i fins i tot a beneir una planta
semblant al llorer que ens va donar una forestal del poble. Fem un cafè i
després agafem l’autocaravana i ens dirigim cap al valle de Ansó. Pel camí
trobem una raconada al costat de la carretera (per on no passa gairebé ningú) i
ens hi parem a dinar. Aquestes valls són molt maques i molt poc visitades. La natura
està a punt d’esclatar i els verds comencen a ser molt intensos. A la tarda
continuem conduint per la
Sierra de San Miguel i arribem al Valle del Roncal, en
concret fins a Isaba on ens hi parem per quedar-nos. Anem a fer un volt pel
poble i l’Arnau fa els seus primers “pinitos” amb la bici de nen gran.
Dilluns 14 d’abril
L’endemà al matí vaig a còrrer. Fa una
mica de fred però s’està genial. Vaig en direcció nord, seguint el riu Esca i
m’enfilo una mica en direcció Zuriza. Em va molt bé i em sento genial!
Després en David agafa la bici i puja
fins al coll de Belagua, en una duríssima pujada que després li passa una mica
de factura. Els nens i jo anem a caminar
una mica pel poble i acabem en un parc on hi ha un rierol, i amb els peus de
l’Elna i mig cos de l’Arnau a l’aigua. Ens ho passem molt bé i el dia és
radiant.
A la tarda ens dirigim al nostre proper
destí, el paratge natural de l’Irati que de fet és la fageda més important
d’Europa (17000 ha). Consultem les excursions que s’hi poden fer i ens parem a
Orbaitzeta que és un poble molt proper a una de les zones de sortida.
Passem la nit en aquest poble
tranquilíssim!
Dimarts 15 d’abril
Al matí conduïm fins a la sortida
d’algunes rutes dins la zona de l’Irati. En concret fem la ruta 51 que passa
per l’ermita de San Esteban. En total són gairebé 7 km amb uns 400 m de
desnivell que passa per enmig de paratges de fagedes d’arbres centenaris, i de
prats verdíssims. El dia és radiant i ens parem tot sovint meravellats d’aquest
paisatge i d’aquest entorn tan idíl·lic i tranquil.
Quan acabem baixem fins al poble
d’Aribe i anem a dinar a l’hostal del poble. Mengem molt bé. El bacallà a
l’ajoarriero i el “chuleton” estan deliciosos!
A la tarda conduïm fins a Roncesvalles
un dels primers pobles per on passa el Camí de Santiago. És un poblet molt
petit gairebé només format per l’alberg, un parell de restaurants-hostals,
l’església i no gaire res més. Tot i així, està ple de peregrins que amb moltes
ganes comencen a caminar aquest camí sant (els queden només 790 km fins a
Santiago de Compostela!). Passem la tarda voltant pel poble, fent el cafè i
gaudint del bon temps que fa.
Cap al tard tornem a l’autocaravana i
planegem la ruta pels propers dies.
Dimecres 16 d’abril
Ens llevem i altre cop fa un dia
radiant!
Anem a fer una excursió pels voltants
de Roncesvalles. Passem primer per un bosc i després per una pista vora camps
verdíssims que ens fan pensar que aquesta zona també seria molt bona per
anar-hi a fer excursions en BTT. La volta és d’uns 5 km i la completem en una
hora i mitja aproximadament. Tornant a l’autocaravana, en David decideix que
vol fer una mica de bicicleta de carretera. Es prepara i nosaltres també ens
preparem per fer el mateix trajecte en autocaravana. Anem de Roncesvalles, fins
a Saint Jean de Pied de Port, passant per un coll de muntanya molt bonic i amb
alguns pelegrins fent el camí. En David arriba primer i és que jo condueixo a
poc a poc perquè l’Arnau, com ja és habitual últimament, s’està marejant.
Arribem a Saint Jean de Pied de Port i
trobem l’àrea d’autocaravanes en un terreny... molt, massa assolellat. Decidim
que s’hi quedi algú altre i aparquem en un carrer del costat que té alguns
arbres que fan ombra. Dinem, i després anem a comprar al supermercat que hi ha
allà al costat.
Un cop proveïts del que ens faltava,
decidim anar a visitar la ciutat emmurallada. És realment bonica i a l’Arnau li
encanta això de sentir-se com un autèntic cavaller!
Abans de marxar, ens dutxem, canviem
aigües i enfilem camí. Ens queden uns quants quilòmetres fins al proper destí,
però el camí realment s’ho val. Anem primer en direcció Saint Étienne de
Baigorry, i després el coll d’Ispéguy i el port d’Izpegui (que separen França i
Navarra). Les vistes són impressionants. Muntanyes escarpades i verdíssimes. La
carretera és estreta i sinuosa, però meravella estar envoltat d’aquests
paratges naturals. Arrivem a la vall del Baztán, altre cop a Navarra, i d’aquí
fins a Elizondo i ja finalment al Señorío de Bertiz. Arribem, aparquem a la
zona d’entrada on també hi ha altres autocaravanes (4 o 5), i baixem a fer un volt
pel parc verd immens que hi ha. L’Arnau s’ho passa pipa jugant a les atraccions
del parc i després fent un partit de futbol amb nosaltres dos.
Ja cap al tard, tornem a
l’autocaravana, preparem el sopar, sopem i mirem com el Barça perd la Final de la Copa del Rei, davant el
Madrid... No tot podia ser tan perfecte...
Dijous 17 d’abril
El temps continua acompanyant
moltíssim.
A quarts de deu, ja esmorzats i
canviats, sortim de l’autocaravana amb la intenció de fer una excursió pel
Señorío de Bertiz, una zona que antigament havia estat de propietat particular,
però que ara pertany al govern de Navarra.
El llegat es va entregar amb la
promesa de deixar el bosc tal i com estava i no fer-hi cap acció humana que
l’alterés. Hi ha vàries rutes per fer. Nosaltres, decidim fer la ruta blava que
és d’aproximadament uns 12 km amb uns 200-300 m de desnivell. El camí discorre
gairebé tot per boscos tupits de castanyers i faigs. De tant en tant anem
travessant petits rierols mitjançant ponts de fusta estratègicament col·locats.
El final del recorregut és per una pista, que a l’Arnau se li fa una mica
pesada, i que està força concorreguda (tot al contrari que el trajecte que
havíem fet pel bosc). Coneixem una parella de bascos que tenen un nen de l’edat
de l’Arnau i fem part del camí amb ells. Ens expliquen històries de
l’autocaravana (ells també en tenen una) i al final ens ensenyen la seva. Ha
estat molt agradable conèixer-los i parlar i compartir experiències amb ells.
De tornada, el parc de l’entrada està.... pleníssim de gent, massa pel nostre
gust. Dinem, descansem una estona i comencem a tirar cap al proper destí:
Donosti.
Arribem a Donosti a quarts de sis.
Trobem l’àrea d’autocaravanes i tenim molta sort perquè està plena però... en
marxa una i ens posem al seu lloc. Berenem una mica, i sortim cap a buscar
l’autobús que ens duu fins al centre. Hi ha molta gent passejant pel passeig de
la Conxa. I
Cap a quarts de nou anem a buscar
l’autobús de tornada cap a l’autocaravana. En arribar, l’Arnau i jo fem una
mica de postres i ens n’anem a dormir perquè estem molt cansats. En David
encara passa unes hores despert perquè té els pintxos que no li baixen!
Divendres 18 d’abril
Al matí m’aixeco d’hora i vaig a còrrer
per la Conxa. En
Des de Lecumberri, agafem la carretera
que duu fins al santuari, i aparquem a 3,5 km de l’arribada. Anem a fer un volt
pels voltants i coneixem el nostre veí d’autocaravana, un tio una mica rarot
que defensa el còrrer sense bambes i que odia les curses de muntanya... tot un
personatge! Passem la resta de tarda-vespre fent un tipi, i quan comença a
fosquejar retirem cap a la nostra autocaravana.
Dormim com troncs en aquest indret
tranquil·líssim!
Dissabte 19 d’abril
Avui sembla que és el darrer dia de bon
temps. Tot i que el nostre veí ens va aconsellar una ruta, no tenim massa
clares les seves indicacions i dubtem sobre què fer. Però després d’esmorzar, a
fora el pàrquing, coneixem un navarrès molt trempat que ens aconsella agafar un
camí que duu fins a una ermita.
La ruta consta en total de 12 km amb un
desnivell de gairebé 600 m. Gairebé tota discorre per una pista forestal que
finalment duu fins a l’ermita d’Igaratza. El temps va variant, però en general
fa un vent força gèlid i boirós. Al cim, però, les vistes de la serra d’Aralar
són molt bones. Trobem força gent que fa rutes pels diferents camins que es van
creuant. Al cap de 3 hores i poc, arribem a l’autocaravana. L’Arnau altre cop
s’ha portat com un autèntic campió i ha caminat com el primer!
Per dinar decidim pujar fins al
Santuari de San Miguel de Aralar. Fa força vent i per això decidim quedar-nos
dins la utu ben calentons i dinar. I després, tot i que sembli impossible,
aconseguim fer una mica de migdiada!!!
Abans de marxar fem una visita al
Santuari de San Miguel de Aralar. A mitja tarda, comencem a baixar i a fer una
mica de tros ja de tornada. Ens parem a comprar a un supermercat vora Pamplona,
un Eroski gegant.
Decidim acabar de conduir fins a
Lumbière on hi ha unes gorges, la
Foz , que demà tenim previst visitar. El temps comença a
canviar i, de fet, plou tota la nit a bots i barrals.
Diumenge 20 d’abril
Al matí para de ploure fort i, tot i
que continua fent xiri-miri, decidim anar a visitar la Foz de Lumbière. És un
trajecte de poc més d’un quilòmetre que passa per l’engorjat de la Foz de Lumbière i que
representa l’antic recorregut del tren. Passem fins i tot per dos túnels, un
d’ells molt i molt fosc. L’engorjat no és res de l’altre món, almenys si el
comparem amb altres com per exemple el de l’Ardèche.
Al cap d’una hora tornem a
l’autocaravana i decidim no anar a la
Foz d’Arbayun perquè queda força més enllà i de fet no sembla
que sigui massa millor que la de Lumbière. Conduïm el que queda de matí i ens
parem a dinar abans d’arribar a Osca. A la tarda continuem conduint fins a
Lleida i decidim fer una visita a la Seu
Vella.
Després de buscar, trobem una àrea
d’autocaravanes a Cervera i ens hi parem a dormir.
Dilluns 21 d’abril
Dia de tornada. Al matí netegem
l’autocaravana, fem les maletes, i conduïm fins a Girona. Arribem a casa al
migdia.
Han estat unes vacances genials. El
temps ha acompanyat molt i l’entorn ha estat immillorable. I el més important,
hem estat tots 4 junts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada