Viatges

VIATGE AL PAÍS DE GAL·LES (GENER DE 2008)

En una decisió presa força a última hora, decidim contactar amb els meus tiets que viuen a Gal·les per demanar-los si podem anar-hi a passar uns dies. Jo ja hi havia estat la primavera de 2002 i em va agradar molt, i ara em fa il·lusió que en David pugui gaudir d’aquest bonic indret.

Així doncs, i el dia 1 de gener, després de passar el cap d’any amb l’autocaravana a la Cerdanya, agafem l’avió a les 17:20h des de l’aeroport de Girona. Arribem a Bristol a les 18:00h, hora local. Recollim el cotxe de lloguer que teníem reservat (un Ford Fiesta) i enfilem cap a Capel Hendre. Sort en tenim del GPS i de les habilitats d’en David conduint per l’esquerra… Arribem a casa en David i la Pat cap a les 20:45h. Sopem uns sandvitxos, els donem els regals que els hem portat i anem a dormir perquè estem molt cansats.

L’endemà al matí ens aixequem a les 8h, esmorzem i agafem el cotxe en direcció Pembrokeshire. Ens parem a fer fotos a Fishguard i després visitem la famosa catedral de St. David. Dinem al pub “Harbour Inn” i ens posem força les botes: en David un plat combinat de cansalada de porc, ous, amanida, patates i col; jo tonyina al grill amb una amanida. Després de dinar, seguim fins a Laughaine on visitem el castell i també la casa del famós escriptor gal·lès Dylan Thomas.

Finalment, arribem fins a Llansteffan i pugem a veure al castell, ben ràpid perquè estem a les darreres hores de sol del dia!

Arribem a la casa dels meus tiets, Blaenfferws, a les 18:00h. Ells alucinen que haguem dinat el que hem dinat (ells passen el dia menjant petites cosetes: galetes, torrons que els hem portat, algun sandvitx, i molt i molt de te). Sopem i després comença un petit calvari i és el fet de veure les fotos del seu viatge a Perú. Per no ser descortesos, òbviament diem que ens fa molta il·lusió. Però és que són més de 600 fotos i el passe dura 1 hora i mitja!!! Després encara ens queda temps per jugar a un joc de taula típic anglès fins a l’hora d’anar a dormir (això és el que té sopar aviat!).

Al matí següent ens llevem d’hora i després d’esmorzar sortim en direcció Llandeilo. Anem a veure un castell que inicialment pensem que és el de Carreg Caenen però resulta que no perquè després veiem l’autèntic des de lluny. Tot i així aquest “fals castell” ens ha agradat molt! Cap al migdia ens dirigim a la ciutat marítima de Swansea però no ens hi parem perquè ho veiem tot molt gran. Enlloc d’això anem a Mumbles on hi visitem el cap i dinem al pub “The Woodman”. Altre cop gaudim del “typical english meal”: en David menja parrillada de carn (cansalada de porc, bistec, pit de pollastre, salsitxes i morcilla d’arròs) amb ou i patates; jo menjo salmó a l’escocesa que de fet està cuinat amb bolets i pasta de full, acompanyat de verdures. Tot un senyor àpat en un pub molt acollidor i amb unes butaques comodíssimes.

A la tarda anem en cotxe fins a Rhosilli tot travessant la península de Tower. Tot i que està força núvol, l’espectacle visual és meravellós. Caminem fins a l’observatori marítim.

Tornant ens parem a Oxwich a veure el castell tot i que ja és força fosc i no s’aprecia massa bé. Parem a comprar regals en un supermercat de Swansea (bàsicament galetes, melmelada i te), i arribem a Blaenfferws vora les 7 de la tarda. Encara tips del dinar, ja ens esperen a taula amb el sopar, i quin sopar… mengem arròs amb xili (en David em diu que el plat està molt calent, però acabem deduint que no de temperatura sinó de picant!!! Quin martiri!). Després de sopar toca veure una sèrie de televisió on es veu que hi surt un parent de la Pat. I seguidament, un vídeo sobre Perú (jo ja començo a avorrir aquest país).

Últim dia complet a Gal·les. Ens llevem d’hora i després d’esmorzar acompanyem en David i la Pat a Ammanford, a comprar. Després, i com és típic, passem el matí a la casa fent els mítics Welsh Cakes. Ara bé, nosaltres també introduïm la nostra petja catalana, i fem crema catalana cremada (ja ens hem encarregat de portar tots els ingredients, les cassoletes i el cremador…com ha de ser!).

Al migdia mengem alguna petita cosa (en David i jo, acostumats als dinars mediterranis passem una mica de gana) i ens dirigima Newcastle Emlyn on viu un amic dels meus tiets, l’Alan, a qui vaig conèixer durant l’anterior visita. Passem la tarda a casa seva (una granja) i tornem cap a Blaenfferws. Plou força i fa vent.

Al vespre, ens conviden a sopar al pub on van celebrar el seu convit de noces, el White Hart Inn. També vénen en Terry (neboda de la Pat) i el seu marit, en Rob. Tal i com ja recordava de l’altra vegada, el lloc està molt ben decorat, els plats són molt contundents i la família que ho regenta són enormes (d’amplada). Nosaltres dos, després del plat principal ja no podem més, però com que tots ens insisteixen en què demanem postres, decidim partir-nos un púding de xocolata amb crema calenta que ben bé podria ser un plat principal! No m’extranya que la gent està com està!

De tornada a casa en David i la Pat, ens quedem fent tertúlia tots 6 durant una bona estona. Són gent molt agradables.

I res, que l’endemà toca tornar cap a casa. Ens llevem molt d’hora (a les 4 de la matinada). Ens acomiadem i marxem. De tornada un radar ens fa una foto de comiat. Aquesta foto (altrament dit multa) no ens arriba mai… L’avió surt a les 08:15h de Bristol.