Kayak

En kayak per l’Ardeche

A la regió francesa de Rhone-Alpes, a unes 6 hores de Catalunya, es troba la vall del riu Ardeche. Aquí, més que una vall, és un llarg canó de quilòmetres encaixat entre parets decamètriques excavades en la roca calcària.

I per aquest laberint de meandres, parets, coves, balmes i platges de sorra fina és possible realitzar una ruta de prop de 37 km de descens fluvial amb kaiak. De fet aquesta ruta ja l’he realitzat 3 vegades i la darrera, juntament amb la Laura va ser la més divertida, ja que hi havia força cabal d’aigua i creava alguns ràpids força interessants.

En aquesta darrera ocasió, aprofitarem un pont per marxar el mateix dijous a la nit amb l’autocaravana. Després de dormir en un punt entremig, el divendres al matí arribarem a la vall de l’Ardeche. Al matí següent varem llogar un parell de kayaks oberts de polietilè i ens dirigirem riu avall. Tot i que el la majoria de trams l’aigua t’arrossega lentament i es precís remar per avançar més ràpidament, en alguns punts feina teníem a controlar-lo entre petits ràpids.

De tant en tant també tens l’ocasió de parar-te a la vora on es formen petites platges, o sobre alguna roca llisa. El paisatge és molt espectacular i el riu de vegades passa molt engorjat, amb parets altes i verticals. Aquí i allà s’obren nombroses coves a les parets calcàries dels costats i les roques formen capricioses formes, com l’anomenada “Cathédrale”, la “Dent Noire” o el famós pont natural de Vallon Pont d’Arc. L’activitat càrstica d’aquesta zona és notable i es troben obertes al públic diverses coves turístiques, i les que hi deuen haver encara per explorar!.

A mig camí aprofitem per dinar. Portem tot el que cal en bidons estancs que ens han facilitat. Mentre dinem, arribem a contar un parell de centenars d’aventurers riu avall, la veritat és que es tracta d’una activitat molt popular sobretot entre els francesos.

Continuem el camí ara amb una mica més de dificultat. El riu passa una mica més engorjat en alguns trams i existeixen diversos punts una mica complicats, cal posar els cinc sentits per no bolcar. En una d’aquestes zones la Laura no pot controlar l’embarcació i hem d’estar al lloro per recollir el rem i el bidó que ja naveguen riu avall. En el següent hem toca a mí fer la tombarella. Surto de sota aigua preocupat per la pèrdua d’una petita espasa de plàstic que havia trobat, Però la veritable pèrdua foren les ulleres de sol i el barret que ves a saber on paren!

Després de passar el dia remant, arribem a Sauze, el punt final del tram engorjat del riu, 37 km més avall del punt de sortida. Ara només queda agafar el minibus i tornar cap al merescut descans.