Sortides

Cap de setmana a Vilafranca del Conflent i el tren groc

Aprofitem per sortir divendres al vespre quan l’Arnau ja ha sopat i ens dirigim cap a França sota la lleu pluja privameral que cau. Mentre conduïm per l’autopista aprofitem per escoltar la festa de celebració de la lliga al Camp Nou i riem una bona estona. Estem contents que molts dels jugadors provin de parlar en català i que ho celebrin portant els fills al camp, creiem que són bons senyals.

Ens llevem a temps per agafar el segon tren del matí que ens ha de portar a Mont-Lluis, però per mala estrugança nostra comprovem que hem mirat malament els horaris i aquest tren no funciona fins l’estiu. Sembla la maledicció del train jaune, és la segona vegada que no el podem agafar, en la primera ocasió va ser per la pluja. Però no volem desistir, canviem el planning i ens dirigim a comprar els fabulosos iogurts francesos i després visitem amb calma Vilafranca. L’arnau queda bocabadat quan troba en Pierre, el gegant del poble, tot i que sembla que li fa certa por.

Al final si, a les 13:30h agafem el tren en direcció oest cap a Mont-Lluis. Dubtem si pujar al vagó cobert o al descobert, al final veient com es va tapant decidim anar a l’interior, i encertem perquè al cap de mitja hora cau un ruixat impressionant i no hi ha possibilitat de canviar de vagó fins que el tren para.

El tren circula sobre rails molt antics que fa que es mogui incansablement, no hi ha catenària sinó un tercer rail d’on agafa el corrent elèctric. El trajecte és veritablement bonic i més ara que és primavera. Els passatgers van canviant de costat per poder observar les vistes de la vall per on ascendim. Es travessen diversos túnels i uns quants viaductes, un dels quals veritablement impressionant, ja molt aprop de l’estació de la Cabanasse.

A Mont-Lluis ens arreplega un ruixat i ens hem d’afanyar queda per no quedar xops. Passem l’estona fent un cafè i una crep en una cafeteria. L’Arnau aprofita per picar de peus dins dels bassals. El trajecte de tornada el fem sols en un vagó, i aprofitem per tancar uns minuts els ulls. El verd predomina en les vessants en totes les seves tonalitats possibles, més foscos pels boscos perennifolis i més clars pels caducifolis i boscos de ribera. Al dia següent aprofitem per fer una miniexcursió des de la població de Castell fins a l’abadia de Sant Martí de Canigó. Pugem per un corriol que també porta a les Gorgues del Cadí (aquesta queda pendent per una altra ocasió). Després de una forta però curta pujada, s’arriba a l’abadia, que es troba molt ben cuidada i restaurada. Des de dalt hi ha unes vistes espectaculars i fins i tot podem apreciar unes poques congestes de neu.