Final de Copa a València
Sortiem a les 6 del matí en direcció a València per tal de presenciar la final de copa del rei entre el Barça i el Madrid. A la sortida, les càmeres de TV3 ens gravaven mentre nosaltres encara fèiem cara d’adormits. Sense saber-ho la Laura seria protagonista dels informatius catalans, en sortir en tots els informatius com a imatge dels milers de catalans que es dirigien cap a la capital del Túria. Rebíem missatges de coneguts i amics diguen’t: Ei!, que us hem vist per la tele!
82 persones organitzades en 2 busos ens dirigien ràpidament cap al sud matant el temps jugant a la botifarra i fent córrer la ratafia. Al arribar a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant parem les taules amb un abundant esmorçar a base de pa i embotits del Pla de l’Estany.
A l’arribar a València ens acostem a la zona fan per fer-hi un cop d’ull i de seguida, com que ja era hora de dinar, busquem algun lloc on poder fer una paella. El dinar va ser insofriblement llarg, més de tres hores per ser mal atesos i servits amb un arròs mig fred.
A la tarda la zona fan del Barça es trobava petada de gent i amb un ambient genial. Bengales, càntics, cervesa fresca, ningú sense la samarreta del club, música, entreteniments, i molta i molta animació. Ja quedava menys i varem decidir tornar a l’autocar per descansar una estona, de fet portavem moltes hores desperts i calia omplir les piles pel partit.
Després de fer un petit entrepà, ens dirigim ja cap a Mestalla, la munió de gent pels carrers fa goig. Trobem a part de l’equip de basquet del Barça i aprofitem per fer un parell de fotos amb ells. A tocar del camp hi ha forces nacionals, fins i tot presenciem una minicàrrega contra uns aficionats que els increpaven. No tenim problemes per accedir al camp, però un cop a dins trobem que és força patètic, fa la sensació d’un estadi ampliat barroerament diverses vegades. Els seients són molt estrets i no pots ni passar-hi, molt claustrofòbic.
El partit no va ser molt brillant, que és el que sol passar quan un dels dos equips no vol jugar a futbol, de totes formes ens ho varem passar molt bé tot i que a la segona part de pròrroga perdéssim la copa. Com és sol dir l’important no és la fi, el partit en si, sinó el camí que es fa per arribar-hi.
Sortiem a les 6 del matí en direcció a València per tal de presenciar la final de copa del rei entre el Barça i el Madrid. A la sortida, les càmeres de TV3 ens gravaven mentre nosaltres encara fèiem cara d’adormits. Sense saber-ho la Laura seria protagonista dels informatius catalans, en sortir en tots els informatius com a imatge dels milers de catalans que es dirigien cap a la capital del Túria. Rebíem missatges de coneguts i amics diguen’t: Ei!, que us hem vist per la tele!82 persones organitzades en 2 busos ens dirigien ràpidament cap al sud matant el temps jugant a la botifarra i fent córrer la ratafia. Al arribar a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant parem les taules amb un abundant esmorçar a base de pa i embotits del Pla de l’Estany.
A l’arribar a València ens acostem a la zona fan per fer-hi un cop d’ull i de seguida, com que ja era hora de dinar, busquem algun lloc on poder fer una paella. El dinar va ser insofriblement llarg, més de tres hores per ser mal atesos i servits amb un arròs mig fred.
A la tarda la zona fan del Barça es trobava petada de gent i amb un ambient genial. Bengales, càntics, cervesa fresca, ningú sense la samarreta del club, música, entreteniments, i molta i molta animació. Ja quedava menys i varem decidir tornar a l’autocar per descansar una estona, de fet portavem moltes hores desperts i calia omplir les piles pel partit.
Després de fer un petit entrepà, ens dirigim ja cap a Mestalla, la munió de gent pels carrers fa goig. Trobem a part de l’equip de basquet del Barça i aprofitem per fer un parell de fotos amb ells. A tocar del camp hi ha forces nacionals, fins i tot presenciem una minicàrrega contra uns aficionats que els increpaven. No tenim problemes per accedir al camp, però un cop a dins trobem que és força patètic, fa la sensació d’un estadi ampliat barroerament diverses vegades. Els seients són molt estrets i no pots ni passar-hi, molt claustrofòbic.El partit no va ser molt brillant, que és el que sol passar quan un dels dos equips no vol jugar a futbol, de totes formes ens ho varem passar molt bé tot i que a la segona part de pròrroga perdéssim la copa. Com és sol dir l’important no és la fi, el partit en si, sinó el camí que es fa per arribar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada