Tour de France 2009
El passat 9 i 10 de juliol, aprofitàrem la sortida d’una de les etapes del Tour des de Girona, per seguir-lo en el transcurs de les terres catalanes i andorranes. El dijous es va aixecar un dia genial per veure tot el “cotarru” que havia muntat l’organització de la cursa a la ciutat de Girona. Tot i això, l’accés a l’àrea més chic es trobava reservada a personalitats i altres “convidats”. Tot i així podies passejar tranquil·lament enmig de tota la caravana publicitària i veure en primer pla l’arribada dels autocars dels equips ciclistes.
No sé si mitja ciutat feia festa aquell dia, però els carrers eren plens de gent per veure l’espectacle ciclista per excel·lència. Després del ràpid pas dels corredors varem agafar l’autocaravana per dirigir-nos a Arcalís, l’arribada en alt de l’etapa de divendres. Tinguérem dificultats per tal de trobar lloc per passar la nit, perquè els darrers quilòmetres de carretera ja eren plenes a vessar de gent preparada pel dia següent. Després d’un parell de temptatives, varem poder aparcar en un prat habilitat per passar-hi la nit a desenes d’autocaravanes i campers.
El dia següent, vaig aprofitar per davallar la carretera fins al inici de la pujada, a la Cortinada, juntament amb l’Anna i en Toni que havien arribat la nit passada, i fer de nou tota la pujada fins al final d’etapa, a l’aparcament d’Arcalís. La Laura va decidir pujar a peu els darrers vuit quilòmetres. A la tarda l’arribada de la caravana publicitària va precedir l’emocionant final d’etapa, que aquell dia va guanyar el francès Feillu al capdavant d’uns quants escapats. Contador va donar el seu primer cop prop del final d’etapa en deixar enrere el seu “company d’equip” i màxim rival Lance Armstrong.
La mateixa tarda, i després d’esperar prop de dues hores per tal que s’alliberés una mica la carretera de baixada, varem dirigir-nos cap al port d’Envalira, passant pel coll d’Ordino. Per cert, és una bonica carretera per fer una escapada amb la bicicleta. Ja entrada de fosc arribàvem al port i provarem d’aparcar allà on varem poder, ja que tornava a estar ple d’autocaravanes i una boira espessa feia que no veiéssim a més de cinc metres.
Al matí següent, vaig baixar amb la bicicleta fins a Canillo per tal de remuntar de nou fins al port d’Envalira. La Laura va aprofitar per fer una excursioneta matinal prop de Pessons. Aquell mateix matí varen arribar en Dani i la Nancy que s’havien llevat a les cinc per poder arribar a temps a veure passar la cursa. El mateix ritual, la caravana i després els ciclistes. Tot i que portaven molts pocs quilòmetres, el grup venia ja molt trencat i amb forces diferències entre ells. Després de dinar, varem conduir fins a Puigcerdà. Volíem arrasar el supermercat de Bourg Madame de iogurts i altres làctics (mira que en saben els francesos de fer iogurts!). Més tard ens trobarem amb en Ramón i en Norbert que es trobaven a la zona preparant-se pels Carros de Foc.
El passat 9 i 10 de juliol, aprofitàrem la sortida d’una de les etapes del Tour des de Girona, per seguir-lo en el transcurs de les terres catalanes i andorranes. El dijous es va aixecar un dia genial per veure tot el “cotarru” que havia muntat l’organització de la cursa a la ciutat de Girona. Tot i això, l’accés a l’àrea més chic es trobava reservada a personalitats i altres “convidats”. Tot i així podies passejar tranquil·lament enmig de tota la caravana publicitària i veure en primer pla l’arribada dels autocars dels equips ciclistes.No sé si mitja ciutat feia festa aquell dia, però els carrers eren plens de gent per veure l’espectacle ciclista per excel·lència. Després del ràpid pas dels corredors varem agafar l’autocaravana per dirigir-nos a Arcalís, l’arribada en alt de l’etapa de divendres. Tinguérem dificultats per tal de trobar lloc per passar la nit, perquè els darrers quilòmetres de carretera ja eren plenes a vessar de gent preparada pel dia següent. Després d’un parell de temptatives, varem poder aparcar en un prat habilitat per passar-hi la nit a desenes d’autocaravanes i campers.
El dia següent, vaig aprofitar per davallar la carretera fins al inici de la pujada, a la Cortinada, juntament amb l’Anna i en Toni que havien arribat la nit passada, i fer de nou tota la pujada fins al final d’etapa, a l’aparcament d’Arcalís. La Laura va decidir pujar a peu els darrers vuit quilòmetres. A la tarda l’arribada de la caravana publicitària va precedir l’emocionant final d’etapa, que aquell dia va guanyar el francès Feillu al capdavant d’uns quants escapats. Contador va donar el seu primer cop prop del final d’etapa en deixar enrere el seu “company d’equip” i màxim rival Lance Armstrong.La mateixa tarda, i després d’esperar prop de dues hores per tal que s’alliberés una mica la carretera de baixada, varem dirigir-nos cap al port d’Envalira, passant pel coll d’Ordino. Per cert, és una bonica carretera per fer una escapada amb la bicicleta. Ja entrada de fosc arribàvem al port i provarem d’aparcar allà on varem poder, ja que tornava a estar ple d’autocaravanes i una boira espessa feia que no veiéssim a més de cinc metres.
Al matí següent, vaig baixar amb la bicicleta fins a Canillo per tal de remuntar de nou fins al port d’Envalira. La Laura va aprofitar per fer una excursioneta matinal prop de Pessons. Aquell mateix matí varen arribar en Dani i la Nancy que s’havien llevat a les cinc per poder arribar a temps a veure passar la cursa. El mateix ritual, la caravana i després els ciclistes. Tot i que portaven molts pocs quilòmetres, el grup venia ja molt trencat i amb forces diferències entre ells. Després de dinar, varem conduir fins a Puigcerdà. Volíem arrasar el supermercat de Bourg Madame de iogurts i altres làctics (mira que en saben els francesos de fer iogurts!). Més tard ens trobarem amb en Ramón i en Norbert que es trobaven a la zona preparant-se pels Carros de Foc.
El diumenge ens dirigirem cap a l’embassament de Les Bulloses, base natural per ascendir al Carlit i punt d’inici de nombroses excursions. El recorregut que realitzarem fou a través dels estanys naturals que hi ha a la zona que són producte de l’antiga activitat glacial. Per cert, en aquestes dates cal accedir a la zona amb servei públic ja que el trànsit de vehicles privats es troba prohibit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada