Viatges

Viatge a Sicília

Aquest estiu, i com sempre tenim costum de fer, abans de les vacances “grosses” ens vàrem agafar uns quants dies per fer una escapadeta. En aquesta ocasió el destí escollit va ser la illa de Sicília. Teníem moltes ganes de visitar alguna illa del Mediterrani que no fos cap de les Balears, i per combinacions i interès turístic vàrem triar Sicília. Com sempre vam comprar els bitllets amb una mica d’antelació (en aquest cas, però, tampoc massa) per viatjar amb la companyia Ryanair.

El viatge comença el dia 19 de juliol a les 17:25h. Arribem a l’aeroport de Trapani quan el sol ja comença a caure. Cal dir que quan vam passar per aquell aeroport la sensació era que estàvem en un “cutxitril”. Se suposa que era una antiga base militar i que ara l’estan restaurant per tal de fer-hi un aeroport turístico-comercial amb cara i ulls. Però evidentment, nosaltres la cara i ulls encara no la vam poder apreciar!

Des de Girona havíem tramitat el lloguer d’un cotxe amb la companyia Europcar, en concret un Opel Corsa. Doncs bé, la sorpresa va ser notable quan en anar a recollir-lo enlloc d’un Corsa ens donen un BMW sèrie 1. Es veu que se’ls havien esgotat els Corsa i pel mateix preu, i per tal que no ens n’anéssim a llogar-lo a una altra companyia, ens van deixar aquest tros de cotxe!

La primera nit la passem a Castellamare lo Golfo. Era dissabte a la nit i hi havia molt ambient a tot el poble. El nostre càmping estava al costat del mar i a part de la música en viu, també vam poder gaudir de les onades durant tota la nit. Per cert, el primer sopar, i com no podia ser d’una altra manera, va ser una súper pizza!

L’endemà al matí ens llevem ben d’hora i després que en David anés a fer un bany, recollir els trastos i esmorzar una mica, comencem a conduir per tota la zona nord de l’illa. Ens parem al pintoresc poble de Cefalú que com us dic és molt pintoresc però també, a ple mes de juliol, és un bullici de gent (a la platja no hi cabia ni una agulla!). Ens banyem a les aigües càlides i turqueses del poble, visitem el centre històric en qual destaca amb fermesa la catedral i els seus carrers estrets i típicament italians, i dinem en un restaurant sicilià molt típic. En aquesta ocasió optem per provar el cous-cous de peix i el peix espasa. Deliciós! A la tarda contimuem el trajecte per la costa nord i ens parem al Capo d’Orlando meravellats pel color turquesa intens de la seves platges i per la poca gent que s’hi veia. Òbviament ens hi banyem! Continuant per l’autopista arribem fins a Messina des d’on es pot veure la península italiana i des d’on hi ha molts ferrys que fan el trajecte Itàlia-Sicília (i moltes autocaravanes que pugen en aquests ferrys!). La última parada del dia és a Taormina un poble espectacular, enlairat dalt d’un turó i amb un teatre grec impressionantment ben conservat en el qual es continuen fent moltes representacions teatrals i musicals, i des del qual s’albiren unes vistes del mar Mediterrani espectaculars. Nosaltres hi vam estar al capvespre i la imatge de la posta de sol des del teatre és d’aquelles que sempre ens quedaran a la ment.

Busquem un càmping per dormir en un poblet als peus de l’Etna. Quan anem cap a sopar veiem unes llums a la muntanya i ens quedem perplexes: és l’Etna en erupció! Ho comentem a l’amo del restaurant i ell tan tranquil ens diu que això és força normal i durant el sopar ens explica una mica la història de les erupcions més recents del volcà.

L’endemà al matí decidim pujar a l’Etna. Una cosa important que cal remarcar és que mentre que tota la part nord de l’illa té autopista, la resta de l’illa no. I creieu-me, que quan s’abandona l’autopista comença el caos. Val molt la pena portar un GPS perquè sinó és gairebé segur que et perds (de fet un GPS tampoc assegura al 100% no perdre’t en aquesta nebulosa xarxa viària siciliana). I sobretot, paciència i estar preparat per veure com davant dels teus nassos i amb tota la tranquil·litat del món es cometen contínuament infraccions viàries.
L’Etna és el volcà més gran d’Europa (1250 Km2 approx) i té una alçada de 3350 m. Està considerat el volcà més actiu del món. Es pot pujar en cotxe fins a 1923 m (Refugi Sapienza) i després fins a una alçada de 2500 m mitjançant un telecabina primer i uns autobusos 4x4 després. Un cop a dalt, uns guies acompanyen un recorregut pels voltants de les zones més o menys actives del volcà. En el nostre cas el guia era un senyor típicament sicilià que dominava a la seva manera totes les llengües dels turistes que allí hi havia. Vaig parlar una estona amb ell i em va explicar, amb la naturalitat i tranquil·litat sicilianes, les últimes erupcions del volcà. Quan li vaig preguntar quina era la freqüència probable de les erupcions em va respondre “Qui lo sa? Solo il lo sa!”.
La zona en erupció que havíem pogut veure durant la nit no era la que vam visitar. Si es vol, es poden demanar visites guiades per les zones en erupció però solen ser cares i amb grups reduïts per evitar mals majors. També vam demanar si es feien expedicions al cim de l’Etna i ens van dir que sí, que tècnicament no implicaven cap problema, però que s’havia d’anar molt en compte amb la previsió metereològica sobretot pel que fa la direcció dels vents ja que un canvi sobtat podria implicar una bombolla de gasos tòxics que seria letal.
Un cop acabada la visita, agafem el cotxe i travessem l’illa en diagonal. La calor al mig de l’illa és espectacular: 40ºC a l’ombra i un terra que crema! Ens parem a Caltagirone a dinar en un restaurant al bell mig de l’espectacular escalinata.

A la tarda arribem a la costa sud de l’illa i ens parem a Agrigento. Aprofitant que el sol ja va de baixa, visitem la Vall dels Temples. Val molt la pena fer aquesta visita ja que l’estat de conservació de tots els temples dedicats a Zeus, Heracles, Concordia i Hera que allotja és molt bo i permet fer-te una idea molt real de com era la vida en aquella època. A part dels temples, també s’hi poden veure unes catacumbes paleo-cristianes. Ara, això sí, no és gens recomanable fer la visita a ple sol ja que no hi ha ni una trista ombra.

Finalment, trobem un càmping prop d’Sciacca i hi plantem la tenda. Sopem la millor pizza del viatge! La nit, però, no es pot considerar la més tranquil·la ja que aquest càmping tenia molta “vida social nocturna”.

Últim dia a Sicília. Al matí conduïm fins a la Reserva de lo Zinghero, al nord de Trapani. Ens parem a Scopello, un poblet amb una cala d’aigües turqueses espectacular i amb uns illots ideals per anar-hi a fer observació de peixos. Hi ha força gent però sense ser agobiant. Ens hi quedem una bona estona i disfrutem del paisatge i de les aigües.
Després ens dirigim a San Vito lo Capo un poble situat en un cap al nord de l’illa i que per la seva situació resulta espectacular. D’alguna manera la platja recorda la de Copacabana a Brasil. A diferència de Scopello on tot era pedregós, en aquest cas la platja era de sorra totalment blanca. El que sí que és igual és aquest meravellós color de l’aigua! Dinem en un restaurant dels molts que hi ha i provem l’especialitat del poble: el cous cous de peix! Una delícia!!! A la tarda ens anem a banyar a la platja i ja sense gaire temps més, agafem el cotxe i ens dirigim a l’aeroport de Trapani.

En resum, un viatge molt i molt recomanable. I tot i que a l’estiu la calor arriba a ser asfixiant, sobretot per l’elevada humitat, recomanaríem fer el viatge entre maig i setembre per tal de poder gaudir dels banys a les meravelloses platges que té l’illa. És un destí ideal ja que combina a la perfecció història, natura i gastronomia!