Viatge a les Illes Canàries (Tenerife i Lanzarote).
El dissabte 4 d’abril, primer dia de vacances de Setmana Santa, ens llevem ben d’hora i la Pepita i en Blas ens porten a l’aeroport del Prat on a les 10:20h del matí hem d’agafar un avió que ens porta fins a Tenerife. Amb el canvi d’hora hi sortim guanyant i per tant a les 12:20h ja estem llogant el cotxe (un Getz d’un color or-marró bastant desafortunat). El primer que fem és anar a dinar a Puerto de la Cruz i per primer cop ja provem el fabulós peix d’aquesta zona (“camarones” per picar, i com a plat principal calamars i “chocos” a la planxa). Passem la tarda passejant pel poble, buscant l’hotel i dormint ja que la suma de viatge i “desestrés vacacional” fan que estiguem molt cansats. Per arrodonir el dia, veiem el partit del Barça (Valladolid 0 – Barça 1).
L’endemà decidim fer la ruta del nord-oest de l’illa. En primer lloc ens dirigim a Icod de los Vinos per veure-hi el Drago Milenario i les moltes altres plantes que el rodegen. Comencem a intuir que una passejada per qualsevol racó del nord de l’illa significa la immersió en un jardí botànic ple d’espècies vegetals totalment desconegudes per nosaltres. Seguidament ens dirigim en direcció Garachico, Buenavista i Faro de Teno. El camí per arribar al far és espectacular i de vèrtig. La vista un cop allí és meravellosa i a més el dia també hi acompanya força. Tant que fins i tot aconseguim veure el perfil de la Gomera! També des d’aquí s’aprecien els penya-segats dels Gigantes, proper destí al qual ens dirigim. El camí que ens hi duu està ple de paratges preciosos, de pujades i baixades fortíssimes, i d’una verdor que a vegades ens fa oblidar que estem tan aprop del mar. Al poble dels Gigantes decidim apuntar-nos a un creuer amb un veler estil pirata que, segons anuncien, et porten a veure dofins i balenes, així com tota la costa dels Gigantes i la bahia de Masca. Evidentment veiem dofins (molt juganers i gens espantadissos), no veiem balenes (ens fa la sensació que un cop han cobert el cupo dels dofins ja no es molesten en buscar balenes), mengem paella (no sabem massa bé de quina qualitat…), resseguim la costa, i també hi ha l’opció de banyar-se a la bahia de Masca (tot i que el fet que hi hagi molt de “fanfarró” suelto pel vaixell fa que finalment ens en desdim). En resum, decidim quedar-nos amb la part bona del trajecte (paisatges i dofins) i deixar de banda la part “guiri-cutre”. Per acabar el dia anem a Playa de las Américas que, tot i no tenir cap encant ja que s’ha convertit en un macro Lloret, té unes platges prou bones per banyar-s’hi.
El segon dia de ruta per l’illa decidim dedicar-lo a la part nord-est. Al matí, però, abans de començar, en David té l’escipionada més bona de totes les vacances i és anar a Santa Cruz de Tenerife al matí a demanar el permís per l’endemà pujar al Teide (i dic escipionada perquè si hi haguéssim anat a la tarda tal i com teníem previst haguéssim trobat les oficines tancades i ens haguéssim quedat amb un pam de nas!). Aprofitem per fer un volt i un cafetó per la capital de l’illa. Tot seguit, i com que tenim moltes ganes de banyar-nos ens dirigim a la Playa de las Teresitas. La primera intenció és quedar-nos-hi però més amunt trobem una cala anomenada la Playa de las Gaviotas que ens convenç més. L’aigua és molt freda però tot i així ens hi banyem perquè el sol pica de valent i fa molta calor. Dinem a la Cofradia de Pescadores al costat de les Teresitas i cal dir que mengem com reis: “cherne”, “vieja” i “chocos”.
A la tarda travessem el Monte de las Mercedes on, degut a la boira, hi fa força fred. Arribem a Punta Hidalgo i anem a caminar vora el mar per una mena de camí de ronda. En David s’aventura per una platja pedregosa fins a unes roques amb un interés geològic molt evident.
Tornem a Puerto de la Cruz on, com cada dia a aquesta hora, no hi fa gens de bon temps (molta boira, altrament anomenada “panza de burro” o “calima”).
L’últim dia a Tenerife el dediquem al Parc Nacional del Teide. Ens llevem ben d’hora perquè tenim permís per pujar al cim del volcà entre 9 i 11 del matí. Arribem al telefèric a les 9 i l’agafem per tal d’ascendir fins a 3500 m. El que queda de camí fins al cim del Teide el fem a peu. Cal dir que és un camí molt ben acondicionat, apte per tot aquell que suporti el canvi d’alçada tan brusc que es fa (passem de llevar-nos a 0 m a estar, en menys de 2h, a 3500 m!).
Fa força fred, sobretot quan arribem a dalt de tot, 3700 m (no ben bé segons l’altímetre d’en David… ens han enganyat???). Just abans d’arribar a dalt, sentim una olor que reconeixem com a familiar i que ens evoca al “Blue Lagoon” i Islàndia en general: vapors de sofre que emet el volcà! La vista des del cim no és molt bona ja que hi ha força “calima”.
A les 11h ja estem a baix i iniciem la ruta pel Parc Nacional. Anem a veure les Cañadas del Teide i fem una caminada amb desnivell important inclòs pels Roques García. Passem pel Parque Natural de la Corona Forestal i ens dirigim al sud, en concret a El Medano on hi dinem però no ens hi quedem perquè el vent és huracanat. Truquem a l’hotel per demanar si el temps del nord de l’illa és millor i, tot i que ens diuen que sí, quan hi arribem la “calima-vientre de burro” ja comença a emergir! Passem el que queda de tarda passejant i fent un toc per Puerto de la Cruz.
L’endemà toca canviar d’illa. Sense proposar-nos-ho, aconseguim avançar el vol que ens duu fins a Lanzarote i per tant hi arribem una mitja hora abans del que era previst. L’avió amb el qual volem és petit i és d’hèlices.
L’arribada a Lanzarote és esperançadora ja que, tot i el vent, sembla que el temps és millor que a Tenerife. I, per segona vegada en els nostres viatges, ens passa que el cotxe que havíem reservat (un Corsa) no està disponible i per tant ens en donen un de categoria superior (un Tigra descapotable… sí, sí, molt de cotxe però gens còmode!). Anem a fer el “check in” a l’apart-hotel i ràpidament ens anem a Playa Blanca, al sud de l’illa, a banyar-nos en una platja de sorra blanca. Després fem un volt pel poble que, tot i ser turístic, manté els límits urbanístics a ratlla (un tret general a tota l’illa).
Al vespre sopem aviat perquè volem anar a veure el partit del Barça amb el Bayern de Munich. Ens ho passem molt bé en un bar anglès, ple de gent del Barça i amb alguns alemanys (uns del Bayern i uns altres anti Bayern)! Però sobretot ens ho passem bé perquè el Barça es reforça com a candidat al títol europeu golejant 4-0 al Bayern!!!
El primer dia de ruta per Lanzarote el dediquem a la part nord de l’Illa. La primera parada és Arrieta, un poble petit pequer amb molt d’encant. Seguim per la carretera i parem a la Cueva de los Verdes, un tub de lava format per l’erupció del volcà de Corona. Continuem fins a Orzola i pel camí trobem una zona de sorra blanca enmig de totes les roques de lava, i una petita cala on, tot i el vent fred, hi ha gent que s’hi banya.
Des d’Orzola anem fins al Mirador del Río (no paguem per accedir-hi ja que des dels voltants es poden apreciar igualment les meravelloses i espectaculars vistes de l’illa de La Graciosa i las Salinas del Río). Continuem fins a Haría, el poble de les mil palmeres, i tornem a Arrieta a dinar ja que abans hi havíem ullat un restaurant on, per un preu irrisori, es pot menjar peix per llepar-t’hi els dits. De fet, sucumbim a una sopa de peix, unes gambes a l’ajillo i una parrillada de peix en David i sardines a la planxa jo. Deliciós!
A la tarda anem fins a Playa Famara però no ens hi quedem perquè fa molt de vent. Tornem a Costa Teguise i anem a passar una estona a la platja.
El segon dia de ruta hem de canviar els plans inicialment pensats per culpa del temps. I és que al matí veiem fins i tot ploure! És per això que decidim anar al sud en primer lloc i esperar que el temps millori. El que tenen de bo les Canàries és que no cal esperar gaire perquè això passi i, d’aquesta manera, a les 11h ja estem a la Playa de Papagayo amb un sol radiant i banyant-nos a les fredes aigües d’aquest paradisíac indret. Això sí, cal trobar un bon refugi ja que el vent fa que la sorra finíssima quedi incrustrada a la pell com el pa ratllat ho fa en una croqueta!
Dinem a Yaiza i a la tarda anem a fer la visita al Parc Nacional del Timanfaya. El recorregut cal fer-lo en un autobús i no es permet que la gent baixi i es passegi per les roques. La visita també inclou la demostració de la temperatura a la qual està la terra (crema de matolls i expulsió d’aigua posats a no massa profunditat, i cocció de carn mitjançant aquestes elevades temperatures degut a la proximitat d’una càmera secundària de magma).
Sortint del Parc Nacional resseguim la costa i visitem la platja d’El Golfo amb la famosa llacuna de color verd (i la paret de l’antic cònus volcànic que segons en David és molt més interessant que la platja i llacuna en sí).
Seguint per la carretera arribem a Los Hervideros i las Salinas de Janubio. També parem en una platja del costat de les salines que està plena de pedres que contenen un mineral anomenat olivina. Tornant a Costa Teguise passem per la Geria on s’observa un paisatge extraordinari ple de forats dins dels quals hi ha plantades vinyes (construcció que serveix per resguardar del vent i concentrar la poca aigua que pugui caure en forma de pluja o calitja).
L’últim dia, bé matí, a l’illa el dediquem a visitar Puerto del Carmen. Hi passegem fins ben bé mig matí. A partir d’aquí, tot són vols (Lanzarote-Madrid i Madrid-Barcelona) i esperes.
En resum, un viatge que ens ha permès conèixer unes illes amb molts contrastos i que, especialment a Lanzarote, ens ha recordat aquells paisatges que tan ens van entusiasmar a Islàndia. I també ens ha permès, tot i que no sempre, gaudir de sol i platja i almenys poder fer el primer bany de la temporada mentre mig Catalunya es pelava de fred!
L’endemà decidim fer la ruta del nord-oest de l’illa. En primer lloc ens dirigim a Icod de los Vinos per veure-hi el Drago Milenario i les moltes altres plantes que el rodegen. Comencem a intuir que una passejada per qualsevol racó del nord de l’illa significa la immersió en un jardí botànic ple d’espècies vegetals totalment desconegudes per nosaltres. Seguidament ens dirigim en direcció Garachico, Buenavista i Faro de Teno. El camí per arribar al far és espectacular i de vèrtig. La vista un cop allí és meravellosa i a més el dia també hi acompanya força. Tant que fins i tot aconseguim veure el perfil de la Gomera! També des d’aquí s’aprecien els penya-segats dels Gigantes, proper destí al qual ens dirigim. El camí que ens hi duu està ple de paratges preciosos, de pujades i baixades fortíssimes, i d’una verdor que a vegades ens fa oblidar que estem tan aprop del mar. Al poble dels Gigantes decidim apuntar-nos a un creuer amb un veler estil pirata que, segons anuncien, et porten a veure dofins i balenes, així com tota la costa dels Gigantes i la bahia de Masca. Evidentment veiem dofins (molt juganers i gens espantadissos), no veiem balenes (ens fa la sensació que un cop han cobert el cupo dels dofins ja no es molesten en buscar balenes), mengem paella (no sabem massa bé de quina qualitat…), resseguim la costa, i també hi ha l’opció de banyar-se a la bahia de Masca (tot i que el fet que hi hagi molt de “fanfarró” suelto pel vaixell fa que finalment ens en desdim). En resum, decidim quedar-nos amb la part bona del trajecte (paisatges i dofins) i deixar de banda la part “guiri-cutre”. Per acabar el dia anem a Playa de las Américas que, tot i no tenir cap encant ja que s’ha convertit en un macro Lloret, té unes platges prou bones per banyar-s’hi.
El segon dia de ruta per l’illa decidim dedicar-lo a la part nord-est. Al matí, però, abans de començar, en David té l’escipionada més bona de totes les vacances i és anar a Santa Cruz de Tenerife al matí a demanar el permís per l’endemà pujar al Teide (i dic escipionada perquè si hi haguéssim anat a la tarda tal i com teníem previst haguéssim trobat les oficines tancades i ens haguéssim quedat amb un pam de nas!). Aprofitem per fer un volt i un cafetó per la capital de l’illa. Tot seguit, i com que tenim moltes ganes de banyar-nos ens dirigim a la Playa de las Teresitas. La primera intenció és quedar-nos-hi però més amunt trobem una cala anomenada la Playa de las Gaviotas que ens convenç més. L’aigua és molt freda però tot i així ens hi banyem perquè el sol pica de valent i fa molta calor. Dinem a la Cofradia de Pescadores al costat de les Teresitas i cal dir que mengem com reis: “cherne”, “vieja” i “chocos”.A la tarda travessem el Monte de las Mercedes on, degut a la boira, hi fa força fred. Arribem a Punta Hidalgo i anem a caminar vora el mar per una mena de camí de ronda. En David s’aventura per una platja pedregosa fins a unes roques amb un interés geològic molt evident.
Tornem a Puerto de la Cruz on, com cada dia a aquesta hora, no hi fa gens de bon temps (molta boira, altrament anomenada “panza de burro” o “calima”).
L’últim dia a Tenerife el dediquem al Parc Nacional del Teide. Ens llevem ben d’hora perquè tenim permís per pujar al cim del volcà entre 9 i 11 del matí. Arribem al telefèric a les 9 i l’agafem per tal d’ascendir fins a 3500 m. El que queda de camí fins al cim del Teide el fem a peu. Cal dir que és un camí molt ben acondicionat, apte per tot aquell que suporti el canvi d’alçada tan brusc que es fa (passem de llevar-nos a 0 m a estar, en menys de 2h, a 3500 m!).
Fa força fred, sobretot quan arribem a dalt de tot, 3700 m (no ben bé segons l’altímetre d’en David… ens han enganyat???). Just abans d’arribar a dalt, sentim una olor que reconeixem com a familiar i que ens evoca al “Blue Lagoon” i Islàndia en general: vapors de sofre que emet el volcà! La vista des del cim no és molt bona ja que hi ha força “calima”.A les 11h ja estem a baix i iniciem la ruta pel Parc Nacional. Anem a veure les Cañadas del Teide i fem una caminada amb desnivell important inclòs pels Roques García. Passem pel Parque Natural de la Corona Forestal i ens dirigim al sud, en concret a El Medano on hi dinem però no ens hi quedem perquè el vent és huracanat. Truquem a l’hotel per demanar si el temps del nord de l’illa és millor i, tot i que ens diuen que sí, quan hi arribem la “calima-vientre de burro” ja comença a emergir! Passem el que queda de tarda passejant i fent un toc per Puerto de la Cruz.
L’endemà toca canviar d’illa. Sense proposar-nos-ho, aconseguim avançar el vol que ens duu fins a Lanzarote i per tant hi arribem una mitja hora abans del que era previst. L’avió amb el qual volem és petit i és d’hèlices.
L’arribada a Lanzarote és esperançadora ja que, tot i el vent, sembla que el temps és millor que a Tenerife. I, per segona vegada en els nostres viatges, ens passa que el cotxe que havíem reservat (un Corsa) no està disponible i per tant ens en donen un de categoria superior (un Tigra descapotable… sí, sí, molt de cotxe però gens còmode!). Anem a fer el “check in” a l’apart-hotel i ràpidament ens anem a Playa Blanca, al sud de l’illa, a banyar-nos en una platja de sorra blanca. Després fem un volt pel poble que, tot i ser turístic, manté els límits urbanístics a ratlla (un tret general a tota l’illa).
Al vespre sopem aviat perquè volem anar a veure el partit del Barça amb el Bayern de Munich. Ens ho passem molt bé en un bar anglès, ple de gent del Barça i amb alguns alemanys (uns del Bayern i uns altres anti Bayern)! Però sobretot ens ho passem bé perquè el Barça es reforça com a candidat al títol europeu golejant 4-0 al Bayern!!!
El primer dia de ruta per Lanzarote el dediquem a la part nord de l’Illa. La primera parada és Arrieta, un poble petit pequer amb molt d’encant. Seguim per la carretera i parem a la Cueva de los Verdes, un tub de lava format per l’erupció del volcà de Corona. Continuem fins a Orzola i pel camí trobem una zona de sorra blanca enmig de totes les roques de lava, i una petita cala on, tot i el vent fred, hi ha gent que s’hi banya.
Des d’Orzola anem fins al Mirador del Río (no paguem per accedir-hi ja que des dels voltants es poden apreciar igualment les meravelloses i espectaculars vistes de l’illa de La Graciosa i las Salinas del Río). Continuem fins a Haría, el poble de les mil palmeres, i tornem a Arrieta a dinar ja que abans hi havíem ullat un restaurant on, per un preu irrisori, es pot menjar peix per llepar-t’hi els dits. De fet, sucumbim a una sopa de peix, unes gambes a l’ajillo i una parrillada de peix en David i sardines a la planxa jo. Deliciós!
A la tarda anem fins a Playa Famara però no ens hi quedem perquè fa molt de vent. Tornem a Costa Teguise i anem a passar una estona a la platja.
El segon dia de ruta hem de canviar els plans inicialment pensats per culpa del temps. I és que al matí veiem fins i tot ploure! És per això que decidim anar al sud en primer lloc i esperar que el temps millori. El que tenen de bo les Canàries és que no cal esperar gaire perquè això passi i, d’aquesta manera, a les 11h ja estem a la Playa de Papagayo amb un sol radiant i banyant-nos a les fredes aigües d’aquest paradisíac indret. Això sí, cal trobar un bon refugi ja que el vent fa que la sorra finíssima quedi incrustrada a la pell com el pa ratllat ho fa en una croqueta!Dinem a Yaiza i a la tarda anem a fer la visita al Parc Nacional del Timanfaya. El recorregut cal fer-lo en un autobús i no es permet que la gent baixi i es passegi per les roques. La visita també inclou la demostració de la temperatura a la qual està la terra (crema de matolls i expulsió d’aigua posats a no massa profunditat, i cocció de carn mitjançant aquestes elevades temperatures degut a la proximitat d’una càmera secundària de magma).
Sortint del Parc Nacional resseguim la costa i visitem la platja d’El Golfo amb la famosa llacuna de color verd (i la paret de l’antic cònus volcànic que segons en David és molt més interessant que la platja i llacuna en sí).
Seguint per la carretera arribem a Los Hervideros i las Salinas de Janubio. També parem en una platja del costat de les salines que està plena de pedres que contenen un mineral anomenat olivina. Tornant a Costa Teguise passem per la Geria on s’observa un paisatge extraordinari ple de forats dins dels quals hi ha plantades vinyes (construcció que serveix per resguardar del vent i concentrar la poca aigua que pugui caure en forma de pluja o calitja).L’últim dia, bé matí, a l’illa el dediquem a visitar Puerto del Carmen. Hi passegem fins ben bé mig matí. A partir d’aquí, tot són vols (Lanzarote-Madrid i Madrid-Barcelona) i esperes.
En resum, un viatge que ens ha permès conèixer unes illes amb molts contrastos i que, especialment a Lanzarote, ens ha recordat aquells paisatges que tan ens van entusiasmar a Islàndia. I també ens ha permès, tot i que no sempre, gaudir de sol i platja i almenys poder fer el primer bany de la temporada mentre mig Catalunya es pelava de fred!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada