Espeleo a la cova de Fullà-Canaletes
El passat dia 1 de maig, l’Equip d’Espeleologia de Palafrugell i uns companys de Tarragona varem entrar a explorar el compleix de galeries de Fullà-Canaletes. L’accés a les galeries no visitables turísticament es realitza de forma molt restringida i amb permís previ explícit per a grups reduïts de fins a 10 persones.
Guarnits amb la indumentària típica dels espeleòlegs calia travessar primer el recorregut de passarel·les fins arribar a la sala d’Angkor. Un cop allí saltarem la barana de protecció i realitzarem un breu descens per una corda que ens portava al fons de la galeria dels tres guardians (nom que rep la sala per la presència de tres grans estalagmites que en custodien el pas. Aquesta galeria connecta amb una major anomenada gran galeria (de prop de 3 km de recorregut).
Ara ens trobem en el sector de galeries inferiors del sistema, per tant en les excavades de forma més recent. El sistema consta de dos subsistemes principals (galeries superiors i inferiors) i un seguit de enllaços entre ells de transició. De moment existeixen topografiats més de 26 km de galeries, però a poc a poc es descobreixen nous passos cap a parts desconegudes de la cova i possibles enllaços amb altres sistemes propers.
Una mica més endavant tombem cap a la galeria inferior de Canaletes, en un primer tram hi trobem poques concrecions calcàries degut a la forta activitat fluvial que mantenia aquest tram. Existeix una forta presència de sediments fluvials i petits enderrocs aquí i allà. Arribada a la sala del Lleó, on la galeria es bifurca, apareixen de sobte forces formes constructives, amb un sostre curull d’estalactites i banderes a les parets laterals. Des d’aquest punt, perdem més de mitja hora per localitzar el pas cap a la galeria blanca. En aquest punt la sala del Lleó, fortament concrecionada, amaga un petit pas entre colades difícil de localitzar que ens fa perdre els nervis gairebé.
Un cop superat, sobre davant nostre una gran galeria anomenada de les Aragonites, és el nostre objectiu. Aquesta galeria de prop de 1,5 km de recorregut es troba plena de cristalls allargats que creixen radialment com un eriçó de mar, les aragonites, i en molts punts el paisatge és sincerament captivador.
Després de més de 7 hores voltant galeries, arrossegar-se per estretors, descendir per caos de blocs i admirar escenaris increïbles, s’acostava l’hora d’anar sortint. Fou divertit veure la cara que posaven els turistes que es trobaven en les passarel·les de la part condicionada de la cova, quan un grup d’espeleòlegs bruts i enfangats
s’enfilaven des d’un punt profund de les galeries fins a les baranes de protecció. Alguns de nosaltres encara portàvem el llum de carbur encès quan sortíem per l’entrada principal i ens aturarem a xerrar una mica amb el propietari de la cova, el senyor Edmond Delonca. També varem visitar en J.Lluís Perez a casa seva. Aquest senyor és tota una eminència en el món subterrani d'aquestes terres i descobridor de diversos avencs i coves, com la que porta el seu nom, l'Avenc d'en Perez. A casa seva varem poder adquirir una bonica monografia sobre la cova de Fullà-Canaletes amb tota la seva topografia detallada i centenars de fotografies captades durant anys de investigació.
Com a punt i final, després d’una agraïda dutxa, en el meu cas a l’autocaravana, ens mereixíem una bona pizza francesa (sona estrany, però era prou bona!). I sobretot poder-li explicar a la Laura, que es va haver de quedar a fora perquè la panxa ja comença a ser considerable, totes les meravelles interiors.
El passat dia 1 de maig, l’Equip d’Espeleologia de Palafrugell i uns companys de Tarragona varem entrar a explorar el compleix de galeries de Fullà-Canaletes. L’accés a les galeries no visitables turísticament es realitza de forma molt restringida i amb permís previ explícit per a grups reduïts de fins a 10 persones.Guarnits amb la indumentària típica dels espeleòlegs calia travessar primer el recorregut de passarel·les fins arribar a la sala d’Angkor. Un cop allí saltarem la barana de protecció i realitzarem un breu descens per una corda que ens portava al fons de la galeria dels tres guardians (nom que rep la sala per la presència de tres grans estalagmites que en custodien el pas. Aquesta galeria connecta amb una major anomenada gran galeria (de prop de 3 km de recorregut).
Ara ens trobem en el sector de galeries inferiors del sistema, per tant en les excavades de forma més recent. El sistema consta de dos subsistemes principals (galeries superiors i inferiors) i un seguit de enllaços entre ells de transició. De moment existeixen topografiats més de 26 km de galeries, però a poc a poc es descobreixen nous passos cap a parts desconegudes de la cova i possibles enllaços amb altres sistemes propers.
Una mica més endavant tombem cap a la galeria inferior de Canaletes, en un primer tram hi trobem poques concrecions calcàries degut a la forta activitat fluvial que mantenia aquest tram. Existeix una forta presència de sediments fluvials i petits enderrocs aquí i allà. Arribada a la sala del Lleó, on la galeria es bifurca, apareixen de sobte forces formes constructives, amb un sostre curull d’estalactites i banderes a les parets laterals. Des d’aquest punt, perdem més de mitja hora per localitzar el pas cap a la galeria blanca. En aquest punt la sala del Lleó, fortament concrecionada, amaga un petit pas entre colades difícil de localitzar que ens fa perdre els nervis gairebé.Un cop superat, sobre davant nostre una gran galeria anomenada de les Aragonites, és el nostre objectiu. Aquesta galeria de prop de 1,5 km de recorregut es troba plena de cristalls allargats que creixen radialment com un eriçó de mar, les aragonites, i en molts punts el paisatge és sincerament captivador.
Després de més de 7 hores voltant galeries, arrossegar-se per estretors, descendir per caos de blocs i admirar escenaris increïbles, s’acostava l’hora d’anar sortint. Fou divertit veure la cara que posaven els turistes que es trobaven en les passarel·les de la part condicionada de la cova, quan un grup d’espeleòlegs bruts i enfangats
s’enfilaven des d’un punt profund de les galeries fins a les baranes de protecció. Alguns de nosaltres encara portàvem el llum de carbur encès quan sortíem per l’entrada principal i ens aturarem a xerrar una mica amb el propietari de la cova, el senyor Edmond Delonca. També varem visitar en J.Lluís Perez a casa seva. Aquest senyor és tota una eminència en el món subterrani d'aquestes terres i descobridor de diversos avencs i coves, com la que porta el seu nom, l'Avenc d'en Perez. A casa seva varem poder adquirir una bonica monografia sobre la cova de Fullà-Canaletes amb tota la seva topografia detallada i centenars de fotografies captades durant anys de investigació.Com a punt i final, després d’una agraïda dutxa, en el meu cas a l’autocaravana, ens mereixíem una bona pizza francesa (sona estrany, però era prou bona!). I sobretot poder-li explicar a la Laura, que es va haver de quedar a fora perquè la panxa ja comença a ser considerable, totes les meravelles interiors.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada