La Costa Brava en kayak
El contrast cromàtic entre la foscor abismal de l’aigua, el rosat dels penya-segats, el blau elèctric del cel i el blanc cotó dels núvols és el que més m’atrau del formidable paisatge de la Costa Brava. En aquesta ocasió, explorada des d’un punt de vista diferent, asseguts dins d’uns caiacs de mar amb el meu company Dani, iniciàvem la nostra travessia al port de Blanes.
Sortíem el dissabte 13 d’agost, amb les nostres petites embarcacions de fibra de vidre, carregades amb els estris per cuinar, quatre queviures, molta aigua i els sacs i la tenda per fer bivac a qualsevol caleta. D’espai no en sobrava i el pes feia que els caiacs fossin menys ràpids que de costum.
Havíem previst realitzar una travessia de sud a nord en previsió que el vent de garbí ens destorbaria menys. Però el temps és imprevisible i justament tot el cap de setmana tinguérem vent de component
nord. Tot i sortir amb un mar acceptable, el vent es reforçà a mig matí i això feu que aquell primer dia no poguéssim avançar tot el que teníem previst. Tot i així poguérem gaudir de l’impressionant paisatge de la costa de Blanes, Lloret i Tossa, això sí, havent-nos de “jugar la vida” travessant les turístiques platges de Fenals i Lloret amb les sempre perilloses “botifarres voladores”. Aquest dia quedàrem força rebentats tot i que només havíem remat durant sis hores ho havíem fet amb força intensitat, i vàrem decidir fer nit a la cala del Sr. Ramon, ja al municipi de Sta. Cristina d’Aro. Pasta i salsitxes per sopar, tot un àpat de gourmets considerant les condicions. Hauríem passat més estona estirats damunt la sorra gaudint del bonic capvespre, ara ja sense vent, però l’atac incansable dels mosquits va fer que anéssim a dormir d’hora.
El contrast cromàtic entre la foscor abismal de l’aigua, el rosat dels penya-segats, el blau elèctric del cel i el blanc cotó dels núvols és el que més m’atrau del formidable paisatge de la Costa Brava. En aquesta ocasió, explorada des d’un punt de vista diferent, asseguts dins d’uns caiacs de mar amb el meu company Dani, iniciàvem la nostra travessia al port de Blanes.Sortíem el dissabte 13 d’agost, amb les nostres petites embarcacions de fibra de vidre, carregades amb els estris per cuinar, quatre queviures, molta aigua i els sacs i la tenda per fer bivac a qualsevol caleta. D’espai no en sobrava i el pes feia que els caiacs fossin menys ràpids que de costum.
Havíem previst realitzar una travessia de sud a nord en previsió que el vent de garbí ens destorbaria menys. Però el temps és imprevisible i justament tot el cap de setmana tinguérem vent de component
nord. Tot i sortir amb un mar acceptable, el vent es reforçà a mig matí i això feu que aquell primer dia no poguéssim avançar tot el que teníem previst. Tot i així poguérem gaudir de l’impressionant paisatge de la costa de Blanes, Lloret i Tossa, això sí, havent-nos de “jugar la vida” travessant les turístiques platges de Fenals i Lloret amb les sempre perilloses “botifarres voladores”. Aquest dia quedàrem força rebentats tot i que només havíem remat durant sis hores ho havíem fet amb força intensitat, i vàrem decidir fer nit a la cala del Sr. Ramon, ja al municipi de Sta. Cristina d’Aro. Pasta i salsitxes per sopar, tot un àpat de gourmets considerant les condicions. Hauríem passat més estona estirats damunt la sorra gaudint del bonic capvespre, ara ja sense vent, però l’atac incansable dels mosquits va fer que anéssim a dormir d’hora.
Diumenge 14 d’Agost 6:00 AM: Toc de corneta, en mitja hora llevats, esmorzats i preparats per continuar la marxa. El mar és una bassa d’oli, la quilla de les nostres embarcacions és la única cosa que trenca aquesta harmonia. Amb aquestes condicions avancem ràpidament. Primer els penya-segats de la costa de Tossa, després el cap de Sant Elm i la badia de Sant Feliu de Guíxols, les boniques platges de la Conca i Sant Pol, la marina del Port d’Aro, les platges de s’Agaró i Platja d’Aro, la badia de Palamós i finalment descans al paratge de Castell. Després de rehidratar-nos amb una beguda isotònica, continuem rehidratant-nos amb una bona cervesa. Ja tocava! En caiac, com en qualsevol travessia, els àpats no es troben estipulats, cal beure i menjar de forma regular, prescindint de l’horari i del fet que es tingui o no gana o set. Si arribes a tenir gana o set, ja és massa tard, el cos passarà comptes.Després de refer-nos una mica continuem avançant en direcció nord, travessem Cala Bona, el Cap de Planes, el Crit, la cala del Vedell i passem per sota el pont de roca de la Banyera de la Russa. A partir de la punta de Cap Roig decidim tallar camí en direcció al Cap de Sant Sebastià.
Un cop superat aquest ens arribem a la platja de Tamariu, on ens espera el nostre suport tècnic des de terra. La companyia ens alegra i ens dóna forces per continuar la travessia. Abans del capvespre cal superar el Cap de Begur i trobar alguna plàcida platja per passar la nit. Un cop superades Sa Tuna, Aiguafreda, Ses Negres i Sa Riera, arribem esgotats a Illa Roja. Quan els nostres caiacs toquen la sorra encara queden els darrers nudistes esterrossats per terra. Ens miren encuriosits, nosaltres amb tots els nostres estris i vestimentes i ells tal com els van dur al món!. Tot asseguts deixant que ens devorin els mosquits esperem per muntar la paradeta a què marxi tothom. Aquella nit tenim companyia, hi ha una parella que també ha muntat una petita tenda, es veu que hi ha una mena de festa hippy a la platja. Però nosaltres no estem per festes, estem destrossats i després de menjar quelcom ens quedem profundament adormits.Dilluns 15 d’agost, darrer dia. Avui ens aixequem una mica més tard, fa mal dia. El cel es troba molt tapat i bufa tramuntana, el mar es troba alterat. Després de menjar una mica decidim sortir amb una mica de problemes. Avançar contra el vent i les onades multiplica l’esforç i els poc més de quatre quilòmetres que ens separen de l’Estartit es tornen eterns. Finalment a mig matí arribem al nostre destí final i la Laura ens recull amb el cotxe. L’aventura ha acabat i decidim realitzar-ne una altra tan aviat com puguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada