KAYAK

En kayak de mar per Menorca

Durant l’agost de 2006, en Dani, en Ricky i jo varem poder realitzar un dels nostres petits somnis, provar de fer la volta a l’illa de Menorca amb kayak de mar. Feia molt temps que en parlàvem i a la fi ens decidirem a provar-ho. Primer contactarem amb una persona que organitza rutes per tal de llogar el material. Posteriorment comprarem els bitllets d’avió i després amb més calma organitzarem el material i la logística.

A mesura que s’acostava el dia jo ja hem posava més neguitós, recordo al final que ens trucàvem diàriament per tal de tenir-ho tot a punt, que si comprem un parell de fuets pel que pugui passar, que si cal portar sabó o no...

En principi volíem començar la ruta a la platja d’Es Grau, al nord de l’illa i donar la volta en sentit horari. La distància a recorre era d’uns 170 km, cosa que significava uns 30 km en els 6 dies que preteníem remar. Calculàvem que necessitaríem unes 6 hores de marxa efectiva per cobrir aquesta distància diària. Per tant això ens deixava temps per agafar-nos-ho una mica amb calma, visitar les nombroses cales i coves i gaudir del temps i el paisatge.

A la fi arriba l’hora de sortir de casa, aquí comença l’aventura. La Laura em porta fins a l’estació per agafar el tren cap a Barcelona. Avui dormirem a casa de la família Martín-Quiñones a l’Hospitalet. Bé, això de dormir va ser un dir, després d’un sopar de base catalana, pa amb tomàquet i embotit, ens trobàvem massa excitats per poder aclucar un ull, a més fotia una calor que fonia les pedres aquella nit!!!

Dilluns 7 d’agost, les 6 del matí. Agafem un taxi en direcció a l’aeroport, en Dani s’asseu al costat del conductor i per trencar el gel li pregunta com l’afecta el carnet per punts en la seva professió. En Ricky i jo no podíem parar de riure, quin animal!.

El vol va ser plàcid, primera visió des de l’aire del nostre objectiu, sembla petita, però quin fart de remar que ens farem. A l’arribar a l’aeroport de Maó veiem que no es podien portar càrregues de gas a l’equipatge, en portàvem dues. Tornem a agafar un taxi per anar en direcció a la platja de Biniancolla, al sud de l’illa. Havíem canviat el punt de partida perquè bufava vent de component nord i al sud ens trobàvem a recer. Feríem la costa sud a l’espera de millores en la climatologia.

Puntualment el nostre contacte a l’illa apareix amb els nostres kayaks, després de parlar una estona amb ell sobre les previsions meteorològiques i el nostre pla per donar la volta a l’illa en sis dies, marxa amb el compromís d’enviar-nos la meteo via sms. Amb tot el material dins dels compartiments estancs de les embarcacions comencen a rema en direcció oest, tot resseguint la costa.
Al sud hi ha un paisatge variat, amb petits penya-segats de roca calcària que es trobem molt rosegats per l’efecte de les onades. Això fa que sovintegin les coves i passatges. L’aigua ofereix un blau turquesa impressionant gràcies a la naturalesa carbonatada de les roques. A més solen ser aigües molt nítides i prop de la costa poc profundes. En determinades ocasions aprofitem per banyar-nos i gaudir de les molts petites cales que trobem pel camí. Realment són molt maques i calia gaudir-ne.

Com que era el mes d’agost, les platges es trobaven a rebentar, tot i que per accedir a algunes cal caminar uns quants quilòmetres. A les platges més grosses que es troben més urbanitzades era fins i tot difícil trobar un forat a la sorra per desembarcar.

La primera nit dormirem a les platges de Son Bou. Tot i que al sud hi feia molt bon temps, al nord el vent no afluixava. Després d’esperar que la gent marxés de les platges, muntarem la tenda i soparem una mica, aquell dia no trigarem a dormir-nos.

Tot i portar menjar, durant el dia ens decantàvem per dinar als “chiringuis” de les platges. Alternàvem les paelletes amb les especialitats culinàries a base de peix, de poc va anar que féssim la guia michelin dels chiringuis de Menorca. Ara que fèiem una fila asseguts a taula amb la nostra crosta de ronya i sal i la cara vermella com uns llagostins a la planxa!!!.


El segon dia varem poder gaudir de les boniques cales de Santa Galdana, Macarella, Macarelleta i Turqueta. Són uns paratges impressionants, es troben rodejats de boscos i no s’hi veu quasi cap edificació. La sorra és molt fina i quasi blanca, les aigües d’un blau turquesa molt intens i amb una temperatura molt suau que convidava a fer-hi una remullada. Aprofitàrem per treure el tub i les ulleres per fer una capbussada i quatre fotografies amb la màquina submergible d’en Dani.

Aquella nit dormiren prop de Son Xoriguer. Els sms que arribaven no portaven notícies positives, continuava el fort vent de nord. Varem trobar companyia, tres nois més també remaven al voltant de l’illa. En aquella ocasió no muntarem la tenda, sinó que aprofitarem unes cadires de platja per dormir-hi a sobre.

El matí següent, dimecres 9 d’agost, el cel es troba molt tapat, premonició de com aniria el dia!. Bufa més vent quan un cop recollit el material ens posem en marxa en direcció al cap d’Artrutx. Com més ens acostem al cap, més sacsejat es torna el mar. I al girar el cap ens cau l’ànima als peus, un fort onatge baixa de nord a sud. Tot i que decidim seguir endavant afrontant les onades de dos i tres metres, avancem molt lentament i de tant en tant ens perdem de vista entre dues onades. Molts velers ancorats prop de Ciutadella estan baixant al sud en busca de la protecció a recer dels vents, i molts d’ells ens fan senyals perquè no seguim endavant. En una hora i mitja de remar amb força no hem aconseguit avançar més de cinc cents metres, és desencoratjador. Al final ens rendim a l’evidència i girem cua de nou cap a Son Xoriguer.

Passem aquell dia a la platja una mica abatuts, sense saber que fer, esperant al dia següent per veure si millora el temps. Hem perdut un dia i ja no tindrem temps de completar la volta. Però veiem la previsió del temps, anuncia més dies de vent. Com que no podem fer altra cosa, decidim desfer el camí i aprofitar per gaudir més de l’espectacular paisatge vist fins ara.

La nit de dijous dormim prop de cala Macarella, tenim companyia, una colla de hippys també farà hi farà nit. Un cop marxa tothom, els hippys es treuen tot el que porten i queden tal com deu els va portar al món. Ens sobta que fins aquell moment anaven vestits i ara que feia més fresqueta, en pilota picada!. Nosaltres al nostre rotllo, fregint salsitxes i fent un puré de patates dins la tenda, perquè fora t’acribillaven els mosquits.

El dissabte al migdia tornàvem a ser a Biniancolla per tornar els kayaks al seu propietari. Aprofitant que la Sònia era a l’illa amb unes amigues i tenien un cotxe llogat, visitàrem Maó, Ciutadella, Fornells, i ens banyarem a les platges de Santa Galdana. El dissabte al vespre, la darrera nit a l’illa, també aprofitàrem per anar a la festa major d’Alaior.