VISITA A LA MINA DE SAL DE CARDONA
En aquest pont passat per aigua, hem decidit agafar l’autocaravana per fer una petita sortida i visitar la mina de sal de Cardona.
Realment és una visita espectacular, ja que només existeixen explotacions de sals similars a Bulgària i Colòmbia. Es tracta d’una capa de sals dipositada fa 40 milions d’anys, provinent d’un braç de mar càlid i poc profund que s’obria en direcció a l’actual cantàbric. El plegament i compressió d’aquests terrenys produïts per la fase orogènica pirenaica, en propicià l’acumulació d’aquests materials en forma de diapir de prop de 2 km de gruix.
Dins de l’explotació que s’inicià a cel obert fa uns dos cents anys, el recurs més buscat eren les sals potàssiques. Que s’utilitzen per a processos químics farmacèutics i per adobs inorgànics. La mina arribà a una profunditat de 800 metres, on les condicions ambientals es feren massa dures per continuar-ne l’explotació.
La visita es realitza per unes galeries de prospecció i ventilació arran del nivell superficial. Es poden veure les capes dels diversos sediments superposats i encorbats fins a posicionar-se verticalment. La infiltració de l’aigua de pluja provoca la dissolució de les sals i la seva deposició a nivells inferiors i sovint dins de les galeries excavades. Tot i l’abandonament de les activitats subterrànies, a l’exterior s’està realitzant un reaprofitament del munt de runam, on abunda la sal comú.
També cal destacar-ne la sala de maquinària que servia per elevar els ascensors del castellet del pou principal, on es conserva la bobina que enrotllava el cable.
Realment és una visita espectacular, ja que només existeixen explotacions de sals similars a Bulgària i Colòmbia. Es tracta d’una capa de sals dipositada fa 40 milions d’anys, provinent d’un braç de mar càlid i poc profund que s’obria en direcció a l’actual cantàbric. El plegament i compressió d’aquests terrenys produïts per la fase orogènica pirenaica, en propicià l’acumulació d’aquests materials en forma de diapir de prop de 2 km de gruix.
Dins de l’explotació que s’inicià a cel obert fa uns dos cents anys, el recurs més buscat eren les sals potàssiques. Que s’utilitzen per a processos químics farmacèutics i per adobs inorgànics. La mina arribà a una profunditat de 800 metres, on les condicions ambientals es feren massa dures per continuar-ne l’explotació.
La visita es realitza per unes galeries de prospecció i ventilació arran del nivell superficial. Es poden veure les capes dels diversos sediments superposats i encorbats fins a posicionar-se verticalment. La infiltració de l’aigua de pluja provoca la dissolució de les sals i la seva deposició a nivells inferiors i sovint dins de les galeries excavades. Tot i l’abandonament de les activitats subterrànies, a l’exterior s’està realitzant un reaprofitament del munt de runam, on abunda la sal comú.
També cal destacar-ne la sala de maquinària que servia per elevar els ascensors del castellet del pou principal, on es conserva la bobina que enrotllava el cable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada