DUATLÓ DE NÚRIA (26/09/10)
El dissabte al matí preparem les coses i marxem amb l’autocaravana cap a Queralbs. Arribem a mig matí i aprofitem per anar a fer un volt pel poble. De moment no s’hi veu gaire moviment més que uns quants turistes de cap de setmana. Dinem i a la tarda en David, com a bon escipió i mànager (autoproclamat), se’n va a fer el coll de Fontalba per tal d’explicar-me com és el trajecte i en quant de temps es pot fer. Mentrestant, l’Arnau i jo berenem i després ens arribem fins a l’alberg de la Farga on, a les 6, comença l’entrega de dorsals. En David arriba vora les 6 i m’anima molt ja que em diu que la pista, tot i que llarga, es pot fer bé i a una velocitat raonable que em permeti en menys de dues hores ser a dalt del coll. Gràcies pels ànims ninu!
Recullo el dorsal 527 i tot el “merchandising” associat. Ara sí que començo a palpar l’ambient de duatló. I haig de dir que per una persona novella en aquest camp com jo, m’espanta una mica... i és que veig que hi ha gent preparadíssima i amb moltes ganes de competir. Però bé, jo vinc a fer el meu repte personal, el que fa tant de temps que tinc ganes de fer: una duatló. I el meu repte és poder superar el primer control del Puigmal abans del tancament (3 hores i mitja) i, si es pot, acabar la cursa dins el temps màxim establert per l’organització (6 hores).
En el briefing ens expliquen com serà el recorregut i quines coses cal que tinguem en compte. Ja falta poc!!!
La nit és freda i bufa el vent de tramuntana. Al matí em llevo ben d’hora per esmorzar una mica i, per esperar, me’n torno al llit perquè fa un fred que pela.
En David m’ajuda a preparar el material; què faria sense ell! Quan me’n vaig, l’Arnau encara no s’ha despertat.
Vaig a la sortida a la plaça de Queralbs. Fa força fred i el dia és claríssim. Sembla que el vent ha minvat força. Tot esperant el tret de sortida penso que no sembla que siguem vora 600 persones. També em sento un pèl rara enmig de tanta gent professional. Però em sento bé d’haver-me decidit a provar-ho. Comença l’aventura!
El dissabte al matí preparem les coses i marxem amb l’autocaravana cap a Queralbs. Arribem a mig matí i aprofitem per anar a fer un volt pel poble. De moment no s’hi veu gaire moviment més que uns quants turistes de cap de setmana. Dinem i a la tarda en David, com a bon escipió i mànager (autoproclamat), se’n va a fer el coll de Fontalba per tal d’explicar-me com és el trajecte i en quant de temps es pot fer. Mentrestant, l’Arnau i jo berenem i després ens arribem fins a l’alberg de la Farga on, a les 6, comença l’entrega de dorsals. En David arriba vora les 6 i m’anima molt ja que em diu que la pista, tot i que llarga, es pot fer bé i a una velocitat raonable que em permeti en menys de dues hores ser a dalt del coll. Gràcies pels ànims ninu!Recullo el dorsal 527 i tot el “merchandising” associat. Ara sí que començo a palpar l’ambient de duatló. I haig de dir que per una persona novella en aquest camp com jo, m’espanta una mica... i és que veig que hi ha gent preparadíssima i amb moltes ganes de competir. Però bé, jo vinc a fer el meu repte personal, el que fa tant de temps que tinc ganes de fer: una duatló. I el meu repte és poder superar el primer control del Puigmal abans del tancament (3 hores i mitja) i, si es pot, acabar la cursa dins el temps màxim establert per l’organització (6 hores).
En el briefing ens expliquen com serà el recorregut i quines coses cal que tinguem en compte. Ja falta poc!!!
La nit és freda i bufa el vent de tramuntana. Al matí em llevo ben d’hora per esmorzar una mica i, per esperar, me’n torno al llit perquè fa un fred que pela.
En David m’ajuda a preparar el material; què faria sense ell! Quan me’n vaig, l’Arnau encara no s’ha despertat.
Vaig a la sortida a la plaça de Queralbs. Fa força fred i el dia és claríssim. Sembla que el vent ha minvat força. Tot esperant el tret de sortida penso que no sembla que siguem vora 600 persones. També em sento un pèl rara enmig de tanta gent professional. Però em sento bé d’haver-me decidit a provar-ho. Comença l’aventura!
- Primer tram: collada de Fontalba (12 Km i vora 900 m de desnivell). La pista, tal i com m’havia dit en David, es fa bé. No hi ha grans rampes i es pot agafar una bona velocitat de pujada. La bicicleta d’en David és una canya, molt més lleugera que la meva. Tot i així hi ha l’inconvenient del seient que em fa veure una mica les estrelles en els últims 5 Km de pista. La vista és espectacular, però tot i així els últims quilòmetres es fan durs. Arribo al coll al cap d’1 hora i 37 minuts. Vaig bé!
- Segon tram: ascensió al Puigmal (5 Km i vora 900 m de desnivell). La transició és duríssima. Mai havia sentit els músculs de les cames cremar tant. Sembla ben bé que el quadríceps estigui a punt de sortir de lloc. Veig a molta gent fent estiraments i algun amb rampes importants que fins i tot necessita atenció mèdica. Les rampes són duríssimes i només hi ha un parell de mini planers que permeten recuperar les cames ni que sigui durant un parell o tres de minuts. L’ascensió és dura però molt maca. Trigo 1 hora i 25 minuts en arribar al cim del Puigmal. Per tant, el meu primer repte aconseguit!!! He arribat al primer control abans de les 3 hores i mitja (en concret a les 3 hores i pocs minuts). Estic contenta, molt contenta. Tant, que demano a un noi del control que em faci una foto a la creu del Puigmal. Fa un fred que pela i força vent. Menjo una mica i començo la baixada. No cal perdre temps perquè encara queda molt de recorregut.
- Tercer tram: baixada fins a Núria (4 Km i vora 900 m de desnivell). La baixada és molt més dura que la pujada, tant física com psicològicament. Se’m fa llarg arribar fins a Núria. Potser és perquè ja crema tot o potser perquè aquest camí ja me’l conec i no és tan impressionant com el que he fet fins ara. Quan arribo al pla de Núria em noto cansada, però tot i així intento còrrer una mica per tal de guanyar alguns minuts ja que el meu segon repte és acabar la duatló en menys de 6 hores. De lluny veig el control i també veig la meva mare i l’Arnau. Quina alegria! Gairebé que em poso a plorar només de veure que la mare, en David i l’Arnau m’estan esperant i em van donant ànims! Només d’arribar a ells (he baixat en 1 hora), m’abraço al meu petitó! En David i la mare em donen tants ànims (que macos que són!!!). Menjo una mica i marxo amb les forces renovades (bé, és un dir, perquè les cames estan com estan...). Realment ells tres són el motor de la meva vida!
- Quart tram: Núria – Fontalba (5 Km i un puja i baixa amb vora 300 m de desnivell). No sé si perquè acabo de veure la meva família o perquè el camí ni puja ni baixa fort, però aquest tram és el que faig més bé. Em sento bé i intento anar a pas ràpid. Em sorprenc a mi mateixa veient que sóc capaç d’avançar a altres participants. Les vistes són excepcionals i fins i tot faig alguna foto. Arribo a Fontalba al cap d’1 hora i 10 minuts d’haver sortit de Núria. Queden unes 20 bicicletes al control. Això ja s’està acabant! Amb alguns companys compartim experiències de la duatló i ens desitgem una bona baixada.
- Cinquè tram: Fontalba – Queralbs (12 Km de baixada i vora 900 metres de desnivell). La baixada, tot i que pot semblar que no és res, per mi és dura ja que la pista és molt punyetera. Té molta pedreta petita i gravilla i has d’anar molt en compte quan prems els frens. A més a més, em trobo algun accidentat, ambulàncies i fins i tot l’helicòpter de rescat. Tot i així, intento deixar-me anar una mica per tal d’intentar, si es pot, completar la duatló en menys de 6 hores. I finalment ho aconsegueixo! Pels pèls, però ho aconsegueixo! Tardo 35 min en fer la baixada i per tant creuo la línia de meta a les 5 hores i 55 minuts.
Arribo a la Farga i ja gairebé tothom és allà. Estic tan contenta d’haver-ho acabat! I estic tan cansada i em fan tan de mal les cames!!!
He aconseguit dur a terme un dels meus reptes, i això em fa sentir molt i molt bé. Però em sembla que tardaré força temps a fer una cosa com aquesta! Gràcies als amics que han estat pendents d’aquest repte, i sobretot gràcies als meus motors personals: mare, David i Arnau!
- Segon tram: ascensió al Puigmal (5 Km i vora 900 m de desnivell). La transició és duríssima. Mai havia sentit els músculs de les cames cremar tant. Sembla ben bé que el quadríceps estigui a punt de sortir de lloc. Veig a molta gent fent estiraments i algun amb rampes importants que fins i tot necessita atenció mèdica. Les rampes són duríssimes i només hi ha un parell de mini planers que permeten recuperar les cames ni que sigui durant un parell o tres de minuts. L’ascensió és dura però molt maca. Trigo 1 hora i 25 minuts en arribar al cim del Puigmal. Per tant, el meu primer repte aconseguit!!! He arribat al primer control abans de les 3 hores i mitja (en concret a les 3 hores i pocs minuts). Estic contenta, molt contenta. Tant, que demano a un noi del control que em faci una foto a la creu del Puigmal. Fa un fred que pela i força vent. Menjo una mica i començo la baixada. No cal perdre temps perquè encara queda molt de recorregut.
- Tercer tram: baixada fins a Núria (4 Km i vora 900 m de desnivell). La baixada és molt més dura que la pujada, tant física com psicològicament. Se’m fa llarg arribar fins a Núria. Potser és perquè ja crema tot o potser perquè aquest camí ja me’l conec i no és tan impressionant com el que he fet fins ara. Quan arribo al pla de Núria em noto cansada, però tot i així intento còrrer una mica per tal de guanyar alguns minuts ja que el meu segon repte és acabar la duatló en menys de 6 hores. De lluny veig el control i també veig la meva mare i l’Arnau. Quina alegria! Gairebé que em poso a plorar només de veure que la mare, en David i l’Arnau m’estan esperant i em van donant ànims! Només d’arribar a ells (he baixat en 1 hora), m’abraço al meu petitó! En David i la mare em donen tants ànims (que macos que són!!!). Menjo una mica i marxo amb les forces renovades (bé, és un dir, perquè les cames estan com estan...). Realment ells tres són el motor de la meva vida!- Quart tram: Núria – Fontalba (5 Km i un puja i baixa amb vora 300 m de desnivell). No sé si perquè acabo de veure la meva família o perquè el camí ni puja ni baixa fort, però aquest tram és el que faig més bé. Em sento bé i intento anar a pas ràpid. Em sorprenc a mi mateixa veient que sóc capaç d’avançar a altres participants. Les vistes són excepcionals i fins i tot faig alguna foto. Arribo a Fontalba al cap d’1 hora i 10 minuts d’haver sortit de Núria. Queden unes 20 bicicletes al control. Això ja s’està acabant! Amb alguns companys compartim experiències de la duatló i ens desitgem una bona baixada.
- Cinquè tram: Fontalba – Queralbs (12 Km de baixada i vora 900 metres de desnivell). La baixada, tot i que pot semblar que no és res, per mi és dura ja que la pista és molt punyetera. Té molta pedreta petita i gravilla i has d’anar molt en compte quan prems els frens. A més a més, em trobo algun accidentat, ambulàncies i fins i tot l’helicòpter de rescat. Tot i així, intento deixar-me anar una mica per tal d’intentar, si es pot, completar la duatló en menys de 6 hores. I finalment ho aconsegueixo! Pels pèls, però ho aconsegueixo! Tardo 35 min en fer la baixada i per tant creuo la línia de meta a les 5 hores i 55 minuts.
Arribo a la Farga i ja gairebé tothom és allà. Estic tan contenta d’haver-ho acabat! I estic tan cansada i em fan tan de mal les cames!!!
He aconseguit dur a terme un dels meus reptes, i això em fa sentir molt i molt bé. Però em sembla que tardaré força temps a fer una cosa com aquesta! Gràcies als amics que han estat pendents d’aquest repte, i sobretot gràcies als meus motors personals: mare, David i Arnau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada