Viatges

VIATGE A ASTÚRIES (I UNA MICA DE CANTÀBRIA I PAÍS BASC)

Aquest octubre, i com que encara teníem alguns dies de vacances, varem decidir fer el primer viatge amb el nostre petitó, l’Arnau. I el destí escollit ha estat Astúries una regió que feia temps que teníem moltes ganes de conèixer i que no ens ha decebut gens ni mica!

El dissabte dia 10, després de carregar l’autocaravana, fem tot el viatge de tirada fins a Laredo, prop de Santander. L’Arnau, com tot un campió, aguanta bé el viatge i només es desperta quan toca menjar. Durant el viatge tenim el primer “incident” i és que ens vola la claraboia de sobre el llit de matrimoni. Per tant, encarem una setmana sense claraboia i en un país on hi plou força sovint... començant, per exemple, per aquella mateixa nit. L’endemà, i després de donar-hi moltes voltes, trobem una solució provisional a l’estil MacGyver, que ens va durar totes les vacances (afortunadament!).

El diumenge ens despertem amb el típic xiri-miri del nord d’Espanya. El temps, però, millora quan entrem a Astúries i fins i tot al migdia fa un sol espaterrant i força caloreta. Ens dediquem a visitar Llanes un poble costaner molt atractiu i amb platges precioses i geològicament amb estructures molt interessants. Hi dinem però ens sentim un pèl estafats... A la tarda anem costejant fins arribar a Ribadesella, un altre poble de la costa i que fa honor a la ria que desemboca en aquest indret. Fem un passeig per tota la zona que voreja la ria i que arriba fins al port. Un indret preciós!

L’endemà ens llevem i el dia es presenta molt emboirat. Deixem Ribadesella i ens dirigim a Covadonga on visitem el santuari i una petita capella curiosament encaixada enmig de les roques. En David aprofita per agafar la bicicleta de carretera i fer els 12 km i 1000 m de desnivell fins a dalts dels llacs. Quan torna, tots tres agafem el bus que ens porta fins als llacs Enol i Ercina. Amb l’Arnau a la motxilla fem una ruta pels llacs i per algunes antigues mines que hi ha a la zona. La boira, però, no ens deixa gaudir plenament del paisatge. A la tarda, ens dirigim cap a Posada de Valdeón, ja a la zona del Parc Nacional de Picos de Europa.

El matí següent tot i que tenim la intenció de fer un tros de la ruta del Cares sortint de Caín, hem de canviar els plans perquè la carretera que va de Posada de Valdeón a Caín està tallada per obres. Realment una pena perquè segons hem llegit el tros més maco de la ruta del Cares és el d’aquesta zona. El dia és esplèndid per tant decidim fer la volta al parc amb l’autocaravana. El paisatge natural és d’una gran bellesa i els colors de tardor brillen com mai! Al migdia arribem a Arenas de Cabrales i a la tarda visitem el Mirador de Camarmeña des d’on es tenen vistes immillorables del Naranjo de Bulnes i del poble de Bulnes (l’únic poble asturià sense accés per carretera; l’accés és mitjançant un telefèric que val 19 euros). Veient que l’Arnau es troba com peix a l’aigua en aquest indret, decidim fer un tros de la ruta del Cares amb ell, començant des del poble de Poncebos. Més o menys fem un terç del camí i podem gaudir dels escarpats cingles i les vistes meravelloses que s’observen des de tot el recorregut. Per primer cop i únic en aquestes vacances, dormim en un càmping a Arenas de Cabrales.

L’endemà decidim tornar a la costa i visitar San Vicente de la Barquera un bonic poble de Cantàbria conegut per ser el poble on va néixer en Bustamante. Però la veritat és que, tot i que la gent hi deu anar i deu ser conegut per això, és un poble amb molt i molt d’encant i amb unes vistes immillorables dels Picos d’Europa. És realment meravellós estar al costat del mar i veure els Picos allà mateix. A la tarda, fem parada a Santillana del Mar, un poblet molt turístic però molt ben restaurat i amb molt d’aire i essència medievals. La propera parada és ja passat Santander, a playa de Berria una platja immensa al costat del penal del Dueso. Ja cap a final de la tarda anem a passejar per Santoña i veiem la posta de sol espectacular.

Ja som dijous i decidim anar tornat per tal que el viatge de tornada no es faci tan llarg. Ens parem a Getaria, ja al País Basc, un poble pesquer amb un port molt maco. A la tarda anem a passejar per Zarautz i anem a prendre un cafetó al bar d’en Karlos Arguiñano. Ens sorprèn que no és un restaurant de molt de luxe sinó més aviat “normalet” i a l’abast de moltes butxaques. A la nit, tornem a Getaria per dormir-hi i, tot i que inicialment ens aparquem al port al costat d’altres autocaravanes, ens hem d’acabar desplaçant un tros perquè els motors dels vaixells de pesca no ens deixen dormir!

L’endemà decidim passar tot el dia a Donostia una ciutat que ens fascina i que quantes més vegades la visites, més ganes tens de tornar-hi. Durant el matí anem a passejar pel casc antic i el mercat. A l’hora de dinar, i mentre l’Arnau menja, anem a una taverna a fer uns pinxos bonííííííssims!!! Com saben viure aquesta gent! I després a fer un bon dinar! Sí, sí... en David es menja un “xuletón” de mig quilo i jo una cua de lluç farcida de gambes. Una delícia!!! A la tarda anem a passejar per la part més nova de la ciutat i pel passeig de la platja de la Conxa. Dormim en una zona habilitada per autocaravanes prop de la Universitat.

Ja som dissabte i de tornada ens parem a Pamplona. Visitem el casc antic (els famosos carrers de l’Estafeta i Mercaderes, i la plaça de l’Ajuntament). Fa un dia esplèndid però molt de fred! A la tarda anem tirant i ens quedem a dormir a Lleida. L’endemà diumenge acabem de tornar fins a casa. Han estat uns dies inoblidables pels llocs que hem visitat però sobretot perquè ha estat la primera sortida amb autocaravana amb l’Arnau i cal dir que s’ha portat molt i molt bé! És un sol!!!