Sortides

TOUR DE FRANÇA (13 i 14 de juliol)

Ha estat una setmana dura i complicada, i estem força cansats. Per això i per un sopar d’última hora el divendres, decidim marxar el dissabte al matí. Ens llevem més o menys d’hora, agafem les coses mínimes i necessàries per passar el cap de setmana i ens embarquem a la nostra estimada autocaravana que tota ferma ja ens espera a peu de carrer. El destí? Anar a veure, després de 3 anys, una etapa del Tour de França. La última vegada va ser molt èpica ja que jo estava embarassada, em faltaven 15 dies per tenir l’Arnau i a més a més el Tour passava per Catalunya. De fet en aquella ocasió vam estar 3 dies seguint les etapes de Girona, Ordino i Port d’Envalira, i encara hi pedalava el meu idolatrat Lance Armstrong.

Aquest any és un pèl diferent perquè no hem tingut massa temps de seguir la cursa i no coneixem massa bé els corredors. Però bé, el Tour en sí és una experiència d’allò més interessant, divertida i, per què no, molt francesa!

El dissabte el matí ens parem a comprar la nostra ja típica ració de làctics francesos (llet, iogurts i formatges). Després de dinar, enfilem cap al  nostre destí, el coll de Portel que està prop de Quillan i que té una alçada de 601 m. Quan hi arribem, trobem, com també ja és habitual, una multitud d’autocaravanes ja aparcades. Després de mirar-nos-ho molt, trobem un forat i ens aparquem entre la marea autocaravanista.

El dia no acompanya massa i a fora fins i tot hi fa una mica de fred. Com que vaig endarrerida de son, només arribar demano poder fer una mica de migdiada. Mentrestant, en David i l’Arnau se’n van a caminar pels voltants i també aprofiten per parlar amb altra gent que ronda per allà (l’Arnau fins i tot intenta fer amics amb la seva autopresentació tan particular!).

L’endemà diumenge és el gran dia, el dia en què la cursa passa per aquí. L’etapa que veurem és la catorzena i va des de Limoux fins a Foix. Nosaltres ens trobem ubicats en el primer port que està catalogat com de categoria 2.

Ja de bon matí hi ha molt d’ambient, i de fet ens adonem que durant la nit han arribat moltes més autocaravanes que han aparcat vora la carretera i en llocs encara més “complicats”. També hi ha molts cotxes aparcats i tendes de campanya de gent que hi ha passat la nit. El port, a aquestes hores, ja es troba tancat i només hi poden passar cotxes de l’organització.

Està previst que la caravana comenci a passar a les 11 aproximadament. Mentrestant, anem a caminar una mica per tal de copsar tot l’ambient que s’està generant. I és que l’ambient és únic i particular. S’ha de viure per entendre’l! A nosaltres ens agrada molt i ens parem cada dos per tres a observar escenes pintoresques de gent que decora la carretera o les seves autocaravanes amb tota mena de detalls de suport als seus equips.

La caravana comença a passar a l’hora prevista. Passa molt ràpid, massa, i de forma a vegades una mica imprudent. Tot i així, aconseguim pescar alguns “gadgets” dels que tiren, i l’Arnau està d’allò més content. És un moment divertit que et fa més suportable l’espera a ple sol.

Després d’això, cal esperar fins vora la 1 de la tarda per tal que passi la cursa. Com que estem ben assentats amb les nostres súper cadires, l’estona passa bé. Vora l’hora prevista, comencem a notar la cursa a prop. Diversos helicòpters van sobrevolant la muntanya, fet que indica que els ciclistes estan a prop. Quina emoció! L’Arnau va preguntant perquè no entén massa res. Nosaltres li anem explicant mentre ell ens observa amb uns ulls de sorpresa. Passen molts i molts de cotxes (tots súper cotxes) de periodistes, equips, organització, etc. I finalment arriben els més esperats... els ciclistes!!! Com que és el primer port del dia, van encara en pelotó i per tant passen força junts. Déu n’hi do que ràpid que van... i mira que és el final de la pujada!!! Alguns pocs van darrera, ja una mica fosos, i són precisament aquests els que reben més suport i ànims de la gent.

I res, que ja està. Algú pot pensar que no val la pena esperar tant per una estona tan curta, però segurament aquest algú no entendrà o sabrà que de fet el més maco és tota la festa prèvia i l’ambient que es respira. A nosaltres ens agrada i de sempre ens ha enganxat molt el Tour de França, i estem contents de, després d’un temps ja massa llarg, tornar a veure’l en directe.

Després d’això, dinem i comencem la tornada tranquil·la cap a Girona. Molts autocaravanistes segurament faran via cap al proper punt de la següent etapa. I és que hi ha molta gent que segueix la cursa durant totes les setmanes que dura. I és que com he dit, el Tour enganxa!