VIATGE A ANDALUSIA (SETMANA SANTA 2010)
Aquest ha estat el primer viatge en avió que hem fet amb l’Arnau i la veritat és que l’experiència ha estat molt positiva.
El destí escollit ha estat Sevilla. Bé, de fet a Sevilla només hi hem estat de pas. L’objectiu principal ha estat conèixer alguns indrets prou interessants, sobretot pel que fa natura, d’Andalusia.
El divendres Sant, a primera hora del matí agafem l’avió que surt de Girona amb destí Sevilla. El vol és relativament curt (1 hora i mitja aproximadament) i l’Arnau es passa bona part del viatge dormint. Després d’algun inconvenient en el lloguer del cotxe, arribem a la ciutat de Sevilla vora migdia. Visitem el centre antic de la ciutat on hi destaquen per sobre de tot la impressionant catedral i la Giralda. L’ambient que es respira és de ressaca post-nit de processons (cal tenir en compte que el dijous Sant a la nit es fa una marató de processons per tota la ciutat). A l’hora de dinar ens entaulem en un bar en un carreró estret molt típic i mengem d’allò més bé unes fabuloses tapes (bonito con pimientos asados, revuelto de gulas y langostinos, chocos, aliño de gambas y merluza). Tot per llepar-se els dits i a un preu molt i molt raonable! A la tarda veiem una processó i ens impressiona l’ambient que s’hi respira. Penso que jo, tot i no ser creient ja m’he emocionat, per tant entenc els plors i emocions de creients i devots. Una senyora ens va explicant com funcionen les cofradies i quins graus hi ha dins cada una d’elles (nazarenos, costaleros, etc.).
Després d’això, ens dirigim cap a la casa rural on ens hem d’allotjar que es troba a uns 60 Km als afores de Sevilla, concretament al poble de Montellano. És l’Hacienda el Huerto i és un lloc típicament andalús, ubicat en una zona de camps de conreu, ara molt verds, molt tranquil·la i bonica. La propietària és una noia francesa que ens dispensa un tracte excel·lent sobretot per tot el que comporta la logística de viatjar amb un nen de 8 mesos.
Decidim sopar al poble que pel fet de ser divendres Sant també està de “festa” i organitzen una processó. Anem directes al bar del poble i hi sopem molt bé i molt bé de preu.
L’endemà al matí ens dirigim a la província de Huelva per tal de visitar el Parc Nacional de Doñana. El centre de visites del parc és una zona habilitada per fer un recorregut d’aproximadament 5 Km per tal d’observar ocells. En aquesta època, però, no se n’albiren masses. El que sí que veiem són moltes cigonyes. Després de fer part d’aquest recorregut, ens dirigim a Matalascañas on anem a fer un recorregut pel Circuito Dunar que també és part del Parc Nacional. Fa un dia esplèndid i la platja està força plena de gent. Dinem ja tard en un restaurant del poble de Matalascañas i aprofitem per prendre una mica el sol a la terrassa.
A la tarda, i aprofitant el camí de tornada, ens parem al poble, o “aldea”, del Rocío. És un indret molt curiós que fa frontera amb el parc i des del qual es tenen vistes molt boniques de Doñana. El poble en sí és peculiar perquè cap dels carrers està asfaltat sinó que tots estan plens de sorra. Suposem que és perquè el mitjà de transport més habitual al poble són els cavalls. Tot i així, ens fa la impressió de ser un lloc de segones residències més que un poble on la majoria de la gent hi viu de forma habitual.
Aquí és molt típic la romeria del mes de maig perquè és el destí final dels peregrins que fan el Rocío, i que tenen el punt culminant a la “madrugada” durant la qual es fa “el salto de la reja” i posteriorment els almonteños treuen la verge per tal que tothom la pugui veure.
Al vespre tornem a anar a sopar al bar del poble de Montellano on, avui, hi degustem un bon assortit de tapes tot veient com el Barça guanya per 4 a 1 a l’Athletic de Bilbao.
El diumenge decidim tornar a la província de Huelva però aquest cop més al nord, en concret a la zona de Riotinto. Ens sorprèn la verdor dels boscos que voregen aquesta zona. Després de fer gairebé curt amb la benzina, aconseguim arribar amb penes i treballs al poble de Riotinto per tal de visitar-hi les mines.
Primer de tot fem una visita guiada a la mina de Peña de Hierro on se’ns explica una mica d’història de l’explotació minera de Riotinto que data de l’època dels romans i que va tenir el seu esplendor durant bona part de la segona meitat del segle XX sota la gestió dels anglesos. Actualment l’explotació està tancada però hi ha un projecte de reobertura per l’any 2011 pel fet que el preu del coure ha augmentat. També ens expliquen que hi ha un projecte d’investigació coordinat per la NASA que estudia el metabolisme microbià d’aquestes aigües (vermellíssimes i a pH 2!) per tal de fer extrapolacions amb el que es troba a Mart i poder determinar si en aquest planeta hi ha hagut mai vida.
La segona part de la visita consta d’un trajecte de 22 Km amb ferrocarril que recorre tota l’explotació i que ressegueix el curs del riu, ja als afores d’aquesta. És impressionant veure els colors àrids del terreny i el vermell intens del riu sobretot en contrast amb la verdor de la vegetació del voltant. Ens diuen que sobretot no toquem l’aigua perquè ens cremaríem! L’Arnau s’ho passa d’allò més bé en el vagó descobert en el que anem durant el viatge de tornada!
A la tarda, i ja de tornada al poble, ens parem a Dos Hermanas, un poble al costat de Sevilla, per anar-hi a fer un volt. Coincideix que veiem la processó de diumenge Sant que s’hi fa.
Al vespre, decidim menjar fruita i iogurts a l’habitació de la casa ja que hem dinat tard i força contundentment.
L’últim dia el dediquem a visitar la província de Cadis. La nostra idea era inicialment fer un dia de platja però la metereologia no ens acompanya ja que el dia és força gris i fa vent. De fet, per culpa del vent, no podem gaudir de la costa sud de Cadis (Los Caños de Meca i Tarifa) ja que sortir a donar el volt implica haver de fer front a un vent molt huracanat. Per tant ho passem força per alt. Això sí, gaudim molt del paisatge de la costa de Cadis que, en contra del que pensàvem, és molt verd i amb paratges impressionants.
A la tarda ens arribem fins a Gibraltar on, encara pel vent, no podem agafar el funicular que puja fins a dalt del penyó perquè està tancat. Fem un volt pel poble i ens impressiona l’ambient tan anglès que s’hi respira (potser fins i tot exagerat).
El viatge de tornada el fem pel Parc Natural de los Alcorconales i per la Sierra de Grazalema, dos indrets que ocupen bona part del territori de la província de Cadis i que impressionen pel fet de ser una zona muntanyosa força important, i en aquesta època amb una verdor molt intensa. Veiem les anomenades “aldeas blancas”, entre elles Ronda, que són pobles encaixats enmig de les muntanyes i amb totes les cases blanques. Això implica que es veuen molt de lluny i tenen un encant molt especial.
Arribem força tard a Montellano i només hi ha temps de donar el sopar a l’Arnau i anar a menjar alguna cosa a l’únic lloc del poble on encara tenen quelcom a la carta després de la intensa Setmana Santa andalusa.
El dimarts al matí, ben d’hora, ens llevem per agafar l’avió de tornada a casa. Han estat unes vacances molt especials i sorprenents. L’Arnau ens ha seguit d’allò més bé i tots tres ens ho hem passat molt i molt bé! Hem decidit tornar-hi alguna altra vegada perquè Andalusia ens ha sorprès molt positivament.
Aquest ha estat el primer viatge en avió que hem fet amb l’Arnau i la veritat és que l’experiència ha estat molt positiva.El destí escollit ha estat Sevilla. Bé, de fet a Sevilla només hi hem estat de pas. L’objectiu principal ha estat conèixer alguns indrets prou interessants, sobretot pel que fa natura, d’Andalusia.
El divendres Sant, a primera hora del matí agafem l’avió que surt de Girona amb destí Sevilla. El vol és relativament curt (1 hora i mitja aproximadament) i l’Arnau es passa bona part del viatge dormint. Després d’algun inconvenient en el lloguer del cotxe, arribem a la ciutat de Sevilla vora migdia. Visitem el centre antic de la ciutat on hi destaquen per sobre de tot la impressionant catedral i la Giralda. L’ambient que es respira és de ressaca post-nit de processons (cal tenir en compte que el dijous Sant a la nit es fa una marató de processons per tota la ciutat). A l’hora de dinar ens entaulem en un bar en un carreró estret molt típic i mengem d’allò més bé unes fabuloses tapes (bonito con pimientos asados, revuelto de gulas y langostinos, chocos, aliño de gambas y merluza). Tot per llepar-se els dits i a un preu molt i molt raonable! A la tarda veiem una processó i ens impressiona l’ambient que s’hi respira. Penso que jo, tot i no ser creient ja m’he emocionat, per tant entenc els plors i emocions de creients i devots. Una senyora ens va explicant com funcionen les cofradies i quins graus hi ha dins cada una d’elles (nazarenos, costaleros, etc.).
Després d’això, ens dirigim cap a la casa rural on ens hem d’allotjar que es troba a uns 60 Km als afores de Sevilla, concretament al poble de Montellano. És l’Hacienda el Huerto i és un lloc típicament andalús, ubicat en una zona de camps de conreu, ara molt verds, molt tranquil·la i bonica. La propietària és una noia francesa que ens dispensa un tracte excel·lent sobretot per tot el que comporta la logística de viatjar amb un nen de 8 mesos.
Decidim sopar al poble que pel fet de ser divendres Sant també està de “festa” i organitzen una processó. Anem directes al bar del poble i hi sopem molt bé i molt bé de preu.
L’endemà al matí ens dirigim a la província de Huelva per tal de visitar el Parc Nacional de Doñana. El centre de visites del parc és una zona habilitada per fer un recorregut d’aproximadament 5 Km per tal d’observar ocells. En aquesta època, però, no se n’albiren masses. El que sí que veiem són moltes cigonyes. Després de fer part d’aquest recorregut, ens dirigim a Matalascañas on anem a fer un recorregut pel Circuito Dunar que també és part del Parc Nacional. Fa un dia esplèndid i la platja està força plena de gent. Dinem ja tard en un restaurant del poble de Matalascañas i aprofitem per prendre una mica el sol a la terrassa.A la tarda, i aprofitant el camí de tornada, ens parem al poble, o “aldea”, del Rocío. És un indret molt curiós que fa frontera amb el parc i des del qual es tenen vistes molt boniques de Doñana. El poble en sí és peculiar perquè cap dels carrers està asfaltat sinó que tots estan plens de sorra. Suposem que és perquè el mitjà de transport més habitual al poble són els cavalls. Tot i així, ens fa la impressió de ser un lloc de segones residències més que un poble on la majoria de la gent hi viu de forma habitual.
Aquí és molt típic la romeria del mes de maig perquè és el destí final dels peregrins que fan el Rocío, i que tenen el punt culminant a la “madrugada” durant la qual es fa “el salto de la reja” i posteriorment els almonteños treuen la verge per tal que tothom la pugui veure.Al vespre tornem a anar a sopar al bar del poble de Montellano on, avui, hi degustem un bon assortit de tapes tot veient com el Barça guanya per 4 a 1 a l’Athletic de Bilbao.
El diumenge decidim tornar a la província de Huelva però aquest cop més al nord, en concret a la zona de Riotinto. Ens sorprèn la verdor dels boscos que voregen aquesta zona. Després de fer gairebé curt amb la benzina, aconseguim arribar amb penes i treballs al poble de Riotinto per tal de visitar-hi les mines.
Primer de tot fem una visita guiada a la mina de Peña de Hierro on se’ns explica una mica d’història de l’explotació minera de Riotinto que data de l’època dels romans i que va tenir el seu esplendor durant bona part de la segona meitat del segle XX sota la gestió dels anglesos. Actualment l’explotació està tancada però hi ha un projecte de reobertura per l’any 2011 pel fet que el preu del coure ha augmentat. També ens expliquen que hi ha un projecte d’investigació coordinat per la NASA que estudia el metabolisme microbià d’aquestes aigües (vermellíssimes i a pH 2!) per tal de fer extrapolacions amb el que es troba a Mart i poder determinar si en aquest planeta hi ha hagut mai vida.
La segona part de la visita consta d’un trajecte de 22 Km amb ferrocarril que recorre tota l’explotació i que ressegueix el curs del riu, ja als afores d’aquesta. És impressionant veure els colors àrids del terreny i el vermell intens del riu sobretot en contrast amb la verdor de la vegetació del voltant. Ens diuen que sobretot no toquem l’aigua perquè ens cremaríem! L’Arnau s’ho passa d’allò més bé en el vagó descobert en el que anem durant el viatge de tornada!A la tarda, i ja de tornada al poble, ens parem a Dos Hermanas, un poble al costat de Sevilla, per anar-hi a fer un volt. Coincideix que veiem la processó de diumenge Sant que s’hi fa.
Al vespre, decidim menjar fruita i iogurts a l’habitació de la casa ja que hem dinat tard i força contundentment.
L’últim dia el dediquem a visitar la província de Cadis. La nostra idea era inicialment fer un dia de platja però la metereologia no ens acompanya ja que el dia és força gris i fa vent. De fet, per culpa del vent, no podem gaudir de la costa sud de Cadis (Los Caños de Meca i Tarifa) ja que sortir a donar el volt implica haver de fer front a un vent molt huracanat. Per tant ho passem força per alt. Això sí, gaudim molt del paisatge de la costa de Cadis que, en contra del que pensàvem, és molt verd i amb paratges impressionants.
A la tarda ens arribem fins a Gibraltar on, encara pel vent, no podem agafar el funicular que puja fins a dalt del penyó perquè està tancat. Fem un volt pel poble i ens impressiona l’ambient tan anglès que s’hi respira (potser fins i tot exagerat).El viatge de tornada el fem pel Parc Natural de los Alcorconales i per la Sierra de Grazalema, dos indrets que ocupen bona part del territori de la província de Cadis i que impressionen pel fet de ser una zona muntanyosa força important, i en aquesta època amb una verdor molt intensa. Veiem les anomenades “aldeas blancas”, entre elles Ronda, que són pobles encaixats enmig de les muntanyes i amb totes les cases blanques. Això implica que es veuen molt de lluny i tenen un encant molt especial.
Arribem força tard a Montellano i només hi ha temps de donar el sopar a l’Arnau i anar a menjar alguna cosa a l’únic lloc del poble on encara tenen quelcom a la carta després de la intensa Setmana Santa andalusa.
El dimarts al matí, ben d’hora, ens llevem per agafar l’avió de tornada a casa. Han estat unes vacances molt especials i sorprenents. L’Arnau ens ha seguit d’allò més bé i tots tres ens ho hem passat molt i molt bé! Hem decidit tornar-hi alguna altra vegada perquè Andalusia ens ha sorprès molt positivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada