15 de febr. 2009

Esquí de muntanya

La Tossa Plana de Lles

A les 7 del matí sortia de casa en direcció a Puigcerdà. L’objectiu del dia era la Tossa Plana de Lles prop de l’estació d’esquí nòrdic de Lles, a la Cerdanya. Com que després de les nevades del cap de setmana passat, el risc d’allau era una mica elevat, el gran mestre Toni i la seva petita deixeble Anna varen convenir de fer una coseta més senzilleta. De fet, a mi, ja m’anava bé perquè no estic gaire en forma, però de tota forma ja em varen fer suar!!!.

A dos quarts d’onze del matí, després d’encastar el cotxe sobre la neu per falta d’aparcament, començarem a foquejar per les pistes d’esquí nòrdic de l’estació de Llès, després varem seguir pel mig del bosc seguint una traça de raquetes molt marcada. A la fi trobem les primeres pales de neu que la gent puja per la directa sense marcar diagonals, decidim fer-ne alguna per fer-la menys dura. La Tossa és d’aquells cims que sembla que ja hi ets, però sempre queda una mica més. Al cim, grans vistes gràcies al gran dia que feia, s’arriba a veure l’Aneto.

La baixada va ser poc agraïda en la seva primera part, ja que la neu es trobava molt encrostada i era difícil controlar els girs (com a mínim per a mí). En la baixada em dedicava a buscar clapes més gelades i la neu trepitjada per les raquetes per poder anar girant aquí i allà. Però la tècnica a vegades falla i llavors acabava amb neu fins a dins dels calçotets. El que fa la pràctica, en Toni i l’Anna cap problema i jo fent el que podia.

La segona part de la baixada, per mig del bosc va ser molt més divertida i així ens varem poder refer de les males sensacions de la primera part. Al final, entrepà en un bar prop de la carretera i cap a la propera.

2 de febr. 2009

Sortides

Cap de setmana a Santander
Aprofitant el partit del Barça al Sardinero, varem tenir l'excusa per fer una escapadeta a Santander. Va tocar llevar-se d'hora i a dos quarts de sis ja ens trobavem a l'autopista en direcció a Lleida. Tot i l'hora, la inestimable companyia dels cules banyolins, tots ells una mica sords, va fer que el trajecte no es fes molt pesat. A les deu del matí de dissabte va començar el festival gastronòmic del cap de setmana a Calahorra, esmorzar contundent a base de pa amb tomàquet i embotits banyolins. A les dues, sense temps per haver paït, provem les delicadesses d'un menu força mariner ja prop de Santander.
A mitja tard arribem a l'hotel, dutxar-se, descansar una mica i tornem-hi que no ha estat res. Un llarg passeig ens porta fins al centre de la ciutat. Tot i que el dia no acompanya gens, trobem una ciutat fantàstica, realment aquí tenen molta pasta!! De fet vàrem passar per davant de casa d'en Botín, el del Santander. Després de passejar amunt i avall durant hores, anem a prendre unes cerveses mentre mirem futbol en un bar. Allà ens aconsellen un bon restaurant per sopar. I havia de ser bo, amb el que pretenien cobrar!!! Varem entrar al del costat que era una cosa més assequible. De segón va predominar el "chuleton" que va donar força batalla.


Al matí següent, visita al far d'un cap proper i passeig per les platges, realment són extraordinàries. Abans de dinar, canya i "rabas". Després de dinar, ja fem cap al camp del Sardinero, sort que és tot cobert perquè plou. Gran ambient de futbol, una afició fantàstica la del Racing que canta l'himne a capela!. Per nosaltres que ens trobem atrinxerats en un raconet, el partit comença fluix. Empitjora, però al final gràcies al mestre, catarsi col·lectiva i esclat d'eufòria.


El viatge de tornada "durillu". Entre cop de cap i cop de cap paradetes per anar a canviar el suc a les olives. I a les sis del matí cap al llit els més afortunats. Els poc afortunats dutxeta i a treballar.