La Tossa Plana de Lles
A les 7 del matí sortia de casa en direcció a Puigcerdà. L’objectiu del dia era la Tossa Plana de Lles prop de l’estació d’esquí nòrdic de Lles, a la Cerdanya. Com que després de les nevades del cap de setmana passat, el risc d’allau era una mica elevat, el gran mestre Toni i la seva petita deixeble Anna varen convenir de fer una coseta més senzilleta. De fet, a mi, ja m’anava bé perquè no estic gaire en forma, però de tota forma ja em varen fer suar!!!.
A dos quarts d’onze del matí, després d’encastar el cotxe sobre la neu per falta d’aparcament, començarem a foquejar per les pistes d’esquí nòrdic de l’estació de Llès, després varem seguir pel mig del bosc seguint una traça de raquetes molt marcada. A la fi trobem les primeres pales de neu que la gent puja per la directa sense marcar diagonals, decidim fer-ne alguna per fer-la menys dura. La Tossa és d’aquells cims que sembla que ja hi ets, però sempre queda una mica més. Al cim, grans vistes gràcies al gran dia que feia, s’arriba a veure l’Aneto.
La baixada va ser poc agraïda en la seva primera part, ja que la neu es trobava molt encrostada i era difícil controlar els girs (com a mínim per a mí). En la baixada em dedicava a buscar clapes més gelades i la neu trepitjada per les raquetes per poder anar girant aquí i allà. Però la tècnica a vegades falla i llavors acabava amb neu fins a dins dels calçotets. El que fa la pràctica, en Toni i l’Anna cap problema i jo fent el que podia.
La segona part de la baixada, per mig del bosc va ser molt més divertida i així ens varem poder refer de les males sensacions de la primera part. Al final, entrepà en un bar prop de la carretera i cap a la propera.
A les 7 del matí sortia de casa en direcció a Puigcerdà. L’objectiu del dia era la Tossa Plana de Lles prop de l’estació d’esquí nòrdic de Lles, a la Cerdanya. Com que després de les nevades del cap de setmana passat, el risc d’allau era una mica elevat, el gran mestre Toni i la seva petita deixeble Anna varen convenir de fer una coseta més senzilleta. De fet, a mi, ja m’anava bé perquè no estic gaire en forma, però de tota forma ja em varen fer suar!!!.A dos quarts d’onze del matí, després d’encastar el cotxe sobre la neu per falta d’aparcament, començarem a foquejar per les pistes d’esquí nòrdic de l’estació de Llès, després varem seguir pel mig del bosc seguint una traça de raquetes molt marcada. A la fi trobem les primeres pales de neu que la gent puja per la directa sense marcar diagonals, decidim fer-ne alguna per fer-la menys dura. La Tossa és d’aquells cims que sembla que ja hi ets, però sempre queda una mica més. Al cim, grans vistes gràcies al gran dia que feia, s’arriba a veure l’Aneto.
La baixada va ser poc agraïda en la seva primera part, ja que la neu es trobava molt encrostada i era difícil controlar els girs (com a mínim per a mí). En la baixada em dedicava a buscar clapes més gelades i la neu trepitjada per les raquetes per poder anar girant aquí i allà. Però la tècnica a vegades falla i llavors acabava amb neu fins a dins dels calçotets. El que fa la pràctica, en Toni i l’Anna cap problema i jo fent el que podia.
La segona part de la baixada, per mig del bosc va ser molt més divertida i així ens varem poder refer de les males sensacions de la primera part. Al final, entrepà en un bar prop de la carretera i cap a la propera.
