Després d'haver provat Pedals de foc dos anys abans, ara li tocava l'hora a la nova ruta creada aquest 2008. Ens vam decidir a fer-ho pel pont de la diada, per trobar més bikers, que així és més divertit. Al principi havíem decidit fer la ruta en Toni, l'Anna, la Laura i jo, però a poc a poc es van apuntar en Dani, en Norbert, en Jordi, l'Albert, en Lluís i en Ramon.
Però el temps no va acompanyar i va convertir una bonica ruta en quasi una odissea per acabar cada dia. Als cinc minuts de l'inici ja va començar a ploure, i no portàvem encara dues hores que queia un xàfec de mil dimonis. Així, xops i calats fins al ossos havíem de continuar durant tot el dia. El fang afegia duresa a la prova, fins al punt que era capaç de vèncer la força de la gravetat, i en una baixada pronunciada, haver d'empènyer la bicicleta perquè sinó no baixava.
A la tarda, després de pedalar més hores de les que hauríem pensat, arribàvem al just descans en els sempre acollidors hotelets francesos. La majoria d'ells eren d'allò més retros, però asseguts a taula amb la sopeta calenta i després d'una bona dutxa, a qui li importa?
Si no haguéssim passat molt temps pendents de no mullar-nos, d'evitar les basses, de no passar gaire fred i mil altre inconvients, hauríem pogut gaudir dels bonics paratges per on passava la ruta. Passa per molts boscos i petits poblets, també en algun punt puja a petits colls. Sobretot en recordo un on feia molt fred i hi havia molta boira. El grup que havia passat abans havia encès foc en una cabana de pastors per recuperar-se una mica, i quan van marxar vam aprofitar una mica les brases. Al final el compatquilòmetres marca uns quants més dels previstos, tot i que a la darrera jornada alguns de nosaltres vam haver de retallar degut a a problemes intestinals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada