Sortides

Final de Copa a València

Sortiem a les 6 del matí en direcció a València per tal de presenciar la final de copa del rei entre el Barça i el Madrid. A la sortida, les càmeres de TV3 ens gravaven mentre nosaltres encara fèiem cara d’adormits. Sense saber-ho la Laura seria protagonista dels informatius catalans, en sortir en tots els informatius com a imatge dels milers de catalans que es dirigien cap a la capital del Túria. Rebíem missatges de coneguts i amics diguen’t: Ei!, que us hem vist per la tele!

82 persones organitzades en 2 busos ens dirigien ràpidament cap al sud matant el temps jugant a la botifarra i fent córrer la ratafia. Al arribar a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant parem les taules amb un abundant esmorçar a base de pa i embotits del Pla de l’Estany.

A l’arribar a València ens acostem a la zona fan per fer-hi un cop d’ull i de seguida, com que ja era hora de dinar, busquem algun lloc on poder fer una paella. El dinar va ser insofriblement llarg, més de tres hores per ser mal atesos i servits amb un arròs mig fred.

A la tarda la zona fan del Barça es trobava petada de gent i amb un ambient genial. Bengales, càntics, cervesa fresca, ningú sense la samarreta del club, música, entreteniments, i molta i molta animació. Ja quedava menys i varem decidir tornar a l’autocar per descansar una estona, de fet portavem moltes hores desperts i calia omplir les piles pel partit.

Després de fer un petit entrepà, ens dirigim ja cap a Mestalla, la munió de gent pels carrers fa goig. Trobem a part de l’equip de basquet del Barça i aprofitem per fer un parell de fotos amb ells. A tocar del camp hi ha forces nacionals, fins i tot presenciem una minicàrrega contra uns aficionats que els increpaven. No tenim problemes per accedir al camp, però un cop a dins trobem que és força patètic, fa la sensació d’un estadi ampliat barroerament diverses vegades. Els seients són molt estrets i no pots ni passar-hi, molt claustrofòbic.
El partit no va ser molt brillant, que és el que sol passar quan un dels dos equips no vol jugar a futbol, de totes formes ens ho varem passar molt bé tot i que a la segona part de pròrroga perdéssim la copa. Com és sol dir l’important no és la fi, el partit en si, sinó el camí que es fa per arribar-hi.

Sortides

Delta de l'Ebre

Després de la ressaca de la final de València, ens prenem un matí i una tarda per descansar i al vespre, un cop equipada l’autocaravana, marxem en direcció el Delta de l’Ebre. Arribem a l’Ametlla de Mar i hi passem la nit. Plou força.

És divendres al matí. Quan ens llevem continua plovent i aprofitem el matí per fer “dissabte” a l’autocaravana. Al migdia para de ploure i aprofitem per anar a donar un volt pel port. Dinem, i a la tarda ens dirigim al Delta de l’Ebre. En concret, anem a passejar per la platja de la Marquesa. Dormim a Deltebre.

L’endemà al matí, diada de Sant Jordi, anem a fer una ruta en BTT amb l’Arnau a la cadireta. Sortim de la Casa de Fusta (després que en David amb l’autocaravana gairebé es menja uns arbusts) i pedalem fins l’Encanyissada i Poblenou del Delta. Uns 20 km en total i un dia esplèndid!

En David té ganes de veure ocells i per tant aparquem l’autocaravana a la zona de l’Encanyissada per passar-hi una part de la tarda. Després, i com que és Sant Jordi, decidim anar a fer un volt per algun lloc on hi hagi paradetes de llibres. Pensem que Amposta és una bona opció, però quan hi arribem ens adonem que no. A part de ser una ciutat no massa maca (per no dir gens), no fan res de res perquè es veu que Sant Jordi el van celebrar el dimecres 20 d’abril (algú ho entén???). És per això que ens dirigim a Sant Carles de la Ràpita on sí que es respira ambient de llibres i flors.

Al vespre ens dirigim a prop de l’embarcador de Riumar per passar-hi la nit. Escoltem per la ràdio el Barça 2 – Osasuna 0 (ja tenim un tros més de lliga!). El diumenge al matí tornem a agafar les bicis i ens decidim a fer una ruta per la zona dels arrossars de Riumar i Deltebre. A mig camí se’ns posa a ploure i ens hem de refugiar en un mirador. Quina aventura! L’Arnau, però, ho gaudeix i fins i tot al final del trajecte s’adorm mentre nosaltres intentem trobar un camí que ens dugui a Riumar perquè estem totalment perduts!

Arribem a l’embarcador just a temps per agafar la última taula que queda al restaurant de ca la Nuri. Encara vestits amb la roba de bicicleta, degustem uns musclos a la marinera i un peix fregit de primer, i una paella marinera boníssima!!! Tots tres ens llepem molt els dits i no deixem ni un gra a la paella.

Després una bona migdiada i cap al capvespre una passejada relaxant per la zona d’aiguamolls de Riumar.

Dilluns de Pàsqua, últim dia de vacances. Al matí anem a fer una excursió en barca pel Parc Natural del Delta. És una excursió alternativa a la clàssica d’anar fins a la desembocadura, i en un vaixell molt més petit i amb moltes i més interessants explicacions per part del guia. Veiem molts ocells durant el recorregut, i fins i tot algun peix saltant. Ens parem en un mirador des d’on podem gaudir d’unes vistes espectaculars i també podem albirar amb els binocles diferents aus típiques del Delta.

Arribem a port cap al migdia i ja iniciem el camí de tornada per tal de no trobar gaire retencions. Han estat unes vacances genial, ideals per desconnectar i gaudir d’un indret tan meravellós com és el Delta de l’Ebre. I sobretot, l’oportunitat d’empapar-nos de natura i de bons aliments!

Sortides

Sant Miquel del Fai

És divendres 25 de març, i arribada la primavera tenim unes ganes immenses d’agafar l’autocaravana i anar a passar un cap de setmana fora. Després de sopar enfilem cap a Sant Miquel del Fai. Hi arribem vora la mitjanit.

L’endemà al matí quan ens llevem, quedem impressionats de les magnífiques vistes que ens envolten i que ahir, pel fet d’arribar de nit, no vam poder gaudir. A més a més, fa un dia fantàstic! Agafem les motxilles i anem a fer una excursió per la zona (fem uns 300 m de desnivell i caminem vora 3 hores). Quan arribem a l’autocaravana, la zona solitària a la qual havíem aparcat ahir a la nit s’ha convertit en un cúmul de cotxes i gent que transita per fer pas cap al complex de Sant Miquel del Fai. Nosaltres també decidim visitar-ho tot i que sense pròpiament entrar al Monestir. La vista dels salts d’aigua és impressionant i més després d’haver estat uns dies plovent. Hi ha brolls d’aigua per tot arreu! L’Arnau s’ho passa pipa posant mans i peus a l’aigua!

Ara bé, decidim anar a dinar una mica apartats d’aquí perquè tanta gent ens agobia una mica. Més amunt trobem un raconet per dinar i fer la migdiada.

A la tarda ens arribem a Tona. Anem a comprar, al parc i a fer una passejada. Dormim a Collsuspina.

El diumenge al matí ens llevem en un dia gris i plujós. Decidim que no hi ha opcions d’anar a caminar a muntanya i per tant decidim passar el matí per Vic. A la plaça de la vila fan una exposició de cotxes de competició i hi ha força gent voltant.

Dinem a l’autocaravana, fem altre cop la migdiada (quin vici!) i a la tarda, tot tornant cap a casa, ens parem a fer un volt a Espinelves.