Sortides

Tour de France 2009

El passat 9 i 10 de juliol, aprofitàrem la sortida d’una de les etapes del Tour des de Girona, per seguir-lo en el transcurs de les terres catalanes i andorranes. El dijous es va aixecar un dia genial per veure tot el “cotarru” que havia muntat l’organització de la cursa a la ciutat de Girona. Tot i això, l’accés a l’àrea més chic es trobava reservada a personalitats i altres “convidats”. Tot i així podies passejar tranquil·lament enmig de tota la caravana publicitària i veure en primer pla l’arribada dels autocars dels equips ciclistes.

No sé si mitja ciutat feia festa aquell dia, però els carrers eren plens de gent per veure l’espectacle ciclista per excel·lència. Després del ràpid pas dels corredors varem agafar l’autocaravana per dirigir-nos a Arcalís, l’arribada en alt de l’etapa de divendres. Tinguérem dificultats per tal de trobar lloc per passar la nit, perquè els darrers quilòmetres de carretera ja eren plenes a vessar de gent preparada pel dia següent. Després d’un parell de temptatives, varem poder aparcar en un prat habilitat per passar-hi la nit a desenes d’autocaravanes i campers.

El dia següent, vaig aprofitar per davallar la carretera fins al inici de la pujada, a la Cortinada, juntament amb l’Anna i en Toni que havien arribat la nit passada, i fer de nou tota la pujada fins al final d’etapa, a l’aparcament d’Arcalís. La Laura va decidir pujar a peu els darrers vuit quilòmetres. A la tarda l’arribada de la caravana publicitària va precedir l’emocionant final d’etapa, que aquell dia va guanyar el francès Feillu al capdavant d’uns quants escapats. Contador va donar el seu primer cop prop del final d’etapa en deixar enrere el seu “company d’equip” i màxim rival Lance Armstrong.

La mateixa tarda, i després d’esperar prop de dues hores per tal que s’alliberés una mica la carretera de baixada, varem dirigir-nos cap al port d’Envalira, passant pel coll d’Ordino. Per cert, és una bonica carretera per fer una escapada amb la bicicleta. Ja entrada de fosc arribàvem al port i provarem d’aparcar allà on varem poder, ja que tornava a estar ple d’autocaravanes i una boira espessa feia que no veiéssim a més de cinc metres.

Al matí següent, vaig baixar amb la bicicleta fins a Canillo per tal de remuntar de nou fins al port d’Envalira. La Laura va aprofitar per fer una excursioneta matinal prop de Pessons. Aquell mateix matí varen arribar en Dani i la Nancy que s’havien llevat a les cinc per poder arribar a temps a veure passar la cursa. El mateix ritual, la caravana i després els ciclistes. Tot i que portaven molts pocs quilòmetres, el grup venia ja molt trencat i amb forces diferències entre ells. Després de dinar, varem conduir fins a Puigcerdà. Volíem arrasar el supermercat de Bourg Madame de iogurts i altres làctics (mira que en saben els francesos de fer iogurts!). Més tard ens trobarem amb en Ramón i en Norbert que es trobaven a la zona preparant-se pels Carros de Foc.

El diumenge ens dirigirem cap a l’embassament de Les Bulloses, base natural per ascendir al Carlit i punt d’inici de nombroses excursions. El recorregut que realitzarem fou a través dels estanys naturals que hi ha a la zona que són producte de l’antiga activitat glacial. Per cert, en aquestes dates cal accedir a la zona amb servei públic ja que el trànsit de vehicles privats es troba prohibit.

Kayak

En Kayak de Llafranc a la platja de Castell

Es tracta d’un trajecte de prop de 14 kilòmetres entre l’anada i la tornada que passa per un dels millors racons de la Costa Brava (segons el meu modest criteri, és clar). Sortint des del baixador de Llafranc, cal travessar el port i després la zona d’amarament esportiu. Es travessa el petit sortint rocós que separa aquesta zona i Calella de Palafrugell, separant-se una mica de les roques per evitar ser atrapat per alguna canya de pescar. L’aigua es troba molt neta i força tranquil·la, com a mínim fins que comencen a passar embarcacions d’esbarjo.

Al passar per davant de Calella, veig la grada que han muntat a la platja del Portbó, i és que avui es el dia de les havaneres. Tot i que encara falten hores, a la vora de la platja hi ha desenes de barques fondejades esperant l’esdeveniment.

La platja del Golfet és la més apartada del nucli de Calella i potser la més bonica. Al sud-est d’aquesta cala existeix una zona entre illots que fa les delícies dels que volen passar el dia sobre una barca fondejats arran de costa. En aquest punt he de vigilar per no “atropellar” a ningú, ja que l’snorkeling (o l’observació submarina amb ulleres i tub) és molt comú.

Just després de passar el Cap Roig i la Cala del Crit, em fico pel petit pont de roca per accedir a l’anomenada Banyera de la Russa, en honor a l’antiga propietària del castell de Cap Roig. Continuo el camí costejant entre roques i illots, ara ja a Cap de Planes he de fer un petit esforç per superar-lo ja que les aigües poc profundes porten força corrent. Darrera aquest cap, s’estenen les platges de Cala Estreta, una d’elles de tradició nudista.
Després d’un parell de cales més i d’una zona molt escarpada, arribo a la petita badia creada a la platja de Castell. Se’ns dubte una de les platges més grans que han arribat verges als nostres dies a tota la Costa Brava. Allà aprofito per fer una parada i un merescut bany, ja que la calor apreta de valent.

Sortides

Cap de setmana a Cotlliure

El passat divendres dia 26 de juny, sortia a les 19h des de Girona amb el grup Dones BTT en direcció a Sant Antoni de Calonge, en la ja mítica nocturna a Sant Antoni. Passat Llagostera, la llum natural ja començava a minvar, i el grup va començar a encendre llums i frontals. Mentre nosaltres avançavem cap a la costa, una tempesta remullava Girona. No ens va enganxar per minuts!.

Al arribar a la platja de Sant Antoni de Calonge ja era negra nit, i ens va sorprendre el castell de focs artificials que esclataven sobre la badia de Palamós, en motiu de la fi de la festa major de Palamós. La Laura m’esperava amb l’autocaravana vora la platja per anar-nos a ventilar un bon sopar en un italià.

Al matí següent varem conduir fins a Cotlliure, on a les afores del poble hi ha un pàrquing per autocaravanes i altres vehicles. Pagant 10 euros tens dret a 24 hores de pernoctació amb tots els serveis i un servei de bus gratuït fins al centre del municipi (molt apreciat degut al fort desnivell).

Cotlliure és un bonic poble que dona la impressió de viure ancorat al passat. Només cal travessar la frontera per veure com la fam urbanística no ho ha espatllat tot. Les platges ben cuidades, les fortaleses i esglésies arran d’aigua, un petit port esportiu, els carrerons farcits de botiguetes del centre i una estètica general molt cuidada fan d’aquest poble un indret molt pintoresc. Suposo que el que crida més l’atenció és justament l’absència de grans urbanitzacions que destrossin el paisatge.