29 de juny 2008

Kayak

En kayak per l’Ardeche

A la regió francesa de Rhone-Alpes, a unes 6 hores de Catalunya, es troba la vall del riu Ardeche. Aquí, més que una vall, és un llarg canó de quilòmetres encaixat entre parets decamètriques excavades en la roca calcària.

I per aquest laberint de meandres, parets, coves, balmes i platges de sorra fina és possible realitzar una ruta de prop de 37 km de descens fluvial amb kaiak. De fet aquesta ruta ja l’he realitzat 3 vegades i la darrera, juntament amb la Laura va ser la més divertida, ja que hi havia força cabal d’aigua i creava alguns ràpids força interessants.

En aquesta darrera ocasió, aprofitarem un pont per marxar el mateix dijous a la nit amb l’autocaravana. Després de dormir en un punt entremig, el divendres al matí arribarem a la vall de l’Ardeche. Al matí següent varem llogar un parell de kayaks oberts de polietilè i ens dirigirem riu avall. Tot i que el la majoria de trams l’aigua t’arrossega lentament i es precís remar per avançar més ràpidament, en alguns punts feina teníem a controlar-lo entre petits ràpids.

De tant en tant també tens l’ocasió de parar-te a la vora on es formen petites platges, o sobre alguna roca llisa. El paisatge és molt espectacular i el riu de vegades passa molt engorjat, amb parets altes i verticals. Aquí i allà s’obren nombroses coves a les parets calcàries dels costats i les roques formen capricioses formes, com l’anomenada “Cathédrale”, la “Dent Noire” o el famós pont natural de Vallon Pont d’Arc. L’activitat càrstica d’aquesta zona és notable i es troben obertes al públic diverses coves turístiques, i les que hi deuen haver encara per explorar!.

A mig camí aprofitem per dinar. Portem tot el que cal en bidons estancs que ens han facilitat. Mentre dinem, arribem a contar un parell de centenars d’aventurers riu avall, la veritat és que es tracta d’una activitat molt popular sobretot entre els francesos.

Continuem el camí ara amb una mica més de dificultat. El riu passa una mica més engorjat en alguns trams i existeixen diversos punts una mica complicats, cal posar els cinc sentits per no bolcar. En una d’aquestes zones la Laura no pot controlar l’embarcació i hem d’estar al lloro per recollir el rem i el bidó que ja naveguen riu avall. En el següent hem toca a mí fer la tombarella. Surto de sota aigua preocupat per la pèrdua d’una petita espasa de plàstic que havia trobat, Però la veritable pèrdua foren les ulleres de sol i el barret que ves a saber on paren!

Després de passar el dia remant, arribem a Sauze, el punt final del tram engorjat del riu, 37 km més avall del punt de sortida. Ara només queda agafar el minibus i tornar cap al merescut descans.

15 de gen. 2008

Viatges

VIATGE AL PAÍS DE GAL·LES (GENER DE 2008)

En una decisió presa força a última hora, decidim contactar amb els meus tiets que viuen a Gal·les per demanar-los si podem anar-hi a passar uns dies. Jo ja hi havia estat la primavera de 2002 i em va agradar molt, i ara em fa il·lusió que en David pugui gaudir d’aquest bonic indret.

Així doncs, i el dia 1 de gener, després de passar el cap d’any amb l’autocaravana a la Cerdanya, agafem l’avió a les 17:20h des de l’aeroport de Girona. Arribem a Bristol a les 18:00h, hora local. Recollim el cotxe de lloguer que teníem reservat (un Ford Fiesta) i enfilem cap a Capel Hendre. Sort en tenim del GPS i de les habilitats d’en David conduint per l’esquerra… Arribem a casa en David i la Pat cap a les 20:45h. Sopem uns sandvitxos, els donem els regals que els hem portat i anem a dormir perquè estem molt cansats.

L’endemà al matí ens aixequem a les 8h, esmorzem i agafem el cotxe en direcció Pembrokeshire. Ens parem a fer fotos a Fishguard i després visitem la famosa catedral de St. David. Dinem al pub “Harbour Inn” i ens posem força les botes: en David un plat combinat de cansalada de porc, ous, amanida, patates i col; jo tonyina al grill amb una amanida. Després de dinar, seguim fins a Laughaine on visitem el castell i també la casa del famós escriptor gal·lès Dylan Thomas.

Finalment, arribem fins a Llansteffan i pugem a veure al castell, ben ràpid perquè estem a les darreres hores de sol del dia!

Arribem a la casa dels meus tiets, Blaenfferws, a les 18:00h. Ells alucinen que haguem dinat el que hem dinat (ells passen el dia menjant petites cosetes: galetes, torrons que els hem portat, algun sandvitx, i molt i molt de te). Sopem i després comença un petit calvari i és el fet de veure les fotos del seu viatge a Perú. Per no ser descortesos, òbviament diem que ens fa molta il·lusió. Però és que són més de 600 fotos i el passe dura 1 hora i mitja!!! Després encara ens queda temps per jugar a un joc de taula típic anglès fins a l’hora d’anar a dormir (això és el que té sopar aviat!).

Al matí següent ens llevem d’hora i després d’esmorzar sortim en direcció Llandeilo. Anem a veure un castell que inicialment pensem que és el de Carreg Caenen però resulta que no perquè després veiem l’autèntic des de lluny. Tot i així aquest “fals castell” ens ha agradat molt! Cap al migdia ens dirigim a la ciutat marítima de Swansea però no ens hi parem perquè ho veiem tot molt gran. Enlloc d’això anem a Mumbles on hi visitem el cap i dinem al pub “The Woodman”. Altre cop gaudim del “typical english meal”: en David menja parrillada de carn (cansalada de porc, bistec, pit de pollastre, salsitxes i morcilla d’arròs) amb ou i patates; jo menjo salmó a l’escocesa que de fet està cuinat amb bolets i pasta de full, acompanyat de verdures. Tot un senyor àpat en un pub molt acollidor i amb unes butaques comodíssimes.

A la tarda anem en cotxe fins a Rhosilli tot travessant la península de Tower. Tot i que està força núvol, l’espectacle visual és meravellós. Caminem fins a l’observatori marítim.

Tornant ens parem a Oxwich a veure el castell tot i que ja és força fosc i no s’aprecia massa bé. Parem a comprar regals en un supermercat de Swansea (bàsicament galetes, melmelada i te), i arribem a Blaenfferws vora les 7 de la tarda. Encara tips del dinar, ja ens esperen a taula amb el sopar, i quin sopar… mengem arròs amb xili (en David em diu que el plat està molt calent, però acabem deduint que no de temperatura sinó de picant!!! Quin martiri!). Després de sopar toca veure una sèrie de televisió on es veu que hi surt un parent de la Pat. I seguidament, un vídeo sobre Perú (jo ja començo a avorrir aquest país).

Últim dia complet a Gal·les. Ens llevem d’hora i després d’esmorzar acompanyem en David i la Pat a Ammanford, a comprar. Després, i com és típic, passem el matí a la casa fent els mítics Welsh Cakes. Ara bé, nosaltres també introduïm la nostra petja catalana, i fem crema catalana cremada (ja ens hem encarregat de portar tots els ingredients, les cassoletes i el cremador…com ha de ser!).

Al migdia mengem alguna petita cosa (en David i jo, acostumats als dinars mediterranis passem una mica de gana) i ens dirigima Newcastle Emlyn on viu un amic dels meus tiets, l’Alan, a qui vaig conèixer durant l’anterior visita. Passem la tarda a casa seva (una granja) i tornem cap a Blaenfferws. Plou força i fa vent.

Al vespre, ens conviden a sopar al pub on van celebrar el seu convit de noces, el White Hart Inn. També vénen en Terry (neboda de la Pat) i el seu marit, en Rob. Tal i com ja recordava de l’altra vegada, el lloc està molt ben decorat, els plats són molt contundents i la família que ho regenta són enormes (d’amplada). Nosaltres dos, després del plat principal ja no podem més, però com que tots ens insisteixen en què demanem postres, decidim partir-nos un púding de xocolata amb crema calenta que ben bé podria ser un plat principal! No m’extranya que la gent està com està!

De tornada a casa en David i la Pat, ens quedem fent tertúlia tots 6 durant una bona estona. Són gent molt agradables.

I res, que l’endemà toca tornar cap a casa. Ens llevem molt d’hora (a les 4 de la matinada). Ens acomiadem i marxem. De tornada un radar ens fa una foto de comiat. Aquesta foto (altrament dit multa) no ens arriba mai… L’avió surt a les 08:15h de Bristol.

10 de des. 2007

Sortides

Escapada a Carcassonne i mini ruta dels Càtars

Aprofitem per sortir el vespre del 5 de desembre i així guanyar uns quants quilòmetres per l’endemà. Dormim a Port la Nouvelle amb un vent formidable, l’autocaravana sembla un bressol. Al matí següent després de comprar una mica en un súper francès, ens dirigim cap a Narbone i tot seguit a Carcassonne. Durant el matí visitem la ciutat nova i després, a la tarda, visitem la Cité medieval. És un indret classificat com a patrimoni de la humanitat per l’estat de conservació excepcional i la magnitud de les seves construccions medievals. Abadies, castells, esglésies i d’altres edificis envoltats de dues línies de colossals muralles. Tot es pot visitar de forma gratuïta llevat del castell i algun museu.

Aprofitem el dia següent, que és força plujós per visitar la cova de Cabrespine, on hi ha una sala amb una cúpula immensa. La visita la trobem massa curta tot i que ofereixen recorreguts de quatre o cinc hores en “plan espeleo” per només 139 euros!!!. En marxar aprofitem per visitar el castell de Lastours o el poc que queda d’ell. Es tracta de quatre torres mig derruides que es trobaven enllaçades per senders i muralles. Aquell vespre comença a ploure.

Al matí seguent enfilem cap a Limoux i visitem el castell de Puivert, encara que no podem accedir-hi. També veiem el castell de Puilaurens accedint furtivament dins d’ell, és xulíssim! El proper és el castell de Queribus on hi ha unes vistes espectaculars. Al vespre ens dirigim cap a Canet Plage on dormim. L’endemà passegem una mica per les platges i visitem Collliure. A la frontera ens paren, busquen un etarra, deuriem fer molt mala fila!!!.