PAÍS BASC – OCTUBRE 2017
Aquest pont llarg decidim tornar
a un dels nostres destins preferits: el País Basc. Però aquest cop no ho volem
fer en autocaravana sinó que anem en cotxe. Un canvi d’estratègia que obeeix al
fet que fa poc ens hem comprat un cotxe nou i tenim ganes d’estrenar-lo fent
una tirada una mica maca.
El dia 11 marxem just després de
dinar i arribem a Donostia cap al vespre. El viatge dura unes 6-7 hores però es
fa força portable entre xerrades, jocs, becaines i música. Ens allotgem al
càmping Igeldo en un bungalow petitó però amb tot allò necessari. Aquest vespre
sopem i ens anem a dormir perquè estem molt cansats!
Dijous 12 d’octubre
Ens llevem d’hora i tot i que hi
ha una mica de boira el dia sembla que serà prou bo. Després d’esmorzar ens
posem en marxa. Avui volem visitar la costa est de Donostia.
Després, ja amb una mica de gana,
decidim anar a buscar lloc per dinar. Com que és un dia festiu ens costa
molt... finalment, després de molt voltar, trobem un lloc en el qual dinem prou
bé tot i que dedicant-hi força temps! Després de dinar, agafem el cotxe
i ens dirigim cap a Getaria un dels pobles amb més renom d’aquest tram de
costa. És un centre pesquer força important i alhora un poble amb un encant
molt personal. Aparquem a la zona del port i com que encara no estem prou
cansats decidim pujar a la Isla de San Anton des del qual les vistes són espectaculars. Una
passejada molt i molt agradable! Després anem caminant fins al poble i
aprofitem per fer una parada en un bar per prendre un cafè. Ja cap al tard
aprofitem per visitar el centre del poble, molt ple de gent, i el castell. Ah,
i també per jugar una estona a la platja!
Amb la sensació d’haver aprofitat
molt el dia, tornem cap al bungalow a sopar, mirar una peli i a dormir.
Divendres 13 d’octubre
Avui com que és dia lectiu
decidim visitar Donostia i així aprofitar que tot és obert. Al matí, com que
realment fa molt i molt bon dia, decidim anar a la platja d’Ondarreta. Sí, sí,
a la platja! L’aigua evidentment és freda però s’està molt bé a la sorra amb el
solet que fa. I bé, de fet els nens i en David acaben posant-se gairebé del tot
a l’aigua. Uns valents!
Donostia és una de les ciutats
més maques del món. Almenys per mi. Em podria passar hores passejant pel
passeig i contemplant les vistes de la Concha, de l’Urgull, del Monte Igeldo,
del mar... els seus carrers, les seves places, les seves tapes...
Dinem al bungalow i a la tarda
tornem a baixar a Donostia i anem a visitar l’Aquari. Sempre hi havíem volgut
venir però encara no ho havíem fet mai. I realment val a dir que val molt i
molt la pena. Primer de tot hi ha una part de museu marítim molt interessant i
molt ben recreada. I finalment hi ha la part d’aquari amb uns aquaris gegantins
i amb espècies impressionants. Com a punt més forts l’aquari de l’auditori
(senzillament espectacular... et deixa bocabadat!), i el túnel en el qual tant
l’Elna com sobre tot l’Arnau van al·lucinar amb la quantitat de peixos
diferents i també ratlles i taurons que nedaven sobre d’ells. Una experiència
que val molt la pena viure si es va a Donostia!
Sortint de l’Aquari anem a fer un
volt pel passeig marítim i pel centre, i finalment acabem sopant en un bar de
pintxos i tapes on ens posem molt i molt les botes!!! I és que els pintxos són
un dels principals atractius de Donostia i venir i no provar-los no té perdó!
Dissabte 14 d’octubre
Avui decidim explorar la costa a
l’est de Donostia, que voreja ja més amb França. De fet, la primera parada que
fem és al mític poble d’Hondarribia, just a la frontera amb França (la
frontera, de fet, la marca el mar. Passegem pel passeig i després anem al
centre del poble on hi ha les típiques cases i balcons bascs amb aquells colors
blancs, vermells i verds tan intensos. Parem també a fer un cafè i admirar el
bell paisatge.
A partir d’Hondarribia, agafem la
carretera que passa per la costa i que puja al Monte Jaizkibel dels del qual es
tenen unes vistes impressionants d’aquest tram de costa tan feréstec. Ens parem
en una zona on hi deixem el cotxe i decidim anar a caminar una mica. I camina
que caminaràs, sempre de baixada, arribem fins a un port petit que ens adonem
que és el final del poble de Pasai Donibane. Com que fer el camí de tornada
implica molta pujada i ja és hora de dinar, i els nens estan cansats, decideixo
fer jo el camí, anar a buscar el cotxe, i els nens i en David quedem que
m’esperen al poble de Pasai Donibane. Jo faig la pujada de tornada i m’adono de
la duresa d’algunes rampes que tan alegrement hem fet de baixada!
Un copo a Pasai Donibane, aparco
el cotxe on puc i em retrobo amb ells. El poble està de festa i hi ha molta
gent. És un poble amb molt i molt d’encant, amb uns carrers estrets i unes
cases i places molt típiques. Està al costat de Pasai San Pedro, només separat
per un petit canal que es pot travessar amb un vaixell. Al final, i després de
molt esperar, aconseguim dinar en un dels restaurant del centre del poble. Això
sí, dinem molt i molt bé unes tapes i peix!
A la tarda tornem a Donostia a
fer un volt abans de tornar al bungalow. Ha estat un dia molt intens però al
vespre encara ens queda temps per escoltar com el Barça s’enfronta, i empata,
amb l’Atlético de Madrid.
Diumenge 15 d’octubre
Avui és el darrer dia de les
vacances. Al matí, decidim baixar a fer un volt per Donostia però ens és
impossible aparcar pel centre ja que fan una cursa urbana. Decidim, per tant,
aparcar a la platja d’Ondarreta i caminar un tros pel passeig. Ens parem a fer
un cafetó en un lloc des del qual podem veure la cursa. L’Arnau fins i tot
ajuda els voluntaris que van collint els centenars d’ampolles d’aigua que hi ha
per terra.
Cap a migdia, comencem a tornar i
a l’hora de dinar ens parem vora Pamplona. Dinem en un lloc molt recomanable i
com que som els primers anem ben servits i ràpid. I com que hi ha uns jardins
molt grans els nens poden esbargir-se abans de la tirada amb cotxe fins a casa.
I després de dinar, carretera i
manta i de tornada cap a casa on hi arribem cap al vespre.
Han estat unes vacances genials,
recomfortants, amb una climatologia excel·lent. I sobretot hem estat junts, que
això és el més important.
Donostia és una ciutat on sempre
tornaria. Podria anar-hi mil cops, però sempre tindria ganes de tornar-hi. Agur
i fins una altra!